“Ens plantegem obrir fins a final de setembre”

Mig bé. Ens han fallat molt els estrangers, però la sort que tenim és que la clientela d’aquí ens ha respost molt bé. No només els que venen de Barcelona, sinó també la gent de la província de Girona, que aquests no fallen mai. Els tenim aquí cada any.

Al maig no sabíem si podríem obrir, perquè les condicions que ens volien posar eren molt complicades. Però a mesura que avançàvem i canviàvem de fase vam decidir obrir. Estàvem molt en contacte amb l’Ajuntament i els restauradors de la zona. En tenir les grans terrasses exteriors ho vam veure millor abans que els altres. Es vivia molta incertesa, no sabíem si obriríem matí, tarda... A finals de maig vam muntar la terrassa segons dictava la Generalitat per a la fase 3. Vam decidir llavors quina plantilla ens calia i vam haver de fer una reducció.

Sí, ens vam plantejar de no obrir o de només obrir per fer menjar per emportar. Sense turistes vèiem la temporada en blanc. No sabíem la reacció de la gent. Hi havia pànic a sortir.

D’holandesos, alemanys, belgues i suïssos n’han vingut molt pocs. El francès de proximitat ha seguit venint. En molts casos se n’han desdit per les condicions que els posen per tornar al seu país.

Al juny hi havia més gent a qui li costava d’entendre. Ara no és tan complicat. Poca gent et pregunta per què s’ha de posar la mascareta per circular per dins el restaurant.

Tanquem habitualment al voltant de l’11 de setembre, però aquest any ens plantegem allargar-ho fins a final de mes. El juny va ser curt. Ara tenim molt de client d’aquí i aquest any hi ha un pont de la Mercè. Ja ho veurem. Anem prenent les decisions setmana a setmana.

Estem entre 400 i 500. Als migdies baixen un 60% i a les nits un 50%. El torn de tarda el comencem a dos quarts de vuit, quan abans el començàvem a les sis de la tarda.

De cuixa! L’estranger és més de mal dir perquè sol demanar mig pollastre. Al seu país tenen pollastres un pèl més petits i no es plantegen l’opció del quart. La gent de Barcelona tenen molta tirada a la cuixa. El client de casa, consolidat i d’aquí, escull l’ala, perquè sap hi ha aquell cruixent a l’ala que deixes per al final.