Societat

Banys als gorgs restringits

La massificació creixent i el risc de contagis de Covid-19 han obligat a limitar o a prohibir l’accés als espais de bany d’alguns rius catalans per protegir l’ecosistema i garantir la salut

La pandèmia de Covid-19 ha incre­men­tat aquest estiu el turisme intern i, en con­seqüència, la visita de les gor­gues i els espais de bany dels rius cata­lans. La neces­si­tat d’evi­tar aglo­me­ra­ci­ons per pre­ser­var la bio­di­ver­si­tat i els eco­sis­te­mes d’aquests entorns vul­ne­ra­bles ha fet més necessària que mai la regu­lació dels seus acces­sos. Els ajun­ta­ments amb els espais més mas­si­fi­cats han hagut de deci­dir si hi pro­hi­bien el bany i hi limi­ta­ven l’accés, i s’han vist obli­gats a des­ti­nar recur­sos per fer com­plir la regu­lació.

Les mesu­res de res­tricció s’han pres ate­nent, també, les reco­ma­na­ci­ons de segu­re­tat eme­ses per les auto­ri­tats sanitàries a causa de la pandèmia. Evi­tar l’aglo­me­ració en espais petits com els gorgs i res­pec­tar-hi la distància de segu­re­tat és clau per con­te­nir la pro­pa­gació de la Covid-19. I encara més si es té en compte que el virus té més capa­ci­tat de super­vivència en l’aigua dolça no trac­tada dels rius que en l’aigua clo­rada de les pis­ci­nes i l’aigua salada del mar.

Ripollès

A Camp­devànol, l’Ajun­ta­ment ha pro­hi­bit l’accés al Tor­rent de la Cabana, una de les zones d’esbarjo i bany flu­vial més popu­lars del Ripollès, a tota per­sona que no per­nocti al muni­cipi. Els turis­tes que s’hi allot­gen dis­po­sen d’un docu­ment de pas en els esta­bli­ments turístics que els garan­teix l’accés al gorg, però han de pagar una eco­taxa, mesura que ja es va implan­tar fa tres estius. El bany hi està pro­hi­bit.

Al muni­cipi veí de Gombrèn, el con­sis­tori va publi­car el 2 d’agost un decret d’alcal­dia que pro­hi­beix el bany en els seus gorgs, com ara al dels Banyuts, durant tot el 2020. L’Ajun­ta­ment de Sant Joan de les Aba­des­ses també va pro­hi­bir el 7 d’agost l’accés al gorg de Mala­tosca a causa de l’aug­ment de visi­tants. “S’ha deci­dit tan­car l’accés al bany de forma inde­fi­nida fins que la situ­ació sigui favo­ra­ble a la seva reo­ber­tura o fins que es dis­se­nyi un dis­po­si­tiu que per­meti el con­trol d’accés”, explica el con­sis­tori.

Osona

A Sant Sadurní d’Osor­mort, la mas­si­fi­cació de les seves gor­gues ha com­por­tat l’incre­ment dels actes incívics de per­so­nes que hi mun­ten fes­tes o no recu­llen les dei­xa­lles. L’Ajun­ta­ment, que té pocs recur­sos perquè és un muni­cipi petit, ha sol·lici­tat ajut a altres admi­nis­tra­ci­ons per regu­lar-hi l’accés.

Ber­guedà

La riera Merlès és una de les zones de bany més mas­si­fi­ca­des del país. Els nou ajun­ta­ments per on trans­corre la riera (Bor­redà, La Quar, Puig-reig, Sagàs, Sant Jaume de Fron­tanyà, Santa Maria de Merlès, Gaià, Les Llos­ses i Lluçà) van pren­dre la decisió de pro­hi­bir-hi el bany en tot el seu curs i limi­tar la zona d’apar­ca­ments, entre d’altres mesu­res. Un ser­vei de vigilància rural vet­lla per fer com­plir la nor­ma­tiva. Les san­ci­ons per vul­ne­rar-la van de 750 a 3.000 euros.

El paratge dels Empe­drats, a Bagà, ha patit aquest agost una alta afluència de visi­tants. Per aquest motiu, el Grup de Defensa de la Natura del Ber­guedà ha exi­git a les admi­nis­tra­ci­ons, a través d’un comu­ni­cat, mesu­res per regu­lar l’accés a la zona, que es troba inclosa dins els límits del Parc Natu­ral del Cadí-Moi­xeró.

