L’empadronament es dispara en municipis de costa i de la Cerdanya durant els mesos de confinament

Repunt impor­tant a la Costa Brava

A les comar­ques de Girona des­taca el repunt d’empa­dro­na­ments en algu­nes loca­li­tats de la Costa Brava. Un bon exem­ple és Cas­tell-Platja d’Aro (Baix Empordà), on en els últims dos mesos se n’han regis­trat més de 250. La gran majo­ria són veïns que tenen la segona residència a la loca­li­tat i que tre­ba­llen a Bar­ce­lona o a la seva àrea metro­po­li­tana.

L’alcalde del muni­cipi, Mau­rici Jiménez, diu que estan “sor­pre­sos”, i ho vin­cula a la polèmica que hi va haver l’endemà de la decla­ració de l’estat d’alarma, on cen­te­nars de pro­pi­e­ta­ris de sego­nes residències van anar a pas­sar el con­fi­na­ment al muni­cipi cos­ta­ner. Jiménez es feli­cita que això també hagi ser­vit per incen­ti­var el tele­tre­ball.

Altres loca­li­tats del lito­ral gironí on també s’ha per­ce­but un incre­ment dels empa­dro­na­ments són Cale­lla de Pala­fru­gell (Baix Empordà), Cadaqués o el Port de la Selva (Alt Empordà). En aquest dar­rer cas, dels més de 40 que s’han regis­trat les dar­re­res set­ma­nes, bona part són de ciu­ta­dans estran­gers, prin­ci­pal­ment fran­ce­sos, que viuen des de fa temps al poble.

A Pala­fru­gell, en canvi, la situ­ació ha estat dife­rent. L’Ofi­cina d’Atenció al Ciu­tadà ha rebut més de 200 tru­ca­des en dos mesos de per­so­nes que es volien empa­dro­nar telemàtica­ment, però l’Ajun­ta­ment no per­met aquest tràmit si no es fa de manera pre­sen­cial. Fonts muni­ci­pals expli­quen que l’allau de tru­ca­des ha estat “sob­tat” i donen per fet que mol­tes per­so­nes “no s’han atre­vit” a venir pels con­trols que hi havia.

Les sego­nes residències a Pala­fru­gell es con­cen­tren a tres pobles que per­ta­nyen a aquesta loca­li­tat i que estan arran de mar, Lla­franc, Cale­lla de Pala­fru­gell i Tama­riu. A més, en pobles petits d’inte­rior com Monells i que també tenen sego­nes residències han vist com s’han incre­men­tat de manera impor­tant els empa­dro­na­ments. En aquesta loca­li­tat baix-empor­da­nesa i que com­par­teix ajun­ta­ment amb Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura han pas­sat dels 1.300 empa­dro­nats per pri­mera vegada. El seu alcalde, Dani Enci­nas, explica que han rebut de cop una tren­tena de peti­ci­ons, quan habi­tu­al­ment en tenen una o dos al mes.

Els empa­dro­na­ments es dis­pa­ren a Tor­re­dem­barra

A Tor­re­dem­barra (Tar­ra­gonès) l’incre­ment d’empa­dro­na­ments es xifra en un 30%, amb 97 altes durant el mes de maig –des de l’ober­tura de les ofi­ci­nes muni­ci­pals arran de l’entrada en la fase 1. Les altes cor­res­po­nen a per­so­nes que ja vivien al muni­cipi però que no hi esta­ven empa­dro­na­des “Hi ha una regu­la­rit­zació de molta gent que no se n’havia pre­o­cu­pat fins ara i que ara ha vist la neces­si­tat de fer-ho per qüesti­ons rela­ci­o­na­des amb la mobi­li­tat i pels ajuts a què puguin aco­llir-se a poste­ri­ori per la covid-19”, explica a l’ACN l’alcalde, Edu­ard Rovira.

Les res­tric­ci­ons de la mobi­li­tat i els inten­sos con­trols que s’han fet al muni­cipi per evi­tar l’arri­bada de veïns de segona residència, amb patru­llat­ges per urba­nit­za­ci­ons i super­mer­cats, no han estat un fac­tor impor­tant, segons Rovira, perquè si algú s’havia hagut de con­fi­nar al muni­cipi només calia que ho demostrés amb algun rebut, per exem­ple. “La gent ha vist la importància d’estar empa­dro­nat allà on es fa vida”, opina l’alcalde.

En la resta de muni­ci­pis cos­ta­ners de la Costa Dau­rada, com a Salou (Tar­ra­gonès) no s’han detec­tat més empa­dro­na­ments. En altres casos, hi ha hagut for­tes dava­lla­des. És el cas de Cam­brils (Baix Camp), on expli­quen que al febrer van tenir 249 altes al padró, però que del 13 de març fins a prin­cipi de juny només n’han ges­ti­o­nat 52. Entre d’altres, els empa­dro­na­ments s’han degut a nai­xe­ments, poder dis­po­sar d’assistència sanitària o per motius d’esco­la­rit­zació.

