“Ens hem centrat en el projecte, el campus de salut, i no en el lloc”

Són els terrenys per poder fer un gran campus. No ens hem centrat en el lloc sinó en un projecte: el d’un campus que combina l’assistència –estem parlant d’un hospital de referència d’una regió sanitària important, que abasta gairebé 800.000 persones– però que, a més d’això, és important que hi hagi la pota de docència i de recerca per fer realment que aquest gran campus sigui un pol d’atracció. Sempre diem que el sector salut va més enllà de l’assistència i de garantir el dret a la salut, i que també és tractor d’una economia de coneixement, de progrés. I en aquest sentit també hem de poder ser referència des de Girona.

Oferia la dimensió ideal perquè hi pugui haver tot això. Ja hi ha una instal·lació sanitària, i a més de fer-hi un nou hospital pots fer-hi un campus de salut.

La veritat és que ho hem mirat tot. El Trueta a la llarga no pot continuar estant al mateix lloc on està, i per tant quan planteges quin futur es vol per a la regió sanitària de Girona, doncs ho has de fer amb visió de futur. Havíem de plantejar-nos-ho tot. Ho vam mirar i remirar absolutament tot, però les condicions ideals es complien en aquests terrenys entre Salt i Girona. És un acord històric entre Salt i Girona, que signen els dos alcaldes, Jordi Viñas (ERC) i Marta Madrenas (Junts), però que també obre una nova etapa a la regió sanitària de Girona. És un projecte que feia molts anys que estava encallat, i vam fer una aposta claríssima quan vam entrar en la legislatura. El més important era desencallar-lo, prendre decisions, que es compti amb tothom; aquí no hi ha vencedors ni vençuts, sinó que hi ha de guanyar tothom, perquè hi guanya la ciutadania. Ens vam enrocar en la idea que calia prendre una decisió acordada perquè és la decisió més robusta. I hem tingut molt diàleg amb tots dos ajuntaments, però també amb altres agents del sector. Des dels professionals, de la universitat, de l’àmbit de la recerca, l’econòmic, l’entorn… Vam escoltar tothom. És un acord històric i estic molt satisfeta d’haver-lo pogut fer.

Feia molt temps que estàvem treballant-hi. I treballant-hi des de totes les vessants. La primera, la tècnica, però també treballant el diàleg. La Covid-19 espetega aquí i a tots ens irromp la vida. L’important és que l’acord està fet i la decisió hi és. I és una decisió imprescindible per al territori, però també imprescindible per a un sistema de salut de Catalunya fort. I això passa per les diferents regions sanitàries del país, no només amb una visió centralitzada, que tot acaba a Barcelona, sinó amb aquesta mirada de país.

És una decisió que ha acabat trobant el consens de tothom perquè era la que complia més bé tots els requisits que tothom volia. Molta gent es va definir. Vam decidir que no prendríem cap posició en cap debat públic, sinó que hi aniríem treballant. No era una qüestió de fer un anunci, sinó una qüestió de tenir un acord que es pogués mantenir en el temps. I per aconseguir-ho has de tenir tots els agents alineats. Per això dic que és un acord històric, i realment ho és. No és una decisió de govern. És un acord imprescindible per enfortir-nos entre tots. I respon a una necessitat molt important per a la gent, ja que malauradament amb la Covid hem vist la importància de tenir un sistema de salut fort. I estic molt satisfeta d’haver pogut impulsar en aquesta legislatura aquest acord històric.

Els terminis sempre se’ns fan llargs, i a més en un projecte tan important com aquest. La clau és poder començar amb els primers tràmits. Tota la part urbanística si no hi ha decisió no pot començar. Ara que hi ha la decisió, ara tot arrenca. Tothom ha de fer la feina des del seu àmbit. No parlem encara de pressupost. Són molts milions, i és inversió al territori. És una inversió molt potent que perdurarà en el temps.

D’aquesta crisi en sortirem invertint més en estat del benestar. Ja vam patir una recepta neoliberal de la crisi anterior amb les polítiques d’austeritat que van portar retallades als serveis públics precisament. I d’aquesta crisi n’hem de sortir al revés. Posant inversió on generes feina, futur, progrés. I aquest projecte compleix tot això. Hem de generar una gran aliança de tot el sector per eliminar l’infrafinançament crònic que ha patit el sistema de salut català.

No voldríem que es perdessin els usos relacionats amb la salut. Tenim tot un àmbit a desplegar que és l’àmbit de l’atenció intermediària, que cada vegada serà més necessària. El concepte d’hospital de fa 64 anys és impossible que s’adeqüi al projecte d’hospital actual. Farem un salt important. Però no hem de desmerèixer els metres quadrats importants de l’actual Trueta per poder utilitzar. Alguns serviran, d’altres s’hauran de remodelar. Caldrà pensar, tant des de Salut com des de la ciutat de Girona, quin és el futur d’aquesta zona i del Trueta actual. En el temps que estiguem desenvolupant el projecte fins que sigui una realitat, les inversions al Trueta actual no es pararan. No hi deixarem de fer el necessari malgrat que en el futur deixi la seva ubicació actual. Ho tenim assumit i compromès. No deixarem d’invertir-hi. No podríem treballar bé i perdríem aquesta potència i ser referència a Girona.