Més contagis, més brots
El Segrià registra la primera mort per Covid-19 des del rebrot
Alcaldes de la zona reclamen més mitjans i diners
Nous infectats en altres punts del país
Més contagis, més brots i primera mort de Covid-19 al Segrià des que s’hi van començar a declarar nous brots. La situació epidèmica a la zona continua tan alta com la temperatura i els responsables de fer-hi front asseguren que les pròximes hores seran determinants per definir el rumb que pren la malaltia. Entre avui i diumenge ja s’haurien de començar a notar els efectes del confinament perimetral i la prohibició d’aglomeracions decretats dissabte. Si no és així, caldrà valorar mesures més estrictes.
El Segrià no reportava cap mort per Covid-19 des d’abans de Sant Joan i ahir es va fer pública la defunció d’una persona que no feia ni set dies que havia ingressat en un hospital de la zona. També s’hi han identificat 74 positius més, sis dels quals corresponen a un nou brot situat a la població de la Portella, que combina gent que es dedica a la recollida de fruita i gent que no. A la comarca, doncs, ja hi ha setze brots actius.
El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va explicar ahir que un 70% dels positius detectats al Segrià són asimptomàtics o amb la infecció ja passada i que la gran majoria són temporers. El problema dels asimptomàtics el subratlla també Sandra Marco, alcaldessa de Soses, un dels pobles del Baix Segrià afectats pel rebrot.
Test PCR massa lents
Marco adverteix que “si no es grata, vull dir si no es fan els tests, no es detecten els casos” i hi afegeix que aleshores el problema és la saturació del sistema. “Falta personal a tot arreu, mèdic, social... Els resultats dels tests PCR estan trigant tres dies a arribar”, va explicar en declaracions a El Punt Avui.
Un dels problemes del brot del Baix Segrià és l’elevada mobilitat dels temporers, que es desplacen pels municipis en funció del lloc on tenen l’allotjament o del municipi on troben feina. Aquest fet, sumat als casos d’asimptomàtics, fa que la propagació pugui ser més fàcil.
Entre el col·lectiu de temporers que hi ha aquest any a Lleida n’hi ha que procedeixen del món del top manta, de Barcelona o Tarragona, davant la paràlisi de la seva activitat. Per Marco, “controlar entre 20.000 i 30.000 temporers era impossible i el que passa ens està superant a tots”, va reconèixer.
La situació també està superant els municipis des del punt de vista econòmic, ja que la despesa econòmica suplementària que es veuen obligats a fer és molt important. A Soses ja han invertit 70.000 euros i a Aitona, població més gran, 150.000.
Reclamen diners
Precisament, l’alcaldessa d’aquest municipi, Rosa Pujol, va reclamar ahir ajuda econòmica a la Generalitat. Els municipis lleidatans han rebut, de moment, el suport econòmic de la Diputació, que els ha destinat 240.000 euros, 70.000 dels quals a Lleida ciutat i la resta a repartir entre 17 municipis.
Pel que fa a l’evolució de la pandèmia al Segrià, Fernando Simón confia que en els pròxims dies es relaxi la incidència de casos i va donar suport a la gestió de Salut amb unes declaracions sorprenents: “No estic segur que confinar les cases tingui un impacte més gran”, va dir ahir. Sobre la necessitat o no del confinament, la síndica de greuges de Lleida, Dora Padial, va assegurar ahir que el tancament de la comarca s’ha fet vulnerant el dret a la lliure circulació de ciutadans i el va qualificar de desproporcionat. Un jutjat lleidatà, però, va avalar la mesura desestimant la pretensió d’un advocat que havia presentat una acció judicial en contra la decisió del govern.
En el conjunt del país, la situació també s’escalfa. S’han reportat 482 casos més, el doble que ahir, i el creixement més important des que es va entrar en l’etapa de represa, el 19 de juny. Més de 200 casos corresponen a Barcelona, on el Real Club de Polo ha hagut de tancar el casal i les activitats infantils per un brot que afecta 12 treballadors. L’entitat farà que la resta de la plantilla, uns 300 treballadors, també es facin les proves. A més, s’estudia la possibilitat d’un altre brot al Maresme: la nit de dissabte hi va haver una festa a la platja amb més de mig centenar de joves i ja s’han fet PCR a almenys una desena, que tenen febre i diarrea. També hi ha nous brots a Tarragona, amb set membres d’una unitat familiar infectats, i a Xerta i Camarles, on habiten professors de l’institut del Perelló que s’haurien contagiat entre ells en una trobada conjunta.
El director de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Xavier Llaberia, atribueix aquest augment dels positius al fet que ha crescut la capacitat de fer proves en entorns laborals i de rebrots, i no tant als efectes de les revetlles.
Respostes a tots els dubtes sobre les mascaretes
El Departament de Salut va fer públic ahir per les xarxes socials un document amb les preguntes més freqüents sobre l’ús de les mascaretes, amb l’objectiu d’aclarir tots els dubtes que comporta el seu ús obligatori. Així, entre altres coses, es dona resposta a qüestions com ara quines persones estan exemptes d’utilitzar mascareta, en quines situacions no cal fer-ne ús, com es col·loca correctament la mascareta, si la pantalla facial pot substituir-la o no, on es pot desar la mascareta quan es torna del carrer, cada quan s’ha de canviar, quin tipus de mascareta s’ha d’utilitzar, si se’n pot prescindir si anem d’excursió o a quin contenidor s’han de llençar.
Acte d’homenatge a les víctimes de la Covid-19
E. Ferran
El passeig de Maria Cristina i la Font de Montjuïc, a Barcelona, van ser l’escenari ahir a la nit de l’acte institucional de la Generalitat per retre homenatge a les víctimes de la Covid-19 i reconèixer la feina dels professionals essencials i el comportament de la ciutadania. L’acte, sense públic per evitar aglomeracions, es va iniciar amb un discurs del president Quim Torra, i va tenir la presència d’una trentena d’autoritats del govern, el Parlament i l’Ajuntament, i també del ministre de Sanitat. L’esdeveniment va consistir en lectures de textos, interpretacions musicals i projeccions i hi van participar, entre d’altres, Jordi Savall, Lax’n’Busto, Gemma Humet i Joan Pera.
Crida per ampliar els serveis als temporers
Les entitats socials miren d’atendre l’allau de temporers que deambulen pels carrers de Lleida esperant tenir feina. “Als pavellons només hi poden pernoctar”, recorda el portaveu de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, Llibert Rexach, que assegura que la situació s’ha “descontrolat” amb el nou confinament, que manté “atrapats” els que esperen treballar al camp però que sense feina no poden marxar a altres punts a recollir la fruita. Des de la plataforma critiquen la falta de coordinació i el retard en l’acollida, un cop s’han detectat els primers contagis, davant un problema que es repeteix cada estiu i que es veia a venir després de la crida que tant l’administració com la patronal van fer per assegurar la mà d’obra. L’anunci de la regularització temporal per als majors de 23 anys i els permisos de treball pels joves extutelats va generar un efecte crida que ara les entitats confien que “es compleixi” i que les sol·licituds dels qui treballen tirin endavant. Per les entitats socials, la situació injusta de regularització fa impossible que puguin treballar i sortir de la precarietat en que malviuen sense poder treballar.
A la Fundació Arrels Sant Ignasi de Lleida cada dia atenen una vintena de famílies vulnerables a les quals entreguen menjar. Des de fa uns dies a la cua hi ha una vuitantena de temporers. “S’hauria d’habilitar un punt on repartir els aliments”, diu el jesuïta i president de l’entitat, Roger Torres, que veu col·lapsat el seu petit local. “S’han d’evitar aglomeracions, però en un espai obert es podrien garantir les distàncies”, indica Torres, que entén que es podrien donar d’altres serveis als pavellons, més enllà de poder-se dutxar i descansar en una llitera. “No tenen bugaderia”, diu, convençut que això evitaria que molts d’ells es desplacessin amb les seves pertinences per la ciutat. Les entitats coincideixen que no es pot criminalitzar el col·lectiu per la propagació dels contagis i demanen més recursos per a una collida digna.
La fiscalia arxiva la meitat dels casos penals
La fiscalia de Barcelona ha arxivat gairebé la meitat de les investigacions penals que tenia obertes sobre la gestió en residències de gent gran a la demarcació, inclosa la dels professionals Ascad, i en manté una desena d’obertes. Hi ha causes en altres fiscalies, i la de Girona acaba d’obrir-ne una en una residència arran de la denúncia d’una associació.
