Societat

Nou rècord d’estrangers i ja són el 16,2% de la població

Segons l’Idescat, l’1 de gener del 2020 hi havia 1.260.619 persones estrangeres a Catalunya, la xifra més alta de la història

El nombre de ciutadans arribats d’Amèrica del Sud és el que més ha crescut

Els ciu­ta­dans estran­gers resi­dents a Cata­lu­nya suma­ven 1.260.619 per­so­nes l’1 de gener del 2020, el que repre­senta el 16,2% de la població cata­lana. Aquesta és la xifra més alta de la història, superant el regis­tre del 16% que es va acon­se­guir el 2010.

Segons ha infor­mat l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat), el nom­bre d’estran­gers que cons­ten al padró muni­ci­pal d’habi­tants s’ha incre­men­tat en l’últim any en 101.192 per­so­nes en relació amb un any enrere, la qual cosa repre­senta un aug­ment d’un 8,7%.

Des del punt de vista ter­ri­to­rial, setze comar­ques i l’Aran superen la pro­porció mit­jana de població estran­gera de Cata­lu­nya, i des­ta­quen la Segarra (27,8%), l’Alt Empordà (24,7%), el Gironès (21,1%), el Bar­ce­lonès (21,0%), la Selva (20,7%) i el Baix Empordà (20,2%), segui­des del Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell, amb pro­por­ci­ons entorn del 19%.

Les menors pro­por­ci­ons de població estran­gera es tro­ben a les comar­ques del Moianès (9,2%), el Pallars Sobirà (9,2%), l’Anoia (9,3%), el Vallès Ori­en­tal (9,4%) i el Ber­guedà (9,9%). Per muni­ci­pis, des­ta­quen Guis­sona (52,3%), Cas­telló d’Empúries (44,0%), la Por­te­lla (40,8%) i Salt (39,3%).

En relació amb la loca­lit­zació de la població estran­gera al ter­ri­tori, el 38,6% del total resi­dei­xen al Bar­ce­lonès (486.655 per­so­nes) i també des­ta­quen les comar­ques del Vallès Occi­den­tal, amb el 8,6%, i el Baix Llo­bre­gat, amb el 7,3% d’estran­gers. A Bar­ce­lona hi resi­dei­xen el 28,5% del total d’estran­gers (359.087 per­so­nes) i el crei­xe­ment l’últim any és del 12,1%, amb valors abso­luts de 38.705 per­so­nes. Altres muni­ci­pis que des­ta­quen són l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, amb 61.348 per­so­nes de naci­o­na­li­tat estran­gera, i Bada­lona, que en suma 33.678.

Les vari­a­ci­ons en el nom­bre d’estran­gers estan afec­ta­des no només per la inten­si­tat dels flu­xos d’entrada i sor­tida de la migració exte­rior, sinó també per l’evo­lució del seu crei­xe­ment vege­ta­tiu i pel procés de natu­ra­lit­zació d’aquesta població. Segons les dades de l’INE, 24.123 resi­dents estran­gers a Cata­lu­nya van obte­nir la naci­o­na­li­tat espa­nyola el 2019.

El per­fil de la població estran­gera que ha arri­bat per ins­tal·lar-se a viure a Cata­lu­nya cor­res­pon a una població jove, amb una alta pro­porció de població en edats acti­ves (80,8%) i amb una presència majo­ritària d’homes (51,6%). L’edat mit­jana és de 34,3 anys, men­tre que per a la població de naci­o­na­li­tat espa­nyola és de 44,4 anys. El dar­rer any s’han regis­trat incre­ments a totes les edats, amb més inten­si­tat en el tram entre els 20 i els 54 anys. En con­junt, aques­tes edats con­cen­tren el 69,5% de l’incre­ment anual.

LA XIFRA

34,3
La mitjana d’edat dels estrangers, mentre que per a la població de nacionalitat espanyola és de 44,4 anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.