Societat

DANIEL SANTILLO

RESPONSABLE DE LA LLIBRERIA JUEVA DEL CALL DE BARCELONA

“La petjada jueva a Barcelona és impressionant”

La llibreria jueva del carrer Sant Honorat és un centre de divulgació del call, d’una gran importància però molt desconegut
La manifestació nazi que hi ha hagut a Madrid és impròpia de l’Europa del s. XXI. S’ha d’impedir que hi hagi una escalada d’odi

La llibreria jueva del carrer Sant Honorat de Barcelona, oberta fa onze anys, és, de fet, un local social del centre cultural Jabad Lubavitch, la Beit Jabad, que regenta Daniel Santillo. Al pis de dalt i damunt d’una taula baixera hi llueix una enorme foto –que ocupa tota la superfície– en què es veuen davant d’un casalot de teules vermelles centenars de rabins, tots amb les seves barbes. L’enorme casa (que Santillo té de perfil al seu WhatsApp) és la seu central de la comunitat Chabad Lubavitch al barri de Crown Heights de Brooklyn, a Nova York, on cada any tots els rabins d’aquesta comunitat ortodoxa del món fan una trobada. Hi ha quatre mil rabins en aquesta foto, i per fer-la –abans de la pandèmia– s’hi van estar més de quatre hores.

