Manifestacions a tot el país en contra de la repressió
Els pocs incidents a Barcelona es van produir davant la comissaria de la Guàrdia Urbana de la Rambla, que van atacar amb bengales
Milers de persones van omplir els carrers pacíficament
-
Manifestacions a tot el país en contra de la repressió. -
Manifestacions a tot el país en contra de la repressió. -
Manifestacions a tot el país en contra de la repressió. -
A la dreta, quan van intentar cremar una furgoneta policial a Barcelona i la manifestació de Girona. Sobre aquestes línies, la manifestació a Lleida i, a sota, la concentració de la Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes, a la plaça de Sant Jaume JUANMA RAMOS / LLUÍS ROMERO / MARC CARNICÉ (EFE) / MARTA SARDÀ.
La Rambla i els carrers del Raval van ser ahir l’escenari d’alguns pocs aldarulls conseqüència de la gran manifestació que sota el lema Sense futur no tenim res a perdre es va fer ahir de forma bàsicament pacífica al centre de Barcelona. Els aldarulls van començar a la rambla del Raval, quan alguns incontrolats van trencar vidres, van tirar contenidors a terra i van fer pintades i calar foc a unes oficines de La Caixa, però la tensió va créixer quan alguns joves van intentar assaltar amb bengales i altres objectes contundents la comissaria de la Guàrdia Urbana de la Rambla. Tot i que els cotxes dels antidisturbis dels Mossos i la Guàrdia Urbana van aturar l’assalt, no van poder evitar que es calés foc en una de les furgonetes (suposadament amb un còctel molotov). Després d’aquest incident els manifestants es van anar disgregant Rambla amunt en grups i alguns van trencar més vidres d’entitats bancàries i van cremar diversos caixers automàtics, però poca cosa més. La Brimo va córrer amb les furgonetes Rambla amunt però no hi va haver càrregues. Com a mínim hi va haver dos detinguts a l’Eixample, segons va comunicar per Telegram Anonymus Catalonia.
Milers de persones van sortir al carrer ahir a les principals ciutats catalanes, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vic..., i no només per reclamar la llibertat de Pablo Hasél, sinó també en contra de la repressió i “per les llibertats”, per reclamar l’amnistia dels presos polítics i tots els represaliats i drets socials. També van cridar en contra dels desnonaments, contra el futur incert dels joves i, naturalment, contra les “forces d’ocupació” i a favor de la independència. També es van sentir molts crits contra la Brimo i molts “Puta Espanya” i “Fora els Borbons”. Els manifestants van reivindicar la derogació de la reforma laboral, la llei mordassa i la llei d’estrangeria, però també que es garanteixi el dret a l’habitatge amb l’aturada dels desnonaments i la regulació dels lloguers. A Barcelona, la manifestació, que va tenir el suport de desenes d’entitats i associacions, a part dels CDR, va començar a la plaça de la Universitat a les 6 de la tarda, on van arribar set columnes des de diferents punts.
A Girona
A Girona la manifestació del vespre, Prou repressió, antiavalots dissolució, convocada pel col·lectiu Escac i Mat, va reunir unes 150 persones, moltes menys que la unitària del matí. Va començar a la plaça de la Independència, on es va desplegar una gran pancarta des d’una bastida amb el lema Prou repressió. Després de recórrer algunes zones cèntriques de la ciutat, com el carrer de Santa Clara, la plaça de Catalunya i la zona del Mercat del Lleó, enmig de consignes a favor de la llibertat d’expressió i contra la policia i també proclames del tipus “Girona serà la tomba del feixisme”, la protesta va acabar davant la comissaria dels Mossos de Vista Alegre. Allà es va llegir un manifest en què es va reclamar la dissolució dels antiavalots i un protocol de transparència. Després, una petita part dels concentrats va anar a la plaça de l’U d’Octubre, on la convocatòria es va dissoldre.
També a Lleida desenes de persones van sortir al carrer per donar suport a Pablo Hasél i per demanar l’amnistia total. No hi va haver incidents, igual que a Tarragona, on van sortir al carrer més de cent persones.
A Barcelona, al matí, a la plaça de Sant Jaume, representants de la Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes i el Col·lectiu MAR (Mares i Àvies per la República) es van concentrar contra la repressió i pel dret a la protesta. Rosa Seguí i Mari Pau Hernando, portaveus de la Xarxa i MAR, respectivament, van llegir el manifest i van reclamar la derogació de la llei mordassa i un canvi en el model de gestió policial, així com que els cossos policials deixin d’utilitzar armes lesives. Hi van parlar les advocades Laia Serra i Anaïs Franquesa.
Suport al Carles
Poc després, centenars de persones es van manifestar pels carrers del barri de Sants de la capital catalana per celebrar la llibertat d’en Carles, el veí detingut en les protestes pro-Hasél de diumenge passat que va ser alliberat aquest divendres. La marxa va anar precedida d’una pancarta on es podia llegir “Prou repressió, llibertat represaliades, cuidem-nos, lluitem, sortim al carrer”. La marxa es va aturar davant La Bauxa, la taverna que regenta en Carles, que va agrair el suport.
Tall a l’autopista AP-7 i manifestació a Girona, al matí
j.t. / l.aLa jornada de protestes va començar a primera hora amb el tall per sorpresa de l’AP-7 a l’altura de l’entrada de Girona Oest, al terme municipal de Sant Gregori. Una seixantena de persones, convocades per La Forja del Gironès i el sindicat SEPC de la UdG, van ocupar la calçada en sentit nord a quarts de vuit del matí muntant-hi una barricada de branques i tanques per reclamar l’amnistia, l’autodeterminació i l’aturada de la repressió. Un parell d’hores després els Mossos els van desallotjar, fent una identificació massiva dels activistes.
També a Girona hi va haver a les 12 del migdia la primera manifestació del dia, que va reunir unes 500 persones. Va ser una marxa unitària (entre els convocants hi havia Girona Vota, que agrupa 18 entitats i partits sobiranistes) que, sota el lema Sense llibertat, no hi ha futur, va anar de davant de la seu de la Generalitat a la plaça de l’U d’Octubre, on es van fer discursos de diversos col·lectius i de familiars d’encausats. En el manifest, es van reclamar les llibertats d’expressió, de manifestació i de protesta com a eina de reivindicació i construcció nacional.