Companys i Descartes, protagonistes del final de la fase obligatòria de la selectivitat

L'institut de Flix ha presentat una reclamació oficial, després que es detectés que faltava una dada necessària per a la resolució d'un problema en un dels exercicis de l'examen d'electrotècnia. Els fets es van produir dimecres a la tarda, quan el tribunal de l'institut de l'Ebre, a Tortosa, va comunicar als alumnes que un dels exercicis de l'examen d'electrotècnia estava incomplet. Malauradament, hi havia un estudiant que ja havia entregat l'examen, i que havia fet l'exercici posant un valor inventat, deduint que havia de ser així. «Hem fet una reclamació perquè es tinga en compte la situació», va dir la coordinadora de batxillerat.

La Noemí Llauradó no és una estudiant com qualsevol dels qui ahir es podien veure al campus de Bellisens entrant i sortint de les aules on s'estan fent els exàmens de selectivitat. És força més gran, té 35 anys, i amb una vida ja feta, amb família i 3 fills d'entre 5 i 10 anys. Però fa un parell d'anys va decidir apuntar-se al batxillerat nocturn perquè, «al seu moment, no vaig poder estudiar per circumstàncies personals». La seva és una història de perseverança, perquè amb esforç es pot arribar on un es marca, i de recompensa, perquè ha obtingut la nota més alta de les persones que han fet el batxillerat nocturn: un 8,30. Això li ha valgut l'obtenció d'una beca de la Fundació Reddis per cursar estudis universitaris l'any vinent.

I té més que clar què farà: «filologia catalana»; s'ho agafa «amb moltes ganes», les mateixes que van empènyer-la a començar aquesta segona oportunitat per estudiar. Explica que a través del grau de filologia catalana vol aportar «un gra de sorra» a una llengua i una cultura «que disminueix en detriment de la castellana». El seu treball de recerca també l'ha encaminat a la filologia i l'ha dedicat a l'estudi de Caterina Albert (Victor Català), i ha arribat a entrevistar el seu nét, Lluís Albert, a qui aprofitarà per anar a visitar-lo a l'Escala, on té un centre dedicat a la interpretació de l'obra de l'escriptora, durant les vacances que començarà d'aquí a poc. Llauradó també va entrevistar per al treball les actrius Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons, que la temporada passada van portar al teatre La infanticida i Germana Pau, de l'escriptora de l'Escala. I lamenta que es plantegin eliminar les lectures de Víctor Català del currículum per la dificultat que representa el seu llenguatge per als alumnes d'ara: «És una llàstima, perquè una dona que va escriure tota aquesta obra a principi del segle XX és un referent.»

El marit de la Noemí, Ramon Prades, s'esperava a la sortida de les proves pacientment i preguntant als companys de la dona com els havia anat mentre ella no sortia. Se sentia orgullós d'ella perquè, tot i que ha intentat ajudar-la en tot el que ha pogut perquè la Noemí pogués estudiar, reconeix que «en l'àmbit domèstic hi ha una gran tasca a fer, i més amb tres nanos». Per això, reivindica la importància de «no tancar el batxillerat nocturn» perquè «la Noemí és la prova que, si un té les oportunitats, es pot reciclar i progressar». La Noemí, que ha estudiat a l'institut Salvador Vilaseca de Reus, reforça aquesta idea i explica que casos com el seu «demostren que hi ha molta gent que ho pot fer» i reivindica que Educació no elimini els espais perquè persones amb circumstàncies similars puguin continuar estudiant.

EL Joan Anglès és professor de filosofia a l'institut Salvador Vilaseca de Reus i, en bona part, imparteix les seves classes als alumnes del batxillerat nocturn. Li agrada molt més, assegura, perquè «els de batxillerat nocturn saben a què vénen, estan treballant i saben que estudiar els suposarà una millora de cara al futur». La seva actitud a les classes, doncs, és un mica diferent perquè «els temes els susciten i els estimulen, ja que els troben més significat i ho vinculen amb les seves experiències». Això fa que les hores de classe quedin curtes i que «tant a primer com a segon continuem les matèries fora de l'horari». Anglès disfruta de la seva feina, especialment quan es troba amb una bona resposta dels alumnes: «Quan notes interès, quan l'alumne respon, sense adonar-te, dónes més de tu; l'important és que els alumnes responguin i tinguin ganes de fer feina.»

Joan Anglès no només acompanyava els alumnes de batxillerat nocturn, sinó també els de dia, sobre els quals assegura que «enguany són força responsables», però com cada any a les proves «el primer dia tremolen, i després ja van més relaxats i tranquils».

«Els que som de poble ho tenim pitjor; hem sortit de Flix a les set del matí i arribarem al poble a les set de la tarda», lamenta Mila Campaña, professora de ciències de la terra i coordinadora de batxillerat de l'institut de Flix. Un total de 22 alumnes d'aquest centre de la Ribera d'Ebre han fet la selectivitat a Tortosa –alguns són d'altres pobles, i primer han d'anar des del seu lloc de residència fins a Flix–, i només un dels estudiants s'haurà deslliurat avui d'una altra bona matinada, ja que els altres 21 han fet exàmens tots tres dies. Tot això s'hauria pogut evitar amb menys temps de descans entre exàmens, «una bestiesa», i concentrant totes les proves en horari de matí. «Al migdia, els estudiants ja estan massa cansats, i podrien arribar a casa molt més aviat», hi afegeix. «Amb els canvis en el model, els alumnes tenen por que acabe pujant el nivell en les matèries optatives, i també la nota de tall en les diferents carreres», assenyala Campaña.

A diferència de la resta d'exàmens obligatoris, el d'història de la filosofia s'ha mantingut sense cap modificació. Per això, el professor de filosofia del col·legi La Salle de Reus, Jordi Gil, explica que «hem preparat la prova de la selectivitat igual: llegint fragments dels textos» però «anant més lluny perquè puguin contextualitzar». Com la resta de professors, Jordi Gil explica que els alumnes «són com la vinya, i enguany és un bon any», perquè ha comprovat que «hi ha força gent interessada» en la filosofia, encara que reconeix que «són molt tendres perquè els entri», per això és millor impartir-la a segon de batxillerat que a primer.

Tot i que les proves d'història de la filosofia no han canviat, la resta sí, i Gil explica que els professors «s'han hagut d'adaptar a mesura que arribava la informació» i «hem recomanat als alumnes que no calia fer segons quins exàmens si els graus on volen accedir no tenen nota de tall».

Julià Curto ha coordinat la preparació de les proves de selectivitat a l'institut de l'Ebre de Tortosa. Com a professor de matemàtiques, pensa que l'examen d'ahir era prou equilibrat, tot i que l'exercici amb una derivada era més complicat. És un dels professors que consideren que és excessiu que els alumnes hagin hagut de fer també exàmens a la tarda, i diu que això s'hauria pogut evitar reduint el temps de descans entre proves i concentrant-les als matins. Però el que més preocupa Curto és l'estructura del nou model, «més desorganitzat i més dispers» que el tipus de selectivitat que es feia fins ara. «La selectivitat abans funcionava molt bé; però, ara, els estudiants tenen un problema afegit, ja que al febrer o al març han hagut de triar una matèria comuna per preparar-se l'accés a la universitat, quan la realitat és que hi intervenen altres factors», adverteix. El factor més determinant, el criteri que farà servir cada universitat per valorar les notes de les assignatures i fixar les notes de tall per a les carreres. Segons Curto, els orientadors han hagut de treballar de valent per informar els alumnes. També creu que pujaran les notes de tall, i que baixaran les notes mitjanes de les matèries optatives.

«No hauria canviat res, el model anterior de la selectivitat ja estava bé». Així de clar ho veu Pere Conesa, professor de filosofia de l'institut Manuel Sales i Ferré d'Ulldecona. Conesa també considera que els temps de descans entre exàmens és excessiu, i que l'ideal hauria estat mantenir les proves als matins, per evitar als alumnes haver de fer exàmens també a les tardes. «De moment, el nivell dels exàmens ha estat força accessible, semblant a les proves d'anys anteriors, i els alumnes n'han sortit molt contents, sobretot dels exàmens de filosofia i de castellà», explica. «Només han trobat una mica més complicada la part de literatura de l'examen de català», assenyala Conesa. D'altra banda, aquest professor observa que «hi havia alguns alumnes molt nerviosos» els dos primers dies de la selectivitat, i lamenta que Educació haja retallat hores de docència de català, de castellà i de filosofia. «Per al que després es demana, és un temps massa just», diu.

La Sofia Francí esperava els alumnes de l'institut Joan Guinjoan de Riudoms a la sortida de l'aula de la Facultat de Ciències Econòmiques de la URV, on els futurs universitaris feien els exàmens d'història i d'història de la filosofia per sondejar com els havia anat. La majoria dels nois i noies es mostraven confiats i la professora contenta perquè porten «un grup bo», molts estudiants del qual volen cursar estudis per als quals es necessita una nota d'accés alta i «els ve de dècimes». La necessitat d'obtenir la màxima puntuació possible per no quedar-se a les portes del grau que volen estudiar farà que es presentin avui a les matèries de modalitat «per pujar nota». Francí, que és professora d'història a l'institut, però també la vocal del centre per a les proves, explica que per tots aquests motius, enguany, els alumnes «estan molt nerviosos i desconcertats», més que de costum, davant la incertesa de no saber quin serà el seu futur immediat. El canvi de model de l'estructura de la selectivitat fa que els alumnes de segon de batxillerat siguin aquest any «conillets d'índies», diu Francí. Ara caldrà esperar els resultats i comprovar si poden accedir als estudis que desitgen.