Societat

Avançament editorial

‘La farmacèutica. 492 dies segrestada’

El malson de Maria Àngels Feliu

Avui, divendres 20 de novembre, el municipal Pepe Zambranoc està de baixa i el seu company Toni Guirado s’ha agafat festa. El Guirado està colgat de deutes i el Zambrano és un drogoaddicte que sempre necessita diners. El tercer, el Pato, s’hi ha afegit a última hora a veure què pot pescar. Tots tres necessiten calés de manera urgent.

Cap a dos quarts de deu de la nit, la Maria Àngels arriba al número 2 del carrer de Pere Lloses amb el seu Renault 25 platejat. És un carrer estret, d’una sola direcció, amb cotxes aparcats a banda i banda. L’edifici Serblay queda a l’esquerra, és un bloc alt, de sis pisos, d’obra vista i amb els balcons blancs. La capital de la Garrotxa ja té vora trenta mil habitants i els blocs de pisos formen part del paisatge urbà, però l’aparença de ciutat no pot amagar que la comarca és lluny de tot arreu, les carreteres principals no són prou bones i hi perviu un cert aïllament històric que dona un caràcter una mica tancat als seus habitants.

Quan la Maria Àngels vol entrar al pàrquing s’ha d’esperar que primer en surti el BMW d’un veí. Una vegada el veí ha marxat, ella s’ha d’obrir una mica cap a la dreta per esquivar els contenidors de la brossa que hi ha just al costat de l’entrada i, de passada, encarar millor el cotxe. La porta és molt estreta i pateix per si el ratlla; és un vehicle gran i sempre té por de tocar en alguna cantonada. Entra aprofitant que la porta del garatge (ella en diu «garatge») encara és oberta. El mecanisme va molt lent, li costa molt obrir-se i tancar-se. «Algun dia es colarà algú i buidarà tots els cotxes», pensa mentre es disposa a aparcar a la seva plaça. És un espai petit i sempre li costa maniobrar. Té pressa perquè s’ha entretingut amb el cubata, però sap que si va massa ràpid encara serà pitjor.

Ja està. Apaga ells llums, para el motor, treu les claus, surt del cotxe, tanca la porta del davant, obre la del darrere i agafa la bossa vermella que té al seient, amb tot de fotos dels nens a dins. Les ha recollit aquest migdia de casa dels pares perquè vol ordenar-les durant el cap de setmana. El pàrquing està molt poc il·luminat, ella sempre se’n queixa. Ja va de camí cap a l’ascensor, a tocar, quan de sobte sent una veu d’home, seca i forta.

—¡Alto! ¡Las llaves del coche!

Encara no s’ha girat que ja el té a sobre. Es queda glaçada, no sap què està passant ni què fer. Veu que hi ha un altre home a l’altre costat. “Pot ser que vagin encaputxats? Això que porta és una escopeta de canons retallats?” I mentre, inconscientment, fa el gest d’allargar la mà cap allà on porta les claus, torna a sentir l’home que crida:

—¡Las llaves del coche!

L’encaputxat li pren les claus de la mà d’una estrebada i l’agafa pel colze. Obre el cotxe ràpidament i li indica que pugi al darrere, per la mateixa porta d’on la Maria Àngels acaba de treure la bossa vermella.

—¡Sube al coche!

Mentrestant l’altre encaputxat hi entra per l’altra banda i de seguida l’agafa pel cap perquè s’ajupi i la fa agenollar entre els seients. Va abrigada, porta un jersei de coll alt d’angora i una jaqueta amb caputxa amb una vora com de renard que s’ha comprat just fa una setmana. El policia municipal transformat en segrestador que seu al seu costat li treu la mà del cap i li encasta els canons de l’escopeta retallada. Ella nota la duresa de l’arma.

—Si te mueves, te pego un tiro.

Enfilen la rampa de sortida, però la porta del pàrquing s’obre a una velocitat que als dos municipals els sembla extremament lenta. Llavors és quan veuen que el camió de la brossa els tapa la sortida. Està buidant els contenidors que hi ha just al costat de la porta.

En aquell moment, una altra veïna, la senyora Linares, que ve precisament de llençar les escombraries, aprofita que la porta de l’aparcament s’està obrint i hi entra; així no li cal anar fins a l’entrada principal. Baixa per unes escaletes que hi ha al costat de la rampa. Veu que el Renault 25 de la Maria Àngels està esperant a la rampa per sortir. El coneix perquè és l’únic d’aquell model que hi ha en tot el pàrquing i perquè té bona relació amb la família Pérez Feliu.

“Goita, se’n deuen anar a sopar, ara els saludaràs», pensa la veïna, que fa el gest d’apropar-se al cotxe, però a última hora li sembla que els vidres estan tintats de negre, molt foscos i, ves a saber per què, s’ho repensa i no ho fa. No s’ha fixat en qui condueix.

La Maria Àngels, ajupida a dins, nota com el cotxe accelera i després sent una veu que exclama angoixada:

—Pibe, ¡vas en dirección contraria!

I una altra que respon:

—¡Ya lo sé, joder!

I ella, xiuxiuejant, es diu a si mateixa: “Mare meva, per robar- me no calia sortir del garatge. Això és que potser em volen violar. Ai, Déu meu! I els meus fills esperant-me! Déu meu, ajuda’m, no deixis que em facin mal”.

La veïna, la Carme, palplantada, ha vist com el cotxe sortia esperitat cap a la dreta, contra direcció. Cap a l’altra banda no podien passar perquè el camió taponava tot el carrer. Sense acabar d’entendre res, mira rampa amunt per on acaba de fugir el Renault i li sembla que els dos homes del camió de les escombraries li volen dir alguna cosa. Surt del garatge.

—El coneixies, aquest cotxe que ha sortit?

—Sí, i tant, els anava a saludar, però no he pogut. És el cotxe

de la Maria Àngels.

—Doncs no et faria res anar-los a dir que els l’acaben de robar?

Perquè hi he vist un encaputxat amb ulleres.

La Carme Linares, espantada i amb el cor accelerat, puja al pis dels Pérez Feliu i hi truca amb insistència. Obre el Paco, que porta el petit en braços.

—Goita! T’acaben de robar el cotxe, el senyor del camió de les escombraries m’ho acaba de dir.

—Poc que pot ser, si la Maria Àngels no ha arribat.

—Sí que pot ser, he vist que era la vostra matrícula. Que us heu pintat els vidres, últimament?

—No, no, no. Et deus confondre.

—És l’únic Renault 25 que hi ha en tot el garatge. (...)

LA FARMACÈUTICA (492 DIES SEGRESTADA) Autor: Carles Porta. Editorial: La Campana. Pàgines: 314. Preu: 17 euros.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona
Societat

El servei d’atenció a víctimes de violència masclista de l’Eixample obrirà el 2026

Barcelona
societat

Retencions intermitents a l’AP7 per l’operació sortida

barcelona
societat

Optimisme a la recta final de la temporada a les estacions d’esquí

Rialp
FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES
sanitat

Els hospitals també gestionaran baixes i altes per cirurgia ambulatòria i parts

barcelona