L’activista Angela Davis, ‘honoris causa’ de la UPF
La Universitat reconeix la trajectòria acadèmica i intel·lectual de la defensora dels drets civils
La professora nord-americana apel·la a la consciència social i el feminisme per fer un món millor
Angela Davis, activista nord-americana que defensa els drets civils, ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que vol reconèixer així la seva dilatada trajectòria acadèmica i intel·lectual i la seva militància per la justícia social. L’acte va tenir lloc dimarts de forma telemàtica, amb els representants de la UPF al campus de la Ciutadella i la professora emèrita de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz intervenint des de casa seva. Davis es converteix en la dissetena personalitat que és investida honoris causa per la UPF, des que Desmond Tutu va obtenir el primer reconeixement el curs 1999/2000.
El rector de la UPF, Jaume Casals, va fer referència als dos motius que han motivat el seu reconeixement. D’una banda, per l’impacte que ha tingut la seva producció acadèmica, amb una anàlisi inclusiva de temes de gènere, raça i classe social, i de l’altra, per la seva activa militància en defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones. La professora Linda Jones i la catedràtica Tània Verge Mestre van recordar a la laudatio que Davis va fer el doctorat durant els seixanta, la dècada dels atacs terroristes de supremacistes blancs contra activistes negres, i que va abandonar SNCC –una de les principals organitzacions pels drets civils– i el Black Panther Party per les seves posicions masclistes. Davis va aprofundir en la comprensió de la connexió entre les lluites contra l’opressió racista de la població afroamericana i els moviments obrers internacionals, i va analitzar l’apoderament de les dones negres i l’impacte del racisme sobre la salut i la integritat física de les afroamericanes.
Davis, al seu torn, va agrair la cerimònia en un difícil moment pandèmic i en què “Catalunya continua amb les seves pròpies lluites per la justícia i la igualtat”. Va denunciar que la lluita contra la Covid-19 s’està produint en un moment en què la riquesa es concentra en mans d’unes quantes persones i en què hi ha “una crisi produïda per la privatització de la salut”. El dolor que està provocant la conjuntura actual té com a contrapartida, segons l’acadèmica, que “per fi està emergint una consciència col·lectiva en defensa de la llibertat del planeta”. I que està sorgint un gran nombre de persones d’arreu del món que “estan reflexionant seriosament sobre les conseqüències estructurals del colonialisme i l’esclavitud”. El moviment per abolir l’esclavitud és a l’origen del moviment feminista blanc, va afirmar, “ja que les sufragistes van equiparar la seva retallada de drets amb els de la població esclava”. I el reconeixement del Black Lives Matter és, segons el seu parer, “un dels millors indicadors del significat de la democràcia”.