Societat

Un cau de precarietat

Enclavada a tocar d’una de les noves àrees residencials de Badalona, la nau sinistrada s’havia convertit en un refugi per a immigrants sense papers

Prop de 200 persones van arribar a transitar per un espai sense serveis bàsics i que funcionava de manera autogestionada

Des de fa un any, els veïns hi denuncien conflictes de convivència

Bada­lona és una ciu­tat acos­tu­mada a tra­gi­nar amb tants estig­mes com con­tra­dic­ci­ons. I ahir li va tocar enfron­tar-se a la desgràcia, foca­lit­zada en un barri, el Gorg, que ben bé podria ser un exem­ple acadèmic del que pot arri­bar a ser una trans­for­mació no gaire reei­xida d’una àrea urbana postin­dus­trial. Perquè aquí, i al cos­tat d’impo­nents blocs de pisos nous alçats arran de la cons­trucció d’un port, un també enso­pega amb dese­nes d’anti­gues fac­to­ries recon­ver­ti­des en pròspers comerços a l’engròs de pro­duc­tes xine­sos, o amb naus aban­do­na­des que s’han con­ver­tit en refu­gis pre­ca­ris per a immi­grants. Com la del car­rer Guifré, la que es va cre­mar dime­cres a la nit, i que ha posat al des­co­bert una rea­li­tat –com viuen, per no dir mal­vi­uen, molts sense papers– tan invi­si­ble com incòmoda.

Els veïns i l’Ajun­ta­ment de Bada­lona no con­cor­den a l’hora d’iden­ti­fi­car des de quan està ocu­pada aquesta fac­to­ria de tres pisos en desús que fa anys s’havia dedi­cat a la fabri­cació de pro­duc­tes químics. Els pri­mers par­len de tretze anys, men­tre que les auto­ri­tats redu­ei­xen la xifra a vuit o deu, a tot esti­rar. Es fa del tot impos­si­ble esbos­sar un per­fil homo­geni dels nou­vin­guts que hi feien estada, entre 150 i 200 dar­re­ra­ment, tot i que sí que hi pre­do­mi­na­ven els homes, amb majo­ria de sene­ga­le­sos, i d’entre 25 i 40 anys. A par­tir d’aquest traç, hi ha des dels que hi vivien de forma regu­lar des de fa anys fins als pas­sa­vo­lants que s’hi acos­ta­ven de tant en tant, ni tan sols per fer-hi nit. Tots ells, però, van conèixer aquest indret a través del boca-ore­lla. El dia a dia es regia per un fun­ci­o­na­ment auto­ges­ti­o­nat, tot i que alguns dels ocu­pants expli­quen que s’havien esta­blert nor­mes bàsiques a l’hora de dis­tri­buir, per exem­ple, els espais de l’edi­fici. La Cris­tina, una de les noies que hi vivien i que és qui apa­reix dis­cu­tint amb Albiol en el vídeo que aquest es va fer gra­var en una visita que va fer a la nau a l’estiu, explica que la pràctica tota­li­tat d’immi­grants es dedi­ca­ven a una eco­no­mia de sub­sistència, basada en la reco­llida de fer­ra­lla o a fer de man­ters, tot i que també hi havia alguns arte­sans dedi­cats essen­ci­al­ment a tre­ba­llar la fusta i que, després, també venien al car­rer. L’Ibra­hima, que va arri­bar el 2006 del Sene­gal, és un dels pocs que han tro­bat una feina fora d’aquests cir­cuits, ja que es dedica a fer de vigi­lant d’obres. Diu que no es pot pagar ni una habi­tació i que, si la pogués pagar, tam­poc la hi llo­ga­rien. També deta­lla que, a banda de lloc per dor­mir, la nau també era uti­lit­zada com a magat­zem de fer­ra­lla, mer­ca­de­ria que després era reve­nuda al car­rer, o peces de roba usada que molts d’ells reco­llien per enviar-les, després, als seus fami­li­ars. Sobre les acu­sa­ci­ons fetes pel mateix alcalde bada­loní que s’hi venia droga, les nega en rodó. “Tu creus que si tra­fiqués viu­ria en aquest pou on no hi ha ni aigua?”, es pre­gunta, de manera retòrica, l’Ibra­hima. Perquè d’aigua i llum no en tenien i, de fet, una de les teo­ries que cir­cu­la­ven ahir és que l’incendi es va ori­gi­nar per una espelma que algú es va obli­dar d’apa­gar...

Un dels molts inter­ro­gants sobre aquest tràgic incendi és com s’ha pogut per­pe­tuar durant tant temps una situ­ació així. “Nosal­tres fa més de deu anys que ho denun­ciem i un govern rere l’altre ens ana­ven dient que no es podia fer res perquè això era d’un pri­vat que no havia denun­ciat l’ocu­pació”, exposa Teresa Vinu­esa, pre­si­denta de l’asso­ci­ació de veïns del Gorg. Ella mateix hi afe­geix que en el dar­rer any la con­vivència a l’entorn de la nau s’havia degra­dat. Con­flic­tes de con­vivència, i alguna bara­lla, han afe­git tensió a un esce­nari que, amb l’arri­bada de la pandèmia, no ha fet més que agreu­jar-se. “Si abans ja ho teníem com­pli­cat, ima­gina’t ara”, comenta el Mama­dou, que també té un mis­satge crític en relació amb la reper­cussió mediàtica del que ha succeït: “Avui tot­hom és aquí pre­gun­tant, però abans ningú s’havia pre­o­cu­pat per nosal­tres.” Del futur no en vol par­lar, però ja està al cas que al Gorg mateix, entre pisos de preus pro­hi­bi­tius i un canal a mig fer, hi ha almenys dues naus més que també estan ocu­pa­des. El boca-ore­lla.

LES FRASES

60
persones
que feien estades a la nau ocupada van ser ateses ahir pels Serveis Socials de Badalona; 27 d’aquestes persones tenien necessitats d’habitatge
Viure amb dignitat no és patir constantment una manca de recursos o el risc de ser desallotjats o afectats per un incendi
SOS Racisme
Sense habitatge i amb la pèrdua d’ingressos la roda per acabar al carrer s’accelera i el drama són uns serveis socials col·lapsats
Ferran Busquets
director d’arrels fundació
No tenim constància que cap dels 70 assentaments que tenim a la ciutat sigui tan nombrós com el de Badalona
Albert Batlle
tinent d’alcalde de l’ajuntament de barcelona
Quan tens unes 200 persones vivint en un lloc amb problemes d’insalubritat, una desgràcia així es podia preveure
Teresa Vinuesa
presidenta de l’associació de veïns del gorg
L’administració ha mirat cap a un altre costat i s’ha acabat normalitzant que centenars de persones visquin en una nau
Carles Sagués
portaveu de la plataforma sant roc som badalona
La crisi que tenim a sobre és un tsunami. La gent no dorm al carrer i menja als menjadors socials perquè vol
Jesús Ruiz
director del centre d’acollida assís


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia