Irregularitats a l’empresa que gestiona l’hospital de Salt
La Sindicatura de Comptes de Catalunya troba irregularitats contractuals i 12 milions d’excés de despesa a l’Institut d’Assistència Sanitària durant el 2017
L’escrit incorpora algunes al·legacions de l’IAS
La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha detectat irregularitats a l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’empresa pública que gestiona, entre altres, el parc sanitari Martí i Julià de Salt, la xarxa de salut mental de les comarques gironines i les àrees bàsiques de salut d’Anglès, Breda-Hostalric i Cassà de la Selva. L’ informe , publicat ahir, es limita a la fiscalització de la gestió del pressupost, a la contractació administrativa i a la gestió del personal i conclou, entre altres coses, que hi va haver irregularitats contractuals –com ara que es va contractar més personal del que es podia– i també almenys 12,5 milions d’euros d’excés de despesa aquell any.
L’informe de 84 pàgines de la sindicatura inclou també l’escrit d’al·legacions de l’IAS, datat el 22 de setembre passat. En aquest sentit, la sindicatura puntualitza que “les al·legacions formulades han estat analitzades i valorades” i han fet que hi hagués alguns canvis en l’informe. “La resta del text del projecte d’informe no s’ha alterat perquè s’entén que les al·legacions presentades són explicacions que confirmen la situació descrita inicialment o perquè no es comparteixen els judicis que s’hi exposen.” La direcció de l’IAS –que depèn del Departament de Salut– va emetre ahir al vespre un comunicat en què aclaria la seva posició recordant les al·legacions fetes al seu moment.
Pressupost
Pel que fa a la gestió del pressupost, la Sindicatura recull que aquell any l’IAS va gestionar un pressupost de 98,94 milions i que, segons els comptes presentats, va tancar l’any amb un superàvit de 20.569 euros i amb un romanent de tresoreria de 9,37 milions. La sindicatura, però, calcula que hi va haver l’error d’incloure-hi una despesa que no pertocava i que, per tant, el superàvit va ser de 49.068 euros. Però, a més, la Sindicatura de Comptes també posa en relleu que la despesa contractada s’allunya de la que, finalment, es va executar, de manera que hi va haver un excés de despesa de 12,55 milions. “La sindicatura ha comparat l’import de l’anualitat de l’exercici 2017 dels contractes vigents aquell any dels dinou proveïdors de l’IAS amb un volum d’operacions més elevat i els imports de les despeses comptabilitzades dins d’aquest període en l’execució d’aquests contractes. La comparació posa de manifest l’existència en disset d’aquests dinou proveïdors d’un excés de despesa d’almenys 12,55 milions respecte a la despesa contractada”, diu l’informe. La majoria d’aquests proveïdors són de medicaments i corresponen a contractes derivats de l’any 2016, formalitzats a partir d’acords marc amb l’ICS i, tot i que es podien prorrogar durant l’exercici 2017 i següent, “l’IAS no va formalitzar, en cap cas, la pròrroga dels contractes derivats originaris”. Sobre aquest punt, la direcció de l’IAS, en el comunicat emès ahir, insisteix que els 12,5 milions “en cap cas són un excés de despesa, donat que l’IAS en l’exercici analitzat va obtenir superàvit”.
Personal
L’apartat dedicat a la gestió del personal és el que ocupa més fulls de l’informe. Concretament, sobre contractacions i retribucions del personal de l’IAS. Així, per exemple, destaca que aquell any hi havia personal de l’IAS que treballava amb dedicació completa a l’Institut Català de la Salut (ICS), i a la inversa, gràcies al conveni marc que recollia l’aliança estratègica entre l’ICS i l’IAS. Segons la sindicatura, “atès que aquests llocs de treball són de caràcter estructural i que cal tenir-los coberts durant tota la jornada, haurien d’estar coberts mitjançant personal de la mateixa institució, proveïts per convocatòria pública i subjectes al conveni col·lectiu aplicable a la resta de personal”. Per l’IAS, la mobilitat assistencial “és del tot lícita”, en compliment d’un article de la llei d’ordenació de les professions sanitàries, segons recorda en el comunicat.
