Investigadors de l’IdiBGi demostren la vinculació entre els microbis intestinals i la memòria recent

Inves­ti­ga­dors de l’Ins­ti­tut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI) han publi­cat a la revista nord-ame­ri­cana Cell Meta­bo­lism els resul­tats d’un estudi que rela­ci­ona la memòria imme­di­ata i recent amb la presència de certs bac­te­ris intes­ti­nals. Des del 2006, diver­sos estu­dis han demos­trat que l’obe­si­tat mòrbida s’asso­cia a un dete­ri­o­ra­ment de la memòria imme­di­ata. Ara, el resul­tat de la inves­ti­gació de l’ins­ti­tut de recerca ha permès des­co­brir la vin­cu­lació entre aquests dos fac­tors. L’estudi porta per títol ’L’obe­si­tat afecta la memòria de tre­ball i a curt ter­mini a través del meta­bo­lisme dels aminoàcids aromàtics induït per la micro­bi­ota intes­ti­nal’ i hi han par­ti­ci­pat 130 per­so­nes (obe­ses i no obe­ses).

A tots ells, se’ls han ana­lit­zat dife­rents metabòlits a plasma a més de la micro­bi­ota intes­ti­nal. També se’ls han admi­nis­trat dife­rents tests cog­ni­tius i mesu­rat el volum de deter­mi­na­des àrees cere­brals impli­ca­des en la memòria (l’hipo­camp i l’escorça pre­fron­tal) mit­jançant res­sonància magnètica.

A la cir­cu­lació sanguínia hi ha el triptòfan en con­di­ci­ons nor­mals, un aminoàcid aromàtic que resulta cab­dal per a la “síntesi” de neu­ro­trans­mis­si­ons. En l’estudi, s’ha detec­tat que les per­so­nes amb obe­si­tat mòrbida que tenien menys memòria recent també tenien menys triptòfan cir­cu­lant. D’altra banda, la pro­ducció d’algu­nes vita­mi­nes depèn dels bac­te­ris de la micro­bi­ota.

Les per­so­nes obe­ses tenien deter­mi­nats bac­te­ris que meta­bo­lit­za­ven la vita­mina B1, en paral.​lel a la dis­mi­nució de la memòria imme­di­ata i recent.

Pel que fa a l’hipo­camp, ja se sabia que la seva mida estava rela­ci­o­nada amb la memòria de l’indi­vidu.

La inves­ti­gació ha posat al des­co­bert que les per­so­nes amb obe­si­tat tenien un volum de l’hipo­camp més petit. A més, es va com­pro­var que la mida de l’hipo­camp també s’asso­ci­ava a la presència de deter­mi­nats bac­te­ris de la micro­bi­ota intes­ti­nal.

La inves­ti­gació va con­ti­nuar amb assaig en rato­lins, que van rebre un trans­plan­ta­ment de micro­bi­ota fecal dels paci­ents amb l’objec­tiu de valo­rar com afec­tava la presència de certs bac­te­ris intes­ti­nals a la memòria recent dels rose­ga­dors. El resul­tat va ser, segons els inves­ti­ga­dors, “con­tun­dent” perquè va evi­den­ciar que els trans­plan­ta­ment de bac­te­ris pre­sents en paci­ents amb obe­si­tat mòrbida va fer dis­mi­nuir la pun­tu­ació de memòria dels rato­lins.

El des­co­bri­ment obre la porta ara al desen­vo­lu­pa­ment de die­tes indi­vi­du­a­lit­za­des que científica­ment per­me­tin millo­rar el ren­di­ment cog­ni­tius i la memòria.

A més dels inves­ti­ga­dors giro­nins lide­rats pel doc­tor José-Manuel Fernández- Real, Catedràtic de Medi­cina de la Uni­ver­si­tat de Girona, cap del Grup de Nutrició, Eume­ta­bo­lisme i Salut de l’IDIBGI, cap de secció d’Endo­cri­no­lo­gia de l’Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari de Girona Josep Tru­eta i inves­ti­ga­dor del CIBE­ROBN, en l’estudi hi han col.​laborat pro­fes­si­o­nals de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra de Bar­ce­lona, Uni­ver­si­tat de València. Fun­dación FISA­BIO y CIBE­Resp.