Toros per la via judicial
La Fundación del Toro de Lidia recorre als tribunals per obtenir l’autorització per fer un espectacle taurí a la plaça d’Olot
Fa deu anys el Parlament va prohibir les curses de braus, però el TC va anul·lar la llei
Els toros podrien tornar a Catalunya per la via judicial. Aquesta és l’estratègia que ha triat la Fundación del Toro de Lidia per aconseguir organitzar una cursa de braus a la plaça d’Olot, després que l’Ajuntament de la capital de la Garrotxa hagi denegat la petició en els últims temps en diverses ocasions. Tot i que el Parlament de Catalunya va aprovar ara fa just deu anys una llei que prohibia les curses de braus, una sentència posterior del Tribunal Constitucional va aixecar el vet i, amb la llei a la mà, al Principiat es poden fer espectacles taurins; el problema és trobar un empresari que els organitzi o un ajuntament que ho autoritzi.
La decisió de la Fundación del Toro de Lidia d’iniciar la via contenciosa administrativa s’ha pres aquests últims dies, després que l’Ajuntament d’Olot hagi respost amb el silenci a l’última carta que li van enviar per demanar-ne l’autorització. La fundació vol seguir a la Garrotxa el mateix procediment legal que ja va emprar a Villena quan el 2016 l’Ajuntament de la capital de l’Alt Vinalopó, contrari als toros, es va veure obligat a autoritzar una cursa de braus per manament judicial.
L’advocat de la fundació, el català Robert Albiol, assegura que l’objectiu de l’associació protaurina és arribar a “un acord amb l’Ajuntament d’Olot”, però, com que sembla impossible, s’ha optat per la via contenciosa.
La història de l’espectacle taurí encara no celebrat a Olot es remunta a principis del 2019, quan l’Ajuntament va denegar la petició de la fundació. El no definitiu es va comunicar l’abril d’aquest any, quan el consistori va presentar un informe de l’arquitecte en què s’argumentava que la plaça no reuneix les garanties. Aquest gener, la fundació va presentar un contrainforme i una segona proposta formal per fer-hi una cursa de braus. Davant el silenci de l’Ajuntament, es va enviar una última carta el 7 de juny, en la qual s’advertia que, si no s’obria un diàleg, s’optaria per activar la via judicial.
“De moment, no”
L’opció més plausible que té el col·lectiu taurí per tornar a veure toros al Principat de Catalunya és la plaça d’Olot, però el gran objectiu és tornar a obrir la Monumental de Barcelona, que va oferir l’últim espectacle el 25 de setembre del 2011. Aquest era el gran somni de Pedro Balañá Forts, que tenia dit que no volia morir sense tornar a veure toros a la plaça que li va deixar en herència el seu pare. L’empresari va morir el 2018 i el seu fill, Pere Balañá Mumbrú, sembla que no està en la mateixa sintonia. “L’única vegada que ens vam poder reunir amb ell, ens va dir que això de fer toros a la Monumental... «de moment, no».” Qui explica això és el crític taurí Paco March, fins a l’abril president de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya, que considera que Balañá viu massa condicionat per la resta de negocis del seu grup empresarial i que no es vol veure exposat a una campanya en contra seu dels col·lectius antitaurins.
March va dimitir del seu càrrec poc abans de la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 i la seva renúncia ha deixat un buit, encara no cobert, que és una metàfora de la deriva que ha agafat en els últims anys el moviment taurí a Catalunya. March reconeix la fortalesa del lobby antitaurí i que el lobby taurí, en canvi, té mancances estructurals, tot i que la Fundación del Toro de Lidia intenta combatre-ho i una associació de gent jove, Utyac, hi posa ganes.
De tota manera, la concentració en defensa del món del toro, molt tocat per la Covid-19 a tot l’Estat, que es va fer l’últim cap de setmana de juny davant la Monumental, amb encara no un centenar de persones, posa al seu lloc l’estat del moviment taurí a la capital catalana.
Qui no és tan pessimista és José María Alarcón, una de les persones que coneixen millor el món dels toros a Catalunya perquè fa més de trenta anys que dirigeix un programa taurí a Ràdio Sant Boi. “L’afició no està tan malament, perquè jo creia que acabaria desapareixent del tot”, assegura, i explica que es fan molts actes de divulgació i sortides a places de fora de Catalunya. Alarcón està convençut que el gran fre que tenen els toros avui a Catalunya és el mateix Balañá, i assegura que hi hauria l’opció de reobrir la Monumental si se’n cedís la gestió a un empresari de Salamanca que ja hi va estar vinculat durant els últims anys.
Ceret i Millars, terres catalanes
Si els Països Catalans existeixen, els municipis rossellonesos de Ceret i Millars encara són terres catalanes. I si això és així, comet una incorrecció aquell que digui que els espectacles taurins s’han deixat de celebrar a les places de toros catalanes, perquè en aquests dos emplaçaments les arenes encara estan actives. N’hi havia una tercera, a Cotlliure, però ja es va deixar d’utilitzar i finalment es va destruir, fa uns anys. De les dues places nord-catalanes, la més important és la de Ceret, que aquest any ha decidit suspendre les dues curses de braus que tenia previstes els dies 18 i 19 de juliol a causa de la crisi sanitària. La societat que promou la tauromàquia al municipi, ADAC, va prendre aquesta decisió l’abril passat i ha traslladat el mateix cartell a l’any vinent.
Un dia que ha passat a la història
Tot i que el Tribunal Constitucional, a instàncies del grup del PP al Senat, va anul·lar la modificació de la llei de protecció dels animals, que prohibia les curses de braus i que havia aprovat el Parlament català com abans havia fet el de les illes Canàries, el 28 de juliol d’ara fa deu anys va ser un dia històric, ja que una proposta popular, que havia recollit 180.000 signatures al carrer, es convertia en llei. En la victòria del sí d’aquell dia va ser clau que els grups de CiU i del PSC donessin, en una iniciativa no inèdita però sí poc freqüent, llibertat de vot als seus diputats. Així, gran part dels diputats nacionalistes, amb Artur Mas al capdavant, hi van votar sí, juntament amb els diputats d’ICV i d’ERC, així com tres de socialistes. La majoria de diputats del PSC, però, van donar suport al no al costat del PP i Ciutadans. La iniciativa legislativa popular havia estat impulsada per la plataforma Prou!, que, tot i defensar que els correbous també atemptaven contra la qualitat de vida dels animals, va acceptar deixar-los fora per buscar més consens.