La UE reforça el control d’exportacions de vacunes davant d’un “repartiment injust” i exigeix “reciprocitat”
Brussel·les revisarà si els enviaments són “proporcionats” tenint en compte el nivell de vacunació al país de destí
La Unió Europea reforça el control d’exportacions de vacunes exigint “reciprocitat” i “proporcionalitat” als enviaments que es fan a la resta del món. La Comissió Europea ha afegit aquests dos criteris al mecanisme creat a finals de gener que permet bloquejar exportacions per blindar millor el seu subministrament. “Hi ha un dèficit de producció i una distribució injusta”, es queixen fonts comunitàries. Des de Brussel·les defensen que l’enduriment de les condicions per exportar busca un “repartiment just” dels vaccins. “Les vies obertes han d’anar en ambdues direccions”, ha reclamat aquest dimecres la presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen, que la setmana passada va criticar el Regne Unit per no haver enviat cap dosi a la UE.
En plena guerra oberta amb AstraZeneca pel retard en les entregues, Brussel·les lamenta que la UE hagi exportat més 10 milions de vaccins a Londres en les últimes sis setmanes, mentre que no han rebut cap dosi d’AstraZeneca produïda a les fàbriques britàniques. En aquest context, Von der Leyen va amenaçar al Regne Unit amb aturar l’exportació de vacunes si no es reverteix la situació.
La CE ha rebaixat el to aquest dimecres i assegura que l’enduriment de les condicions per exportar no pretén “bloquejar” enviaments de vacunes, sinó fomentar aquesta “reciprocitat”. Fonts comunitàries reivindiquen que la UE és “de lluny” la regió que més vacunes exporta del món mentre que països com els Estats Units apliquen una “prohibició de facto” de les exportacions prioritzant la vacunació dels seus ciutadans.
En els darrers tres mesos s’han repartit gairebé 70 milions de dosis entre els 27 estats membre de la UE. Per contra, en l’últim mes i mig les fàbriques del bloc han enviat 43 milions de dosis a 33 països del món. La principal destinació és Regne Unit (10,9 milions), seguit del Canadà (6,6 milions), Japó (5,4 milions), Mèxic (4,4 milions), l’Aràbia Saudita (1,5 milions) i Singapur (1,5 milions).
Nous criteris d’exportació
Per donar llum verda a un enviament de vacunes, fins ara la UE es fixava únicament en els compromisos d’entrega de les farmacèutiques contractades. Tanmateix, les capitals europees estan “molt preocupades” per la quantitat de vaccins que exporten mentre pateixen problemes de subministrament. Per això, la Comissió Europea i els governs europeus veuen necessari tenir en compte també si els països on s’envien les vacunes estan exportant igualment a la UE. “Volem reciprocitat”, reclamen des de Brussel·les.
Això sí, es tindrà en compte el flux de productes necessaris per produir les vacunes, ja que les cadenes de producció són globals. És a dir, per decidir si autoritzen un enviament valoraran, per exemple, si el país receptor exporta ingredients químics per fabricar l’antídot.
D’altra banda, la UE també tindrà en compte a partir d’ara el ritme de vacunació allà on s’exporta. És a dir, que podria bloquejar l’exportació de vacunes a un país si es considera que el seu nivell d’immunització és significativament millor que a la UE.
Suspensió de l’exempció
Una altra novetat que introdueix ara la Comissió Europea és que deixarà d’eximir a determinats països com el Canadà, Israel o Noruega d’aquest mecanisme d’exportacions com havia fet fins ara. A Brussel·les temen que les farmacèutiques “eludeixin” els controls a través d’aquests països.
