Salut

Un 15% dels casos greus de covid s’expliquen per factors genètics o per anticossos que boicotegen el sistema immunitari

Dos estudis amb participació de centres catalans i publicats a ‘Science’ aporten llum a les diferents respostes al virus

Hi ha per­so­nes que tenen símpto­mes lleus de la Covid-19 i altres que patei­xen la malal­tia de forma greu; algu­nes d’elles són joves sense cap pato­lo­gia prèvia. Per què aquesta diferència? Dos estu­dis inter­na­ci­o­nals amb par­ti­ci­pació de cen­tres cata­lans, publi­cats a la revista ‘Sci­ence’, apor­ten llum a un dels grans inter­ro­gants del coro­na­vi­rus.

Els dos tre­balls con­ver­gei­xen en el mateix lloc: alte­ra­ci­ons en la via de l’inter­feró –la cadena de proteïnes davant d’un virus, és a dir, la pri­mera bar­rera– poden expli­car el 15% dels casos greus.

Segons un dels estu­dis, en més del 10% de casos, els anti­cos­sos boi­co­te­gen el sis­tema immu­ni­tari; l’altre tre­ball des­co­breix muta­ci­ons genètiques impli­ca­des en més del 3% dels casos severs de per­so­nes joves.

El con­sorci inter­na­ci­o­nal COVID Human Gene­tic Effort, lide­rat per la Uni­ver­si­tat de Rocke­fe­ller de Nova York i l’INSERM francès, ha publi­cat aquest dijous a la pres­ti­gi­osa revista ‘Sci­ence’ dos estu­dis que podrien tenir impli­ca­ci­ons direc­tes en la pre­venció i el trac­ta­ment de la Covid-19. Per això, però, cal una mica més de temps, més recerca i assa­jos clínics. De moment, apor­ten un conei­xe­ment cab­dal per iden­ti­fi­car per­so­nes amb més risc de patir la malal­tia de forma greu, en una pandèmia en què l’evidència científica s’ha de cons­truir.

El con­sorci reu­neix cen­tres d’arreu del món i els estu­dis són fruit de la col·labo­ració entre cen­te­nars d’hos­pi­tals que van estar reco­llint mos­tres en els moments més difícils de la pri­mera onada de la pandèmia i d’inves­ti­ga­dors que han seqüenciat i ana­lit­zat les dades. Entre aquests, l’Ins­ti­tut d’Inves­ti­gació Biomèdica de Bell­vitge (IDI­BELL) i l’Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari de Bell­vitge; el Vall d’Hebron Ins­ti­tut de Recerca (VHIR) i l’Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari Vall d’Hebron; el Cam­pus Can Ruti, amb l’Hos­pi­tal Ger­mans Trias i Pujol i Irsi­Caixa; l’Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari Mútua­Ter­rassa i la Fun­dació Docència i Recerca Mútua­Ter­rassa i el Cen­tre Naci­o­nal d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG).

També for­men part del con­sorci la Ins­ti­tució Cata­lana de Recerca i Estu­dis Avançats (ICREA); l’Ins­ti­tut d’Inves­ti­ga­ci­ons Biomèdiques de Bar­ce­lona-CSIC; l’Hos­pi­tal del Mar i la Uni­ver­si­tat de Vic. De l’estat espa­nyol, hi ha tin­gut un paper molt des­ta­cat l’Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari de Gran Canària Dr. Negrín, que de fet forma part del comitè direc­tor del con­sorci. Els inves­ti­ga­dors par­ti­ci­pants recal­quen que aquest con­sorci és un gran exem­ple del que és capaç el tre­ball en xarxa amb un objec­tiu comú, dis­se­nyar trac­ta­ments més diri­gits i més eficaços davant de la Covid-19.

Els dos estu­dis iden­ti­fi­quen alte­ra­ci­ons de l’inter­feró com a mar­ca­dors que poden pre­dir la seve­ri­tat de la Covid-19. Deficiències en el seu fun­ci­o­na­ment que impe­dei­xen una res­posta ade­quada con­tra el virus, siguin genètiques o immu­nològiques, esta­rien dar­rere d’almenys un 15% dels casos greus. “Els dos estu­dis han aca­bat con­ver­gint en el mateix resul­tat, que la via de l’inter­feró és de cab­dal importància per atu­rar el virus. Per això és una hipòtesi molt robusta”, asse­nyala la doc­tora Aurora Pujol, gene­tista i pro­fes­sora ICREA a l’IDI­BELL.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.