Anoia

L’Ajun­ta­ment d’Orpí, on hi ha els gorgs de Santa Càndia, va deci­dir el mes de juny pro­hi­bir el bany en totes les “gor­gues i rie­res” del muni­cipi “fins un altre avís.” També va con­trac­tar un agent cívic per infor­mar els visi­tants.

Pla de l’Estany

L’accés a la gorga Blava de Corts, a Cor­nellà del Terri, ja es va tan­car el mes de maig a causa dels com­por­ta­ments incívics d’alguns dels usu­a­ris, que hi orga­nit­za­ven tro­ba­des per beure alco­hol i no reco­llien les dei­xa­lles. L’Ajun­ta­ment va aca­bar pro­hi­bint el bany “o el con­tacte cor­po­ral” en qual­se­vol dels cur­sos flu­vi­als del muni­cipi. A Banyo­les s’ha limi­tat la capa­ci­tat en les tres zones de bany de l’estany (Caseta de Fusta, Banys Vells i CN Banyo­les) i s’ha incre­men­tat la vigilància per san­ci­o­nar les acti­tuds incíviques.

Gironès

Canet d’Adri va tan­car l’accés a les seves gor­gues el 4 d’agost a causa de les aglo­me­ra­ci­ons. L’Ajun­ta­ment va con­trac­tar agents cívics per infor­mar els visi­tants que no poden banyar-s’hi, però alguns usu­a­ris tren­quen la nor­ma­tiva i fins i tot s’han enca­rat amb els agents.

També hi hagut con­flic­tes a Sant Martí de Llémena, en aquest cas perquè alguns usu­a­ris de les gor­gues del pla de Sant Joan apar­quen als camps i difi­cul­ten la feina dels page­sos. L’Ajun­ta­ment no hi ha pro­hi­bit el bany, però ha pen­jat uns car­tells en què informa que no es fa res­pon­sa­ble de l’accés i el bany a les gor­gues.

Vallès Ori­en­tal

L’Ajun­ta­ment de Bigues i Riells va tan­car el 7 d’agost els acces­sos a l’espai flu­vial del riu Tenes com a mesura de pre­venció del virus. També s’ha pro­hi­bit el bany a la riera i els gorgs de Relli­nars.

Gar­rotxa

A Santa Pau s’ha limi­tat l’afluència al gorg de Can Bat­lle a causa de la mas­si­fi­cació de visi­tants i reco­mana no banyar-s’hi. Dos agents cívics vet­llen perquè se seguei­xin les res­tric­ci­ons, com ara la pro­hi­bició d’acam­par a la zona o l’accés amb vehi­cles moto­rit­zats.

Un projecte pioner per regular l’accés a les gorgues de les Planes

La pandèmia de Covid-19 ha accelerat les mesures de control a les gorgues de les Planes d’Hostoles, que visitaven entre 20.000 i 25.000 persones l’any abans de prendre cap mesura. El 2018 es va iniciar la regulació dels espais de bany d’aquest municipi de la Garrotxa amb un aparcament de pagament i un servei de vigilància i informació gestionat per la Fundació Emys. “Els usos i els accessos eren totalment inadequats, venia gent amb neveres a fer dinar, encenien focs, s’instal·laven amb taules i cadires... Calia modificar aquesta actitud i regular l’espai perquè els seus valors ambientals són molt alts”, explica Marc Vilahur, director de la Fundació Emys. Aquest any s’ha fet una passa endavant en la regulació dels accessos als quatre gorgs del municipi (gorg de la Plana, gorg del Molí dels Murris, gorg de Can Poetí o gorga de Santa Margarida) i s’ha contractat un equip de cinc informadors (un a cada gorg i un al centre d’informació) i dos vigilants que vetllen per protegir l’espai. A més, per accedir a la zona cal fer una reserva en línia i pagar un tiquet de tres euros. Només hi poden accedir 200 persones per dia (50 per a cada gorg) per garantir l’ecosistema de l’espai reduir l’impacte sobre el medi. “Hem omplert cada dia des del 10 de juliol i hem fet fora el 75%de la gent que venia. És a dir, entre 800 i 1000 persones per dia”, explica Vilahur, que assegura que a principis de juliol l’afluència era equivalent al mes d’agost d’altres temporades. “Gràcies a aquesta regulació, no ha estat un desastre ni des del punt de vista de contagis ni des del punt de vista ambiental”, subratlla. Els equips de control han tingut problemes amb alguns usuaris –en algun cas ha estat necessària la intervenció dels Mossos d’Esquadra–, però la majoria de visitants veuen la regulació com un “factor positiu”. Segons Vilahur, aquest és un projecte pioner a Catalunya que ja ha atret l’atenció d’altres municipis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia