Societat

Mor Joan Corbella, psiquiatre i divulgador científic

Es va convertir en un rostre popular per la seva difusió de la psiquiatria en diversos mitjans de comunicació

El psi­quia­tre i divul­ga­dor científic Joan Cor­be­lla va morir ahir a Palma a l’edat de 76 anys, segons va anun­ciar a Ins­ta­gram la seva esposa, l’escrip­tora mallor­quina Maria de la Pau Janer. Cor­be­lla va esde­ve­nir un per­so­natge popu­lar per les seves par­ti­ci­pa­ci­ons als mit­jans de comu­ni­cació, en què comen­tava aspec­tes rela­ci­o­nats amb la psi­quia­tria i la seva apli­cació a la vida quo­ti­di­ana. Entre altres mit­jans, havia col·labo­rat amb TV3, IB3, Ràdio Bar­ce­lona, COPE, Ràdio Estel, Onda Cero i el suple­ment domi­ni­cal del diari Avui. Una de les seves últi­mes apa­ri­ci­ons a la tele­visió va tenir lloc el 15 de febrer de l’any pas­sat, al pro­grama Pre­gun­tes freqüents de TV3.

Nas­cut el 1945 a Santa Coloma de Que­ralt (Conca de Bar­berà), on el seu pare feia de metge, Cor­be­lla va seguir les pas­ses pro­fes­si­o­nals del seu pare i va estu­diar medi­cina. Va ser quan va començar a tre­ba­llar per al doc­tor Ramon Sarró, encara durant la seva època d’estu­di­ant, que es va decan­tar per la psi­quia­tria com a espe­ci­a­li­tat.

Lli­bres de divul­gació

Cor­be­lla va des­ta­car en l’àmbit de la divul­gació amb la publi­cació de diver­sos lli­bres sobre psi­quia­tria de gran èxit entre els lec­tors, com ara Una relació: pares i fills, Viure cada dia, El pas del temps en l’estat d’ànim, Tris­te­ses i depressió, Por del silenci o Vida quo­ti­di­ana. A més, també va escriure la novel·la D’avui per demà, amb la qual va gua­nyar el premi Ramon Llull l’any 1997. Cor­be­lla també va ser el coor­di­na­dor de l’edició de l’Enci­clopèdia Pràctica de la Psi­co­lo­gia.

L’any 2005 es va casar a Palma amb Maria de la Pau Janer, amb qui havia col·labo­rat en diver­sos espais de tele­visió i ràdio. Des de lla­vors s’havia esta­blert a Mallorca. En el seu compte d’Ins­ta­gram, l’escrip­tora mallor­quina va aco­mi­a­dar-se del seu marit amb un poema de Rai­ner Maria Rilke: “Al meu amor, Joan Cor­be­lla, en el dia de la seva mort: Apaga aquests ulls meus: no dei­xaré de veure’t, si em tapes les ore­lles podré igual­ment sen­tir-te, i podré sense peus anar vers tu i sense boca podré encara con­ju­rar-te. Lleva’m els braços i t’aga­faré amb el meu cor com si fos una mà; para’m el cor, bate­garà el cer­vell; i si al meu cer­vell tu cales foc, lla­vors et por­taré a la meva sang.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia