Sant Joan de Déu i el Clínic lideren un projecte per crear una placenta artificial

BCNa­tal, el con­sorci for­mat per l’hos­pi­tal Sant Joan de Déu i el Clínic, ha posat en marxa un pro­jecte per crear pla­centa arti­fi­cial per a nadons pre­ma­turs extrems. A Europa cada any hi ha més de 25.000 nai­xe­ments de nadons pre­ma­turs extrems i, dels que sobre­vi­uen, més d’un 75% ho fan amb seqüeles. Per això, l’objec­tiu és sal­var vides i evi­tar que aquests nadons desen­vo­lu­pin malal­ties. El pro­jecte està en una pri­mera fase i es cal­cula que en un període d’entre qua­tre i sis anys es podrà apli­car en humans.

El direc­tor de BCNa­tal i líder del pro­jecte, Edu­ard Gra­tacós, va expli­car ahir que fa més de dos anys que tre­ba­llen en el pro­jecte. En aquests moments s’està desen­vo­lu­pant un model expe­ri­men­tal per a fetus d’ove­lla, que aviat es posarà en marxa i per­metrà ava­luar que tots els òrgans es for­min bé dins la pla­centa arti­fi­cial. De fet, aquest és un dels punts clau del pro­jecte. “L’objec­tiu no és man­te­nir el nadó amb vida, sinó amb vida òptima”, va ava­luar Gra­tacós. Per això, la pla­centa arti­fi­cial que estan dis­se­nyant vol repro­duir de la manera més sem­blant pos­si­ble les con­di­ci­ons que es donen quan el nadó està dins de la mare per crear un “ambi­ent pro­te­git”. Fins i tot un dels com­po­nents que s’està estu­di­ant és la repro­ducció dels sons que hi ha a la pla­centa i com això afa­vo­reix el desen­vo­lu­pa­ment del fetus.

L’inves­ti­ga­dor con­si­dera que per als nadons pre­ma­turs extrems la incu­ba­dora és un sis­tema “inva­siu”. Segons ell, els nadons amb menys de 26 set­ma­nes pesen 500 grams i no tenen for­mats els òrgans més impor­tants: els pul­mons, l’intestí, el sis­tema car­di­o­vas­cu­lar i el sis­tema cere­bral. És per aquest motiu que hi ha “seqüeles greus”, que amb la pla­centa arti­fi­cial es podrien evi­tar. “La pla­centa és com un òrgan per al fetus”, hi va afe­gir. Per això el pro­jecte encara té alguns rep­tes i es tre­ba­lla amb tec­no­lo­gia molt avançada.

Gra­tacós va expli­car que hi ha cinc punts clau: la tran­sició del cordó umbi­li­cal, el man­te­ni­ment com més sem­blant millor a les con­di­ci­ons de la pla­centa de la mare, la moni­to­rit­zació per fer un segui­ment del nadó i la manera de pro­por­ci­o­nar-li oxi­gen i men­jar. Tot això es faria amb el bebè ja fora de la mare amb el nadó dins d’una espècie de “bossa translúcida”.

“És un dels pro­jec­tes més relle­vants que es faran al país d’aquests últims anys”, va reblar el direc­tor gerent de l’hos­pi­tal Sant Joan de Déu, Manel del Cas­ti­llo. En aquesta línia, hi ha impli­ca­des direc­ta­ment gai­rebé una cin­quan­tena d’experts, entre els quals hi ha espe­ci­a­lis­tes en medi­cina fetal, neo­natòlegs, cardiòlegs o cirur­gi­ans pediàtrics. Indi­rec­ta­ment, el pro­jecte implica entre 200 i 300 per­so­nes i està impul­sat per la Fun­dació La Caixa.