La població xinesa creix al ritme més lent de la història

El creixement demogràfic de la Xina durant la segona dècada del segle XXI fins al 2020 va caure al mínim històric des que se’n tenen registres oficials, que es remunten a la dècada dels cinquanta. L’oficina nacional d’estadística del gegant asiàtic va anunciar ahir que la població xinesa va augmentar en 72 milions d’habitants respecte al cens anterior, del 2010, dada que equivaldria a una pujada del 5,38%, i va arribar als 1.411.718.000 habitants.

Tot i que la població encara va creixent, la taxa de natalitat continua caient en picat des del 2017, malgrat una flexibilització de la política de fill únic que autoritza les parelles a tenir un segon fill. L’any passat, marcat per la pandèmia de coronavirus, el nombre de naixements va caure a 12 milions, en contrast amb els 14.650.000 del 2019, any en què la taxa de natalitat (10,48 per cada 1.000 habitants) ja es va situar en el nivell més baix des que es va fundar la Xina comunista, el 1949, i es van establir els primers registres oficials.

Aquests límits imposats pel govern fan alçar moltes veus que no només suggereixen la supressió d’aquesta barrera de dos fills per família, sinó que proposen incentius per fomentar l’augment de naixements entre les parelles joves. La caiguda de la natalitat es deu a moltes raons com ara la disminució del nombre de casaments, el cost de l’habitatge i de l’educació, la fecunditat més tardana de les dones que donen prioritat a la seva carrera laboral i, en el darrer any, la pandèmia de Covid-19. Alguns demògrafs van advertir que el país podria tenir el mateix problema que el Japó i Corea del Sud, que tenen una gran quantitat de gent gran en comparació amb el nombre de joves i persones actives.

Segons els resultats d’aquest últim cens, l’any passat el país tenia més de 264 milions de persones majors de 60 anys, quatre vegades la població total de França. Aquesta població representa ara el 18,7% del total del país, és a dir, un augment de 5,44 punts percentuals en comparació amb el 2010. Per contra, la població en edat de treballar (les persones entre 15 i 59 anys) tan sols representa el 63,35% del total, uns 6,79 punts menys.

Aquestes dades del cens s’han vist envoltades de polèmica i dubtes pel retard en la publicació, prevista inicialment per a l’abril, i pel desmentiment oficial que va haver de fer Pequín després que el diari Financial Times publiqués que la Xina anunciaria el seu primer descens de població des dels anys cinquanta. Alguns experts van mostrar la seva sorpresa a través de les xarxes socials després de publicar-se el cens i en van observar els resultats amb desconfiança assegurant que moltes administracions locals inflen les xifres de la població per obtenir més recursos de Pequín.

A aquest ritme, la Xina podria perdre el títol de país més poblat de la Terra més ràpid del previst: segons les estimacions de l’ONU, l’Índia hauria de tenir el 2020 1.380 milions d’habitants i la seva població creix un 1% anual de mitjana, segons un informe publicat el 2020. Fins ara, la Xina preveia que la seva corba de creixement de població arribés al punt màxim el 2027, i seria aleshores quan l’Índia la superaria. La població xinesa començaria llavors a disminuir fins als 1.320 milions d’habitants el 2050.