Els Mossos poden disparar ‘foam’ sense previ avís
El Departament d’Interior fa públic el reclamat protocol d’ús dels projectils, que dona llibertat a l’escopeter en cas de “perill molt greu”
S’hauria d’apuntar sota l’abdomen
La CUP i Irídia, crítiques
El web dels Mossos va publicar ahir el protocol d’ús de les llançadores de foam , tal com li reclamen des del 2019 les entitats de drets humans Amnistia i Irídia. El conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, es va comprometre a difondre’l després que el febrer passat, en les protestes per l’empresonament de Hasél, un projectil viscoelàstic rebentés l’ull dret a una noia, i ara un jutjat d’instrucció dirimeix si hi ha responsabilitat penal de dos escopeters (no se sap qui la va ferir), el seu comandament i d’Interior. La polèmica, des d’ahir, és que el protocol permet que l’escopeter dispari l’arma en manifestacions sense previ avís als concentrats ni autorització del seu superior quan la situació sigui de “perill molt greu”.
Els projectils de foam són de precisió i s’indica que s’usen per aturar una persona, amb un tret a la cama en una acció delictiva. Van substituir les pilotes de goma, prohibides pel Parlament des del 2015 arran del cas Ester Quintana i per evitar cap mutilació més. La polèmica de les bales de foam és que han causat greus lesions al cap i cinc persones han perdut un ull: quatre (en dos casos es dubta si són bales de goma de la policia espanyola) en les manifestacions contra la sentència del Suprem el 2019, i el febrer passat, la noia.
En concret, el protocol exposa que, com a norma general, “cal l’autorització expressa” del comandament de l’equip per disparar la llançadora, però hi afegeix: “Excepcionalment, i en casos d’extrema necessitat amb perill molt greu per a les persones, per als agents de policia o per als béns, es podrà utilitzar sense autorització del comandament superior immediat.”
Un altre punt polèmic del protocol és quan s’indica que “abans d’utilitzar-les caldrà avisar les persones que es farà ús de l’eina; no obstant això, en els casos de manifestacions o concentracions, la comunicació prèvia no serà preceptiva quan es produeixin alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qualsevol altre mitjà d’acció violenta”. També s’hi precisa que, en casos d’ús de munició d’impacte, s’ha de disparar “de l’abdomen cap avall”; si la persona té un objecte llancívol, contundent o arma blanca, es pot adreçar a les extremitats. I es recorda que “sempre s’han d’utilitzar seguint els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat”.
El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, va admetre ahir una “divergència” amb la cúpula dels Mossos per publicar ara el protocol d’ús dels projectils de precisió, ja que els comandaments preferien esperar uns mesos, si bé ha desvinculat les seves presses de l’acord entre ERC i la CUP, segons l’agència Efe. En declaracions als periodistes, Sàmper va explicar que recentment es va reunir amb la cúpula dels Mossos, que li va mostrar les seves preferències per esperar uns dos o tres mesos més per publicar el protocol –ja modificat el 2019 –any amb força lesionats greus–, sense que s’hagi fet difusió dels canvis, i ara torna a estar sotmès a revisió, si bé el conseller va recordar que s’hi havia compromès el gener passat.
Per la seva banda, el diputat de la CUP Xavi Pellicer va ser molt crític amb el protocol, la publicació del qual havia estat exigida per la seva formació per donar suport a Aragonès i, si no, que se’n retirés l’ús. “Ni mecanismes de control ni garanties de protecció de les persones. Cal la prohibició immediata i l’assumpció de responsabilitats”, piulava. Al seu torn, Andrés Garía Berrio, codirector d’Irídia –que ha dut al jutjat ferits de foam–, va lamentar que la publicació sigui un resum del protocol, el qual reclama que es publiqui sencer, tret del que posi en perill la seguretat dels agents. “És molt greu que el protocol no prohibeixi de manera clara disparar a la zona del cap. Exigim que es modifiqui amb urgència”, reclamava, i insistia que el Parlament n’ha d’aprovar un control.
LES FRASES
LA XIFRA
Nova oficina de denúncies conjunta a Barcelona
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona disposen des d’ahir d’una oficina conjunta a l’Eixample de Barcelona, on es podran presentar denúncies indistintament davant dels dos cossos policials, amb la idea que les comissaries de policia local puguin assumir aquesta tasca pròximament.
El conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, i el tinent d’alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, van inaugurar ahir la nova oficina conjunta al carrer Aragó, que estarà oberta de 7.30 a 20.30 hores els 365 de l’any. El comissari de Barcelona, Carles Anfruns, i el cap de la Urbana, Pedro Velázquez, van coincidir a afirmar que amb aquesta oficina es fa un pas per a l’impuls de la policia de Barcelona, en què la idea és que les comissaries de la policia local també puguin assumir en el futur la recepció de denúncies, segons Efe.
“Barcelona està molt ben servida des del punt de vista de seguretat”, va declarar Batlle, després d’estar encallats des del 2017 per substituir la comissaria de denúncies de la plaça Catalunya, i va destacar l’“experiència reeixida” de l’oficina conjunta que ja funciona a la Barceloneta. I Sàmper va destacar que la inauguració de l’oficina conjunta demostra l’aposta dels Mossos per un model de proximitat i transparència, avançant en el model de “policia de Catalunya” al costat dels 216 cossos de policies locals. Hi va afegir que la pandèmia ha demostrat que les cúpules dels Mossos i de les policies locals, de manera “espontània”, han avançat cap a una millor col·laboració. El conseller va donar les gràcies als agents dels Mossos que fins al 2017 van treballar a la comissaria de la plaça Catalunya, al soterrani de l’estació de metro, en condicions d’insalubritat.