Mútues locals en perill

El sec­tor de les asse­gu­ra­do­res i de les mútues ha vis­cut una impor­tant trans­for­mació en els últims anys, sobre­tot a causa d'un aug­ment de les exigències admi­nis­tra­ti­ves i econòmiques. Això ha fet que anes­sin des­a­pa­rei­xent mol­tes asse­gu­ra­do­res locals i mútues que van sor­gir dels movi­ments gre­mi­als ara fa més d'un segle. Al regis­tre de la Direcció Gene­ral d'Asse­gu­ra­do­res, orga­nisme que depèn del Minis­teri d'Eco­no­mia, actu­al­ment a la demar­cació de Girona només hi ha ins­crita una asse­gu­ra­dora local. Es tracta de la Pre­visión Popu­lar de Figue­res, que està lli­gada de manera directa a la clínica Santa Creu, de titu­la­ri­tat pri­vada, i que és on es pres­ten els ser­veis que ofe­rei­xen als asso­ci­ats. Els pro­pi­e­ta­ris, però, no han vol­gut faci­li­tar dades sobre l'asse­gu­ra­dora.

Més ampli és el ter­reny del mutu­a­lisme en l'àmbit local, amb mútues lli­ga­des a soci­e­tats en què les pres­ta­ci­ons soci­als o sanitàries, si bé eren bàsiques en l'ori­gen de la seva fun­dació, ara han pas­sat a ser ser­veis diluïts, entre altres acti­vi­tats. El mutu­a­lisme local està en clara recessió per l'aug­ment de les con­di­ci­ons que s'impo­sen des de les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors. Això ha pro­vo­cat que mol­tes des­a­pa­re­guin. De les que con­ti­nuen, sobre la taula hi ha pos­si­bi­li­tat de fusió o de trans­for­mació en enti­tats recre­a­ti­ves, que és el que pretén el Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Finan­ces, segons han mani­fes­tat la major part de res­pon­sa­bles de les soci­e­tats. A la Fede­ració de Mutu­a­li­tats de Cata­lu­nya n'hi figu­ren deu amb seu a les comar­ques giro­ni­nes: Ger­man­dat Arturo Mun­det, de Sant Antoni de Calonge; Mon­tepío de Con­duc­tors Sant Cristòfol; mútua La Pro­gre­siva, de Vila­ber­tran; mutu­a­li­tat La Concòrdia, de Can­ta­llops; mutu­a­li­tat de pre­visió social La Maçane­tenca, de Maçanet de Cabrenys; mutu­a­li­tat de pre­visió social Ger­mans Sàbat; soci­e­tat de pre­visió social La Concòrdia d'Agu­llana; la soci­e­tat de socors mutus La Unió Jon­que­renca; la soci­e­tat de socors mutus d'obrers La Camèlia, de la Vajol, i la Mútua de la Ger­man­dat, de Sant Julià de Vall­fo­gona. De les quals, el Mon­tepío de Con­duc­tors és la més potent i la seva situ­ació no té res a veure amb la de les altres, d'àmbit molt més reduït i amb una xifra de socis que, en la majo­ria dels casos, no superen els dos-cents. Algu­nes com ara La Pro­gre­siva, de Vila­ber­tran, amb 106 socis, estan en procés de trans­for­mar-se en enti­tat. “El regla­ment cada cop genera més pro­ble­mes i nosal­tres, a diferència d'altres, no tenim patri­moni i per això és més sen­zill esde­ve­nir una asso­ci­ació”, ha expli­cat el seu pre­si­dent, Pere Cur­rius. Els ser­veis de pres­tació que ofe­rei­xen aques­tes mútues pràcti­ca­ment es limi­ten a des­comp­tes en els medi­ca­ments i aju­des pels enter­ra­ments. Joan Sabartés, que pre­si­deix des de fa més de deu anys La Concòrdia de Can­ta­llops, cre­ada el 1864 i que actu­al­ment té 110 socis, diu que les mútues locals estan sot­me­ses a exigències molt supe­ri­ors a les seves dimen­si­ons i que obli­guen a una pro­fes­si­o­na­lit­zació que en pobles petits és difícil de com­plir. Mol­tes tenen un impor­tant patri­moni que els ha permès sobre­viure. Aquest és el cas de la Ger­man­dat Arturo Mun­det de Sant Antoni de Calonge, cre­ada el 1934 i que té 340 socis que paguen setze euros a l'any. “Estaríem dis­solts si no hi hagués un patri­moni que ens va dei­xar el mece­nes Arturo Mun­det i que ens ofe­reix pos­si­bi­li­tats de con­ti­nuar”, ha dit el seu pre­si­dent, Josep Para­dera, que també lamenta que les exigències que s'impo­sen a les mútues locals són sem­blants a la de les grans asse­gu­ra­do­res.