La sindicatura també es fa ressò del fet que aquell any es va contractar més personal del que es podia i que va contractar 23 persones per cobrir places vacants quan, d’acord amb la taxa de reposició fixada per la llei de pressupostos generals de l’Estat, durant aquell any “només hauria pogut incorporar set persones”. Així mateix, recull, per exemple, que els qui treballaven a oftalmologia i odontologia tenien contracte de serveis quan, en realitat, ocupaven llocs estructurals i, per tant, “aquests llocs s’haurien d’haver cobert amb personal amb contracte laboral”. Segons l’IAS, la contractació d’aquests serveis es va fer a través de contractació pública en lliure concurrència i d’acord amb la llei de contractes del sector públic vigent en aquell moment.
Així mateix, l’informe detecta que el 2017 l’empresa pública no disposava d’una relació de llocs de treball, tot i que fa constar que el 31 de desembre del 2017 el nombre de treballadors de l’entitat era de 1.652.
Sous i pagaments
La sindicatura recull que el 2017 hi va haver nou directius que van cobrar la seva retribució “sense que els imports fossin aprovats pel consell d’administració de l’IAS”. Un tràmit que no es va fer fins dos anys després, el 2019. “A més, la sindicatura no té constància de l’aprovació pel consell d’administració dels objectius dels directius per al 2017 i del seu percentatge d’assoliment individual”, recull l’informe. En aquest sentit, l’al·legació de l’IAS sostenia que “no es tracta de sou, sinó de pagaments d’objectius per a l’exercici corresponent al 2017, igual que es va fer amb la resta de treballadors, segons conveni. Durant l’any 2017 es va poder fer efectiu el pagament d’objectius del 62% a tots els treballadors”, diu l’IAS en el comunicat emès ahir, i hi afegeix: “Aquest import no ha de ser aprovat pel consell d’administració, ja que és regulat pel conveni col·lectiu d’aplicació.”
La sindicatura remarca també que, entre els anys 2016 i 2018, es van pagar indemnitzacions a l’exadjunt a gerència comuna de l’ICS i l’IAS que sumaven 73.369 euros. Segons l’informe, aquestes quantitats eren “pagaments indeguts susceptibles de reintegrament” perquè “no corresponien”. I hi afegeix que, en el dia d’avui, “no consta que el consell d’administració de l’IAS hagi emès cap resolució respecte d’aquest expedient”. En aquest sentit, l’IAS sosté que la quantitat assenyalada en l’informe “es refereix exclusivament a despeses en concepte de dietes i quilometratge efectivament realitzats, del lloc de residència al lloc de treball i viceversa” d’aquest adjunt de gerència.
LES FRASES
L’IAS, una empresa pública del Siscat
U.CL’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) és una empresa pública que forma part del sistema sanitari integral d’utilització pública (Siscat) de la Generalitat de Catalunya. Segons explica en la seva pàgina web, la institució es finança principalment a través de la concertació amb el Servei Català de la Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Una petita part s’obté de l’atenció prestada a tercers (accidents de trànsit o treball, per exemple) per l’assegurança obligatòria, segons els criteris fixats per la llei general de sanitat de l’any 1982.
L’IAS té actualment una plantilla equivalent de prop de 1.500 treballadors i gestiona un pressupost anual de 105 milions d’euros. L’Institut d’Assistència Sanitària manté una aliança estratègica amb l’Institut Català de la Salut a Girona arran d’un conveni signat el 2006. Aquest conveni, segons destaca l’IAS, “ha de permetre potenciar les sinergies entre les dues entitats per assolir el màxim aprofitament dels seus serveis assistencials, per optimitzar els recursos existents, facilitar la transmissió de coneixements i potenciar la millora professional amb la finalitat de proporcionar una assistència al més acurada possible als ciutadans de la regió sanitària de Girona”.
