Societat

Orient Mitjà

Conflicte araboisraelià

La Covid no atura l’expulsió palestina

Els desnonament de població àrab en favor de colons als territoris palestins continua malgrat els riscos sanitaris

Borrell ratifica la voluntat de la Unió Europea d’enfortir la relació amb Israel

“Actu­ant sota la fos­cor, mem­bres del grup de colons Elad han entrat a cases que diuen que han adqui­rit a Silwan, un poble fora de la ciu­tat vella emmu­ra­llada de Jeru­sa­lem. N’han tret els mobles, hi han estès filat de pues i hi han plan­tat ban­de­res isra­e­li­a­nes.”

L’expro­pi­ació d’aquests habi­tat­ges, rela­tada en aquest frag­ment d’una notícia publi­cada al The New York Times el 1998, va pro­vo­car enfron­ta­ments entre la població local àrab i ciu­ta­dans isra­e­li­ans. L’arti­cle inclou decla­ra­ci­ons de pales­tins, que acu­sa­ven l’estat pre­si­dit per Ben­ja­min Neta­nyahu de ser còmplice d’aquest tipus d’acci­ons, i de mem­bres de la poli­cia isra­e­li­ana, que pro­te­gien l’actu­ació dels colons, atès que com­plien amb la llei isra­e­li­ana. També hi apa­rei­xen els acti­vis­tes que vet­llen de manera incan­sa­ble per la con­vivència entre isra­e­li­ans i pales­tins, i que veuen aques­tes des­pos­ses­si­ons com una estratègia per decan­tar la balança demogràfica i per­pe­trar el que ano­me­nen com una segona invasió de l’Est de Jeru­sa­lem, ter­ri­tori ocu­pat des de 1967 i pre­tesa capi­tal d’un futu­ri­ble estat palestí. Avui, dècades després, s’escri­uen les matei­xes cròniques.

Elad i altres enti­tats d’ultra­dreta s’acu­llen a la supo­sada con­dició de bres­sol de l’ori­gen ances­tral de la comu­ni­tat jueva de parts de Jeru­sa­lem per tre­ba­llar per la seva judeïtzació. Després d’anys d’espe­cu­lació sobre la iden­ti­tat que hi podia haver al dar­rere de les com­pa­nyies ubi­ca­des en para­di­sos fis­cals que sus­ten­ten bona part del finançament d’Elad, unes fil­tra­ci­ons han reve­lat aquesta set­mana el nom del rus Roman Abramóvitx, pre­si­dent del Chel­sea i ciu­tadà isra­elià des del 2018. Durant els dar­rers quinze anys, el mag­nat hau­ria donat uns 100 mili­ons de dòlars a l’enti­tat, que també ha rebut suport esta­tal.

Aques­tes enti­tats s’apro­fi­ten de lleis ober­ta­ment dis­cri­mi­natòries per adju­di­car a famílies jue­ves nou­vin­gu­des les llars o els ter­ri­to­ris que arra­bas­sen a la població local. Per als pales­tins, rebre el vis­ti­plau de les auto­ri­tats per cons­truir un habi­tatge és quasi impos­si­ble, i tenir una llar que no dis­posa dels per­mi­sos ade­quats suposa una amenaça cons­tant d’ender­ro­ca­ment, que sovint han de prac­ti­car els matei­xos des­no­nats per estal­viar-se el cost que tin­dria l’ope­ració si la impulsés l’estat. La pos­si­bi­li­tat que un grup com Elad con­venci un tri­bu­nal isra­elià que una llar va ser pro­pi­e­tat de per­so­nes jue­ves abans de 1948 també farà per­dre la casa al resi­dent àrab, que, per con­tra, no pot aco­llir-se a la mateixa llei per recu­pe­rar un habi­tatge per­dut.

Els diri­gents isra­e­li­ans han dema­nat a la població que es quedés a casa durant la pandèmia. Però mal­grat els ris­cos sani­ta­ris del moment, les pràcti­ques per des­pos­seir resi­dents pales­tins han con­ti­nuat. Des que va detec­tar-se el pri­mer cas per Covid a Israel, almenys 270 per­so­nes hau­rien per­dut el seu sos­tre a l’Est de Jeru­sa­lem. Si hi incloem Cis­jordània, aquesta xifra supera les 520 per­so­nes, després que en els dar­rers mesos s’ha batut el rècord pel que fa a la quan­ti­tat d’habi­tat­ges inter­vin­guts durant els últims qua­tre anys.

“Sem­pre evitàvem el con­flicte amb els veïns colons per no per­dre la casa”, diu Rania Abu Assab, mare d’una família víctima de des­no­na­ment a l’Est de Jeru­sa­lem el 2019 a càrrec d’una orga­nit­zació simi­lar a Elad. “Però ens ho van treure tot i ens van dei­xar al car­rer, bus­cant un lloc on dor­mir.”

Aques­tes demo­li­ci­ons també afec­ten pro­jec­tes que la UE finança en ter­ri­tori palestí –els ender­ro­ca­ments van fer per­dre dona­ci­ons euro­pees per un valor de mig milió d’euros el 2019–. Men­tre els repre­sen­tants de Brus­sel·les a Ramal·là es limi­ten a eme­tre algun comu­ni­cat mos­trant la seva “pre­o­cu­pació” per la situ­ació, el pre­si­dent de la diplomàcia euro­pea, Josep Bor­rell, rati­fica la seva volun­tat d’enfor­tir vin­cles amb Israel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia