Els caça-Covid

La bibli­o­teca Mes­tre Martí i Taule és l’espai esco­llit al muni­cipi de Rubí, al Vallès Occi­den­tal, per por­tar a terme un dels molts cri­brat­ges en pobla­ci­ons que el Depar­ta­ment de Salut ha orga­nit­zat per detec­tar casos posi­tius de la Covid-19 i tallar com més ràpida­ment millor els con­ta­gis, sobre­tot entre els ciu­ta­dans que són asimp­tomàtics. Es tracta d’ata­car el virus abans que es pugui expan­dir de nou i pro­vo­qui una ter­cera onada o fer més difícil la fle­xi­bi­lit­zació de les res­tric­ci­ons amb vista a les fes­tes nada­len­ques.

La població res­pon a la cita, que arriba via mis­sat­ge­ria, pel boca-ore­lla o bé per la curi­o­si­tat que pro­voca veure llar­gues cues de gent espe­rant per entrar en una bibli­o­teca. Ahir a les deu del matí la cua a Rubí era d’una mitja hora, avi­sa­ven els volun­ta­ris a peu de car­rer. És el pri­mer per­so­nal entre molts d’altres que durant la prova ate­nen el ciu­tadà que acce­deix a par­ti­ci­par en el cri­bratge volun­tari. Tant si s’hi va a l’hora prèvia fixada com si t’hi dei­xes caure, s’atén tot­hom sem­pre que vis­qui al muni­cipi. Tot i que es tracta d’una hora labo­ral, les fran­ges d’edat dels ciu­ta­dans que fan cua és molt hete­rogènia.

Després de la mitja hora cla­vada que ens havien anun­ciat, arri­bem a les por­tes de l’equi­pa­ment i, abans d’entrar-hi, un segon con­trol repar­teix gel desin­fec­tant a les mans dels par­ti­ci­pants i ens lliura una mas­ca­reta quirúrgica que ens hem de posar damunt de la vella. Una pri­mera ullada a l’inte­rior de la sala ens des­co­breix una munió de gent amb armi­lla ver­me­lla i mas­ca­re­tes, i altres per­so­nes que van amunt i avall ves­ti­des amb bates de paper entre un munt de tau­les arren­gle­ra­des i amb un número assig­nat ben visi­ble. N’hi ha deu, tra­vesso el llin­dar de la porta prin­ci­pal i, abans de seure, ter­cer con­trol. Un altre volun­tari demana aquesta vegada que tin­guem a mà la tar­geta sanitària o el docu­ment d’iden­ti­tat o, en cas con­trari, una altra docu­men­tació que ens iden­ti­fi­qui. Des d’aquest racó de la sala, ens assig­nen una de les tau­les a mesura que es van bui­dant. Taula 10. Ja hem arri­bat, busco els bas­to­nets, els tubs del mos­treig, però res. És la taula burocràtica i des de l’altra punta de la taula ens dema­nen la tar­geta sanitària, a canvi obte­nim el nos­tre codi de bar­res per lliu­rar a la infer­mera, que, ens diuen, és en una altra sala. Amb la mirada m’asse­nyala una altra cua. En aquesta no som gai­res, però en un moment pun­tual de con­cen­tració cal posar ordre i entrem per tanda. Ara sí, una desena de sani­ta­ris amb equips de pro­tecció, mas­ca­re­tes, vise­res i ulle­res ens espe­ren en tau­les indi­vi­du­als també amb número assig­nat i ple­nes de bas­to­nets, tubs, mas­ca­re­tes, paper i dipòsits de rebuig. Taula 3. La sanitària em mos­tra el bas­to­net, és llarg, però em diu que només fa pes­si­go­lles i que, en cas d’ester­nut, em giri cap a la banda contrària on és ella. És una neteja de deu segons a cada fossa nasal, em diu. Em baixo la mas­ca­reta i ella es posa a comp­tar el temps en veu alta men­tre comença a fer cer­cles amb el bas­to­net per l’inte­rior de cada fossa. Si arri­bes amb picor, el bas­to­net te la treu, està clar. És una sen­sació com­ple­ta­ment nova però ni molesta ni pro­voca cap ester­nut. Són, però, 20 segons, pro­vin a comp­tar-los men­tre s’ima­gi­nen que els estan fur­gant. Prova feta i resul­tats entre 24 i 48 hores al web per­so­nal sani­tari. A fora, la cua ja és més llarga que abans, a dins els caça-Covid con­ti­nuen tre­ba­llant.