Veient aquesta foto entenc que la comunitat Jabad Lubavitch està molt unida.
Sí, nosaltres som una organització mundial i naturalment estem molt connectats, tot i que cada comunitat fa la seva. Però si un jueu ortodox vol venir a Barcelona sempre s’acaba posant en contacte amb nosaltres, mira el web i l’ajudem a trobar allotjament, li recomanem la ciutat, l’acompanyem... El meu fill, per exemple, va anar a Cambodja, i abans d’arribar ja sabia on s’allotjaria, amb qui estaria...; el rabí d’allà en va estar pendent. I això passa a tot el món. I aquí a Barcelona, igual. Aquesta llibreria és un punt de rebuda de jueus de tot el món i el primer que els ensenyem és el barri jueu!
Poc conegut.
Molt poc conegut, i això que nosaltres no parem d’insistir a l’Ajuntament que s’ha de donar a conèixer i promocionar. A nosaltres ens dol que, per exemple, aquí al costat hi hagi un Centre d’Interpretació del Call, on s’exhibeixen documents i manuscrits originals del segle XII, per exemple, i que sigui absolutament desconegut pel públic. Si estiguéssim a Praga seríem famosos; si anem a Girona, més que famosos, tothom coneix el barri jueu de Girona, tothom coneix el barri jueu de Praga. En canvi, aquí a Barcelona, res. Els barcelonins no saben que la seva ciutat té ADN jueu: on ara hi ha el Palau de la Generalitat hi havia cases jueves, hi vivien els metges i farmacèutics que estaven al voltant del palau on vivia el rei a l’edat mitjana. Hi havia grans metges jueus. En aquesta ciutat sempre es parla del Gòtic..., que no és tan gòtic com la gent es pensa, és més màrqueting que res més, i en canvi del barri jueu, que té identitat pròpia, no se’n fan rutes i està oblidat. I mira que és impressionant i d’una gran importància històrica! Sí que és veritat, tot s’ha de dir, que la festa de Hanukkà avui ja és una festa oficial del barri i la celebrem igual que celebrem Santa Eulàlia.
El 2018 l’Ajuntament sí que va canviar el nom del carrer Sant Domènec pel de Salomó ben Adret.
L’Ajuntament va fer un acte de reconstitució i sí, va canviar el nom de l’inquisidor –els dominics van instar l’assassinat, el dia de Sant Domènec del 1391, de més de tres-cents jueus– pel del rabí Ben Adret, un barceloní clau en la història de la cultura catalana i europea medieval.
‘Call’ vol dir carrers petits i estrets?
Per a nosaltres no: tots els carrers eren petits i estrets a l’edat mitjana. A diferència d’alguns historiadors, nosaltres diem que call ve de la paraula hebrea kahal, que vol dir ‘comunitat’.
Aquí a la llibreria teniu una sala on es pot fer un viatge virtual pel call jueu medieval de Barcelona en 3D.
Sí, hem reproduït els llocs més importants de l’època medieval, alguns dels quals encara es conserven molt bé i es poden visitar presencialment. Aquesta llibreria, Beit Jabad, per exemple, era la casa de l’escriptor Samuel Bonastruc, que va publicar uns “jidushim” importants en l’àmbit de tot el judaisme. Reproduïm on hi havia el pou d’aigua i la sinagoga, la més antiga de l’Estat, que es conserva i és visitable. És al carrer Marlet. També hi ha la casa de Harashbá, del segle XIV, que es manté quasi intacta, el que es deia sinagoga de la dona, on les dones es reunien per estudiar el Talmud, i molts més edificis... La petjada jueva a Barcelona és impressionant. Naturalment també hem inclòs en aquest recorregut virtual en 3D el Palau del Rei i el conjunt monumental de la plaça del Rei i la seu de la Inquisició!
La botiga és més que una llibreria?
Som un centre de divulgació del call i com a llibreria haig de dir que som l’única de llibres religiosos jueus oberta al públic i regentada per jueus de tot l’Estat. A Girona hi ha una altra llibreria molt semblant a la nostra però no la porten jueus. A la botiga, a més a més, venem vins caixer, en tenim una selecció molt important i majoritàriament produïts a l’Estat, i també venem objectes que serveixen per a la litúrgia religiosa: canelobres, estovalles per al sàbat... Tot el necessari per a les festes jueves.
El vi caixer com és?
Caixer vol dir ‘apte’. Del que es tracta és que estigui fet sota l’estricta supervisió rabínica; és a dir, que un rabí ha de controlar tots els passos del raïm des que es cull fins que es converteix en vi i s’embotella. A més, al vi no s’hi pot afegir elements aliens, ha de ser el màxim de natural possible, i amb els mínims sulfits. Del vi caixer que es produeix aquí, el 80% s’exporta perquè aquí es consumeix molt poc. S’exporta als Estats Units, a Israel, a Anglaterra i a Alemanya i Suïssa, principalment.
Hi ha vi caixer català?
I tant, el de Capçanes, que és una cooperativa que el fa des de fa 25 anys. Va ser el primer vi caixer que es va fer a la península Ibèrica després de la Inquisició i el primer vi caixer que van fer el va supervisar un rabí vingut expressament d’Israel. Com que era molt vellet i no podia anar per aquelles carreteres amb tants revolts, el van portar al celler amb helicòpter; imagina’t, va ser espectacular. Després hi ha una família jueva, la família Cohen, de Falset, que també fa vi caixer. Tenen un celler molt bo i reconegut.
I el rabí com controla el vi?
Cada vegada que s’ha de fer alguna manipulació amb el vi, el rabí hi ha d’anar. Cada vegada que es fa un pas es precinta tot i no es desprecinta fins que no hi torna a ser el rabí. Precisament amb l’associació Amics dels Calls, que fan molts actes i presentacions aquí, a la llibreria, hem pensat fer una visita a Capçanes... Hi haurem d’anar amb el rabí perquè sigui ell qui desprecinti els barrils i puguem, per exemple, tastar els vins. I després ho tornarà a precintar, naturalment.
Només mengen caixer...