Les dades han seguit una tendència simi­lar a Vila-seca (Tar­ra­gonès), que acull el nucli turístic de la Pineda. De l’1 de març al 31 de maig hi ha hagut 174 altes al padró, però durant el mateix període de l’any ante­rior n’hi va haver 542. Un dels motius és que des de l’inici de l’estat d’alarma i fins la set­mana pas­sada només es tra­mi­ta­ven les altes urgents, per nai­xe­ments i per­so­nes pro­ce­dents d’altres muni­ci­pis o de l’estran­ger que com­plien aquest cri­teri –per tema d’aju­des, obtenció de la tar­geta sanitària o neces­si­tat de jus­ti­fi­car la residència al muni­cipi.

Al muni­cipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), amb 24 urba­nit­za­ci­ons i un gran nucli turístic com Miami Platja, també hi ha hagut una forta dava­llada. Al març van ser 57 davant les 382 del mateix mes de l’any ante­rior; a l’abril 20 res­pecte 382, i al maig 67 davant 432. Per la seva banda, a Van­dellòs i l’Hos­pi­ta­let de l’Infant (Baix Camp), hi ha hagut altes de per­so­nes pro­vi­nents d’altres muni­ci­pis -Tar­ra­gona, Mont-roig o Móra d’Ebre- però aques­tes pro­cedències, segons l’Ajun­ta­ment, no indi­quen sego­nes residències i res­po­nen, sim­ple­ment, a un canvi.

Repunt al Ven­drell, sense can­vis a Cala­fell i Cunit

A la costa pene­de­s­enca, durant l’últim mes el Ven­drell ha cons­ta­tat un incre­ment del 10% en els empa­dro­na­ments als nuclis de la platja –Sant Sal­va­dor, Coma-ruga i el Francàs-. Segons les dades a les que ha tin­gut accés l’ACN, el maig de l’any pas­sat els nous empa­dro­na­ments a la zona de plat­ges van repre­sen­tar un 30% del total de regis­tres, men­tre ara hi ha hagut 52 altes, que supo­sen el 40%.

El regi­dor del Padró d’habi­tants del Ven­drell, Bal­ta­sar San­tos, asse­nyala que, en gene­ral, es tracta de famílies que ja resi­dien al muni­cipi des de fa pocs anys però esta­ven empa­dro­na­des a Bar­ce­lona. “Hi ha molta gent que viu aquí i tre­ba­lla a Bar­ce­lona, i han hagut de regu­la­rit­zat la situ­ació per poder moure’s lliu­re­ment per motius de feina”, explica. Nega que hi hagi casos de pica­resca en els quals es demani l’empa­dro­na­ment a la segona residència per poder-ne gau­dir en cas que hi hagi un nou con­fi­na­ment els pro­pers mesos.

El regi­dor també apunta que durant els últims anys hi ha hagut diver­sos casos de matri­mo­nis que han con­ver­tit les sego­nes residències en el domi­cili habi­tual. “Es jubi­len i venen a viure al Ven­drell però con­ti­nuen empa­dro­nats a Bar­ce­lona per man­te­nir l’hos­pi­tal de referència allà”, diu San­tos, que asse­gura que aquest per­fil de veïns ara també han apro­fi­tat el con­fi­na­ment per regu­la­rit­zar la seva situ­ació, per evi­tar denúncies de la poli­cia en els seus des­plaçaments bàsics.

“Totes aques­tes situ­a­ci­ons s’han anat donant durant els últims anys, però ara el con­fi­na­ment ha fet que hi hagi més casos”, diu el regi­dor, que cele­bra l’incre­ment d’altes al padró del Ven­drell per tenir més massa pobla­ci­o­nal a l’hora de recla­mar recur­sos a les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors.

Als muni­ci­pis veïns de Cala­fell i Cunit, fonts muni­ci­pals neguen que s’hagi produït cap incre­ment inu­sual del padró d’habi­tants. En canvi, a Cube­lles (Gar­raf) sí que per­ce­ben una situ­ació simi­lar a la del Ven­drell, amb un lleu­ger aug­ment d’altes perquè hi hau­ria hagut famílies ja resi­dents a la vila que hau­rien regu­la­rit­zat la seva situ­ació.

