Més enllà de divisions polítiques

Par­lar de llengües trans­fron­te­re­res és par­lar de llengües. Les fron­te­res lingüísti­ques tenen a veure amb la geo­gra­fia, amb els ele­ments de sepa­ració natu­rals: ser­ra­la­des, rius, etc. Per tant, el ter­ri­tori on al llarg del temps s'ha desen­vo­lu­pat de manera natu­ral una llen­gua acos­tuma a anar més enllà de les divi­si­ons polítiques i admi­nis­tra­ti­ves. La llista de llengües trans­fron­te­re­res al món és llarga, i la seva situ­ació depèn sobre­tot dels estats en què es tro­ben i de les seves polítiques. La rea­li­tat demos­tra que hi ha diver­ses situ­a­ci­ons i que queda molt de camí per fer. Des de les llengües que ho tenen tot fins a les que no tenen cap mena de pro­tecció, pas­sant per situ­a­ci­ons intermèdies. Només cal que pen­sem en llengües que ens són pròximes com ara l'ale­many, el neer­landès, el català o l'ama­zic. El mes pas­sat, Lin­guamón–Casa de les Llengües va tenir l'opor­tu­ni­tat de par­ti­ci­par en la I Tro­bada d'Inte­gració de les Famílies Lingüísti­ques Trans­fron­te­re­res de l'Amazònia. Un dels aspec­tes més valo­rats va ser l'opor­tu­ni­tat que docents, inves­ti­ga­dors i mem­bres de les comu­ni­tats, avui divi­di­des entre els Estats de l'Equa­dor, el Perú i Colòmbia, van poder tro­bar-se i plan­te­jar les línies d'acció. Espe­rem que les ins­ti­tu­ci­ons i els governs, que ja han començat a actuar a favor de les seves llengües, con­tinuïn tre­ba­llant perquè el procés de recu­pe­ració d'aques­tes pugui ser com­par­tit per tota la comu­ni­tat, esti­gui on esti­gui.