Sí. És cert que nosaltres des del punt de vista ritual, això ens ho diu molta gent i tenen raó, ens assemblem més als musulmans que als cristians. Halal i caixer és molt semblant, realment, tot i que nosaltres som més estrictes. Des de fora ens diuen: “ells no mengen porc i vosaltres tampoc”, “ells no beuen alcohol i vosaltres tampoc”. En aquest punt no ens assemblem perquè nosaltres sí que bevem alcohol. De fet a la Bíblia es veu com Noè, després del diluvi, el primer que fa és plantar una vinya per fer vi.
Veig que aquí a la botiga hi té dos tipus de canelobre: el de set braços i el de nou braços?
Hi ha gent que vol el de set braços, entre els quals hi ha els evangèlics, per exemple, que t’haig de dir que són els principals clients de la nostra botiga. Ells estan molt interessats en qüestions religioses i en el Jesús jueu i d’alguna manera volen reviure el que era la vida al Temple de Jerusalem, que va destruir l’emperador Tit l’any 70. En el Temple de Jerusalem hi havia un canelobre de set braços, a més a més de l’Arca de l’Aliança –la que ens va ensenyar Spielberg a Indiana Jones!– i una taula amb pans sagrats. Nosaltres, els jueus ortodoxos, entenem que en no haver-hi temple no cal que practiquem com aleshores perquè no tenim aquells referents.
Aleshores?
Nosaltres només encenem el canelobre de nou braços durant la festa de Hanukkà (“Festa de les Llums” o “Festa de la Dedicació”) on rememorem una batalla que es va fer contra els grecs l’any 175 aC i recordem que els macabeus van recuperar el temple en vuit dies. Aleshores encenem una espelma cada dia durant aquests vuit dies, per això tenim nou braços, un per cada dia. El braç que fa nou, el que és al mig, separat dels altres i de diferent mida, és el que encén tots els altres.
Aquí a la botiga també feu classes d’hebreu i de la Torà?
Ve gent interessada a conèixer el pensament jueu. Ara mateix, i tot i la pandèmia, continuem oferint classes d’hebreu. Hi ve gent de tot. En aquests moments, per exemple, tenim un alumne que l’estudia per motius culturals, perquè un cop l’any a l’estiu agafa la bicicleta i recorre Israel. També tenim gent interessada en els estudis bíblics que vol estudiar la Bíblia jueva, sense intermediaris. Fa molts anys que fem aquests classes, la gent té set de conèixer, els catalans són cultes i inquiets i saben que si coneixen el judaisme aprenen més de Barcelona i Catalunya. No es pot negar que la idiosincràsia catalana és jueva i que el judaisme ha estat molt important en aquest país, sobretot durant l’època medieval.
En canvi sempre hi ha hagut sectors de la societat molt antijueus. Ho hem vist sovint en manifestacions que acaben amb pintades contra el judaisme.
T’explicaré una cosa sobre això. Fa un temps van enxampar un jove de vint i pocs anys que es definia com a antisistema, molt actiu políticament, que va fer pintades antijueves al centre Chabad Lubavitch d’aquí de Barcelona. El van detenir i el fiscal, en una decisió que jo considero que va ser molt hàbil i educativa, va parlar amb el rabí i li va demanar si podia venir aquí a la llibreria a fer treballs comunitaris.
I?
Doncs era a l’estiu i aquí venien molts jueus de pas i aquest noi va poder parlar amb ells. Va coincidir que els jesuïtes ens havien fet una gran compra de material religiós per les seves escoles, per poder explicar el judaisme als seus alumnes. Aquest noi em va haver d’ajudar a muntar els paquets escolars: que si un canelobre, que si una mezuzà, que són els pergamins que posem a les portes, hi havia unes toràs petites per a nens...
Li devia sorprendre.
Sí, però es va adonar que si també els jesuïtes ensenyen totes les religions als seus alumnes i entre elles la religió jueva és perquè és coneixent que es respecta l’altre. La millor manera de combatre dimonis i fantasmes és apropant-se a l’altre, al que és diferent. Aquest noi va poder veure com som nosaltres i conviure amb nosaltres; venia amb mi a prendre cafè amb els veïns, va veure com gent que no és jueva venia a estudiar la Torà i al final va admetre que li feia vergonya el que havia fet. Va veure que coneixent l’altre i interpel·lant-lo és la millor manera d’erradicar l’odi.
I la manifestació nazi de Madrid a favor de la División Azul la setmana passada, en què es van fer proclames antijueves?
Això és una manifestació d’odi que no té cabuda a l’Europa del s. XXI. Jo crec que això que ha passat a Madrid, impropi i insostenible en una societat europea, no hauria passat a Catalunya. És dolorós que només s’hagi queixat la comunitat jueva, perquè aquest odi ens afecta a tots. El govern ha d’actuar, la fiscalia ha d’actuar i l’Església ha de deixar clar que el capellà que va beneir l’acte no els representa. Per damunt de tot, s’ha d’aturar que hi hagi una escalada d’odi.

Esmentat des del 1083

Esmentat per primera vegada el 1083 –diu el professor Manuel Forcano en el seu Atles d’història dels jueus de Catalunya– el call dels jueus barcelonins estava entre els actuals carrers del Call, Salomó ben Adret (on hi havia la sinagoga major, l’escola i la carnisseria), Marlet (on hi havia l’hospital o Pia Almoina per als pobres), Sant Honorat (on hi havia la sinagoga anomenada Menor o Poca), l’Arc de Sant Ramon del Call (on hi havia la sinagoga dels Francesos) i Sant Sever. Més tard el rei Jaume I va autoritzar la creació d’un altre call, anomenat call menor, fora de la muralla antiga, al peu del Castell Nou. Estaria situat a la zona ara delimitada pels carrers de la Boqueria, d’En Rauric, de la Lleona i d’Avinyó i travessada pel carrer Ferran, on hi ha l’església de Sant Jaume, que ocupa l’espai de l’antiga sinagoga. El cementiri jueu estava a Montjuïc (evidentment, el Mont dels Jueus).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.