La Cer­da­nya gua­nya veïns, els Pallars no

Bol­vir (Cer­da­nya) és un dels muni­ci­pis de l’Alt Piri­neu on s’ha produït un incre­ment en el nom­bre de per­so­nes cen­sa­des. El seu alcalde, Isi­dre Chia, apunta que aques­tes superen la vin­tena i que aquest fet gua­nya importància si és te en compte que, amb elles, la població s’apro­xima als 400 habi­tants. En aquest sen­tit, ha expli­cat que la majo­ria de nous empa­dro­nats cor­res­po­nen a famílies que ja hi tenien una segona residència i que, en alguns casos, els fills dels pro­pi­e­ta­ris d’aques­tes cases han apos­tat per tras­lla­dar-se a viure a la zona.

La qua­li­tat de vida que hi tro­ben, més valo­rada arran del con­text de crisi sanitària de la covid-19, és una de les seves prin­ci­pals moti­va­ci­ons per fer el canvi. Aquesta va lli­gada, a més, amb el fet que veuen pos­si­ble poder tele­tre­ba­llar o ges­ti­o­nar les seves empre­ses des d’aquest punt, limi­tant-ne els des­plaçaments cap a Bar­ce­lona i la seva àrea metro­po­li­tana a un o dos cops per set­mana. Men­tre, a Guils de Cer­da­nya, amb poc més de mig miler d’habi­tants, el cens ha cres­cut en gai­rebé una desena de per­so­nes, tot i que en aquest cas no s’ha pogut cons­ta­tar el motiu pel qual s’han empa­dro­nat, segons ha comen­tat el seu alcalde, Josep Mendo.

D’altra banda, en muni­ci­pis del Pallars Sobirà com Esterri d’Àneu no s’han detec­tat noves peti­ci­ons d’empa­dro­na­ment i el seu alcalde, Pere Ticó, explica que “ja li agra­da­ria” que es produís un aug­ment en els pròxims qua­tre o cinc mesos perquè, afe­geix, “això vol­dria dir que es repo­bla el Piri­neu”. En el mateix sen­tit s’expressa el seu homòleg a Lla­vorsí, Josep Vidal, que apunta que veu “difícil” que s’aposti per aquesta opció men­tre no es millo­rin qüesti­ons cab­dals com ara les comu­ni­ca­ci­ons i l’accés a Inter­net.

Men­tres­tant, al Pallars Jussà, l’alcalde de la Torre de Cap­de­lla, Josep Maria Dal­mau, asse­gura que tam­poc s’ha produït cap incre­ment en el cens i ha expli­cat que “molts dels segons resi­dents dels pobles de la Vall Fosca ja estan empa­dro­nats al muni­cipi”.

En el cas de Josa i Tuixén (Alt Urgell), la seva alcal­dessa, Marta Poch, diu que “tant de bo” hi hagués interès en venir a viure a la zona i reco­neix que, de vega­des, pot ser com­pli­cat fer aquest pas si no tens una feina. Final­ment, l’alcal­dessa de la Vall de Boí (Alta Riba­gorça), Sònia Bru­guera, també afirma que no s’han detec­tat movi­ments en el cens muni­ci­pal.

Aug­ments a l’Amet­lla de Mar i Sant Car­les de la Ràpita

En un mes, des de la represa de la tra­mi­tació pre­sen­cial el 4 de maig, l’Amet­lla de Mar (Baix Ebre) ha ins­crit 72 nous veïns al padró muni­ci­pal, vint més que el mateix període de l’any pas­sat. Són, prin­ci­pal­ment, de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona –tot i que també hi ha algun estran­ger- i, en molts casos, vivien des de fa temps bona part de l’any en la seva segona residència al muni­cipi. La crisi del coro­na­vi­rus ha influït de forma deci­siva en aquest incre­ment, segons admet l’alcalde, Jordi Gaseni.

De fet, l’Ajun­ta­ment va ini­ciar fa uns mesos una cam­pa­nya per regu­la­rit­zar una situ­ació anòmala: tot i que el nom­bre de per­so­nes empa­dro­na­des se situa al vol­tant de les 6.800, al mes de gener, en ple hivern, el muni­cipi aco­llia real­ment uns 9.000 habi­tants, segons l’anàlisi de les tones d’escom­bra­ries reco­lli­des. Ben comu­ni­cat amb Bar­ce­lona i amb impor­tants urba­nit­za­ci­ons pròximes a la costa, el muni­cipi s’ha con­ver­tit en un atrac­tiu lloc de residència tot l’any de per­so­nes ofi­ci­al­ment empa­dro­na­des al seu lloc d’ori­gen, on només hi tor­nen esporàdica­ment.

