Gihad de terror a Moçambic

El conflicte ha saltat aquesta setmana a la primera pàgina dels diaris després que l’ONG Save the Children hagués denunciat que nens de nomes onze anys han estat decapitats, però la guerrilla gihadista que provoca el terror a la província de Cabo Delgado, a tocar de la frontera de Tanzània, ha estat actuant des del 2017 i ja ha provocat més de 600.000 desplaçats.

Cabo Delgado, que pren el nom de l’accident geogràfic més al nord de la costa de Moçambic, en un paratge de platges paradisíaques a tocar de l’Índic, és una de les dues províncies del nord on hi ha majoria musulmana (un 54% de la població), en un país majoritàriament catòlic. Es tracta també d’una zona històrica en la guerra que va acabar amb la dominació portuguesa. L’any 1964, la guerrilla marxista del Front d’Alliberament de Moçambic (Frelimo) va entrar-hi des de Tanzània i va atacar una seu del govern a la població de Chai. Va ser el primer acte d’una guerra que no s’acabaria fins a l’any 1974 amb la independència de Moçambic.

La província té una extensió que gairebé triplica la de Catalunya i és rica en gas natural –de fet hi ha explotacions de companyies franceses, italianes i americanes– i també en pedres precioses, com robins. També té molt de potencial turístic. La capital és la ciutat de Pemba. En tota la regió, hi viuen uns 2,3 milions de persones i és on hi ha els índexs d’analfabetisme, pobresa i desigualtat més alts de Moçambic, un dels països més pobres del món.

El primer atac islamista va tenir lloc el 5 d’octubre del 2017, quan els insurgents van atacar tres comissaries de policia a la població de Mocímboa da Praia, a la costa nord, molt a prop de la frontera tanzana. En l’atac, hi van participar homes armats que van matar disset civils, inclosos dos policies i un líder comunitari. Durant la breu ocupació de la ciutat, els atacants, catorze dels quals van ser capturats, van dir als veïns que rebutjaven la sanitat i l’educació estatals i que es negaven a pagar impostos. Es van identificar com a membres de l’organització Ansar al-Sunna (Partidaris de la Tradició), un moviment religiós sorgit l’any 2015, amb implantació a Cabo Delgado. D’ideologia radical islamista, els seus partidaris asseguren que l’islam que es practica a Moçambic està corromput i que s’ha allunyat del que predicava el profeta Mahoma, en línia amb Estat Islàmic.

El moviment, que la població local anomena Al-Shabab, tot i que no té lligams, més enllà dels ideològics, amb la guerrilla gihadista que opera a Somàlia, està dividit en diferents cèl·lules que no sembla que coordinin les seves accions. Els gihadistes haurien rebut entrenament militar a Tanzània.

Des de l’octubre del 2017, les operacions gihadistes i les rèpliques de l’exèrcit moçambiquès han estat constants, amb 1.300 víctimes mortals. Les decapitacions de nens d’aquesta setmana no són les primeres. El maig del 2018, deu persones, entre les quals nens, ja van ser decapitades en un atac a la població de Monjane. Aquest és un dels molts assalts extremament violents contra la població civil en diversos punts de la província en els últims tres anys. Les operacions sempre solen ser similars, amb assassinats indiscriminats, incendis i mort dels animals domèstics.

“Vam intentar escapar al bosc, però es van emportar el meu fill gran i el van decapitar. No vam poder fer res perquè també ens haurien mort a nosaltres”, explica a Save the Children una mare amb quatre nens sobre el dia que els gihadistes van atacar el seu poble, van cremar les cases i van matar el seu nen de dotze anys.

Segons dades de l’ONU, la majoria dels desplaçats s’han mogut fins a Pemba a la recerca de refugi en cases de familiars o coneguts. “Necessitem incrementar urgentment la nostra presència a Cabo Delgado per poder ajudar els que ho necessiten, especialment dones i nens”, assegura Lola Castro, directora regional del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU a Moçambic.

Tot i que els motius religiosos són importants, els experts creuen que els factors clau que han desencadenat el moviment insurgent són els problemes socials, econòmics i polítics a la província de Cabo Delgado. La falta d’ocupació, especialment entre els joves, i la desesperació, podrien haver portat molts d’ells a afegir-se al gihadisme.