Societat

Justícia homenatja 40 víctimes de la Batalla de l’Ebre en un acte sense familiars

El Memorial de les Camposines recorda i dignifica 1.663 desapareguts

Justícia ha home­nat­jat aquest dilluns 40 vícti­mes de la Bata­lla de l’Ebre. N’ha inclòs els seus noms al Memo­rial i ossera de les Cam­po­si­nes, a la Fata­re­lla (Terra Alta). Són ja 1.663 vícti­mes que es reco­nei­xen en aquest espai de dol i dig­ni­fi­cació que ajuda també que les famílies puguin tan­car feri­des. La covid ha impe­dit que enguany els fami­li­ars hagin par­ti­ci­pat en l’home­natge, però se les ha tin­gut molt pre­sents. Les inves­ti­ga­ci­ons i la recu­pe­ració de res­tes huma­nes que per­met recor­dar les vícti­mes en aquest Memo­rial, ajuda a fer “justícia” a milers de com­ba­tents que van per­dre la vida, ara fa 82 anys a la Bata­lla de l’Ebre, i que les seves famílies puguin apai­va­gar l’angoixa i la incer­tesa de des­conèixer quin va ser el seu destí.

Els noms de les vícti­mes de la Bata­lla de l’Ebre que s’han inclòs a la placa 42 del Memo­rial de les Cam­po­si­nes, s’han pogut des­co­brir amb les inves­ti­ga­ci­ons de la direcció gene­ral de Memòria Democràtica i de les ins­crip­ci­ons al Cens de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des. En un acte íntim sense fami­li­ars per la situ­ació pandèmica, la con­se­llera Cape­lla ha tin­gut els ha tin­gut pre­sents i ha con­fiat que l’any que ve l’home­natge es pugui cele­brar amb nor­ma­li­tat. “Quan superem aquesta situ­ació ens acom­pa­nya­ran per com­par­tir amb ells els moments de reco­nei­xe­ment i de dig­ni­fi­cació i de cert tan­ca­ment de dol i de capítols que fa massa anys que res­ten oberts”, ha apun­tat la con­se­llera.

El Memo­rial de les Cam­po­si­nes, cons­truït l’any 2005, està situat al peu de l’Ermita de Sant Bar­to­meu de la Fata­re­lla. És un espai que recrea un búnquer i que està con­ce­but com un monu­ment a tots els com­ba­tents de la Bata­lla de l’Ebre, sense dis­tinció d’ide­o­lo­gia, bàndol o ori­gen. “Són per­so­nes que van per­dre la vida aquí i podem començar a recor­dar-los sense aque­lla pun­xada. Recor­dar per no obli­dar”, ha defen­sat. “Res pot jus­ti­fi­car mai ini­ciar un con­flicte bèl·lic i un monu­ment no pot ser una oda a la guerra perquè no és llo­a­ble ni gloriós morir-hi. Ha de ser un espai de res­pecte pels que hi són dipo­si­tats i un espai de reco­lli­ment, de reflexió i presa de consciència de tot allò que van per­dre aquells que hi repo­sen, que van dei­xar de viure, de sen­tir i de gau­dir. Cons­ci­ents del preu que es paga, més valor donem a la vida”, ha remar­cat la con­se­llera.

Justícia segueix també cre­uant dades d’ADN per iden­ti­fi­car res­tes huma­nes i obrint fos­ses comu­nes, la dar­rera a Salomó (Tar­ra­gonès) on s’han recu­pe­rat les des­pu­lles de 21 per­so­nes, i aviat també a Móra d’Ebre. Al febrer es va bus­car un veí de Bot prop de l’ermita de muni­cipi, però la con­se­llera ha apun­tat que mal­grat que no s’hagin loca­lit­zat les res­tes on apun­ta­ven fonts de memòria oral, aques­tes actu­a­ci­ons aju­den els fami­li­ars a des­car­tar sos­pi­tes que han pesat sobre ells, molts anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.