Amb aquesta regu­la­rit­zació, argu­menta Gaseni, el con­sis­tori podrà conèixer millor la neces­si­tat de ser­veis i rebre dota­ci­ons econòmiques pro­por­ci­o­nals a la seva població real per a pres­tar-los. Les res­tric­ci­ons de mobi­li­tat deri­va­des de la crisi del coro­na­vi­rus i els con­trols poli­ci­als que s’han des­ple­gat al muni­cipi han posat en evidència molts d’aquests casos i han empès les ins­crip­ci­ons per evi­tar pro­ble­mes. “La gent ho ha tro­bat bé. Aquí no s’ha hagut de des­plaçar ningú de fora de la regió sanitària. Lla­vors, s’han empa­dro­nat els que estan aquí. És el que bus­quem”, apunta.

“És un lloc atrac­tiu i tenim una cosa que ens ha fet veure tota aquesta situ­ació del coro­na­vi­rus: estem fent l’impos­si­ble per sor­tir de la millor manera d’aquesta crisi sanitària però pot tor­nar i, si ho fa, de vega­des més val que t’agafi en un lloc com l’Amet­lla de Mar que no en una gran ciu­tat per­dut en algun bloc de pisos”, tanca Gaseni.

Una situ­ació molt simi­lar s’ha produït a Sant Car­les de la Ràpita, on l’ober­tura de l’atenció pre­sen­cial de les ofi­ci­nes muni­ci­pals ha permès més que dupli­car de les xifres habi­tu­als d’empa­dro­na­ments. Així, des del pas­sat 18 de maig un total 78 per­so­nes s’han ins­crit ofi­ci­al­ment com a habi­tants -35 el mateix període de 2019-: la majo­ria són de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona però també veïns del ter­ri­tori amb sego­nes residències en aquesta població turística de la costa del delta de l’Ebre.

Tot i que la pandèmia del coro­na­vi­rus hau­ria influït, des del con­sis­tori recor­den que la impos­si­bi­li­tat d’efec­tuar aquest tràmit durant el període de con­fi­na­ment s’ha de tenir en compte, així com l’arri­bada de tre­ba­lla­dors per a la tem­po­rada d’estiu.

Al veí muni­cipi d’Alca­nar, en canvi, durant la set­mana pas­sada es van ins­criure cinc nou habi­tants al padró. Una xifra que, segons l’alcalde, Joan Roig, no és habi­tual en tant poc temps però que tam­poc trenca les estadísti­ques habi­tu­als. Tam­poc a l’Ampo­lla, on l’incre­ment s’ha regis­trat també un incre­ment però poc sig­ni­fi­ca­tiu.

Que­rol duplica veïnat a les urba­nit­za­ci­ons i Santa Coloma gua­nya població jove

Al muni­cipi de Que­rol (Alt Camp), les qua­tre urba­nit­za­ci­ons a l’entorn del poble han doblat el veïnatge des de l’estat d’alarma. Dels 150 veïns habi­tu­als ara en són prop de 300. Aquesta vin­guda de gent, però, no s’ha reflec­tit en el padró, ja sigui perquè ja són habi­tants empa­dro­nats al muni­cipi, o bé perquè con­ser­ven l’empa­dro­na­ment on tenen la pri­mera residència, segons explica a l’ACN l’alcalde de Que­rol, Jordi Pijoan. Amb 520 habi­tants en total, el padró, durant tot aquest període, només ha cres­cut en qua­tre per­so­nes, un lleu­ger aug­ment que es manté dins la dinàmica nor­mal. L’alcalde, però, ja s’espera una vin­guda més mas­siva de forans durant els mesos d’estiu donat que molts renun­ci­a­ran als viat­ges de llarga distància. “Vol­dran venir a pas­sar tot l’estiu al poble, com es feia als anys vui­tanta”, pre­veu Pijoan.

Molts pobles de l’Alt Camp es van blin­dar per evi­tar les entra­des a sego­nes residències. A Cabra del Camp, des del 14 de març, s’hi han empa­dro­nat una vin­tena de per­so­nes. La majo­ria són gent que han deci­dit anar-hi a viure. A Aiguamúrcia s’ha rebut alguna sol·lici­tud d’empa­dro­na­ment, que s’atendrà un cop obrin les ofi­ci­nes pre­sen­ci­al­ment. A la comarca veïna de la Conca de Bar­berà, a Santa Coloma de Que­ralt, també s’ha detec­tat la vin­guda de pare­lles joves, la majo­ria pro­vi­nents de Bar­ce­lona, amb volun­tat d’empa­dro­nar-se i esta­blir-se al poble. “Són gent amb vin­cles al poble o fills de gent d’aquí que tenien en ment fer-ho ja abans de la covid-19 ”, cons­tata l’alcalde Ramon Mulle­rat. L’Ajun­ta­ment no sap quan­ti­fi­car els nous empa­dro­na­ments que té en tra­mi­tació, però con­firma que el ritme és crei­xent.