Anar sumant anys

No té cap secret per viure tants anys, però la Carme Riera confessa que potser hi té alguna cosa a veure la genètica, en això de trobar-se tan bé als 101 anys. “Ara cada any penso que potser em toca morir, però si estic bé i no em fa mal res, vull continuar així”, diu aquesta veïna de Teià, que va néixer en aquest petit poble del Maresme el 28 d’octubre del 1919. Recorda les estades a l’escola de monges fins que als14 anys va anar a ajudar a la vinya i a l’hort mentre anava a aprendre de cosir i confecció. “Durant la guerra no vam arribar a passar gana perquè els avis tenien l’hort”, diu, mentre que en els anys de la postguerra amb el seu home van treballar de valent per pujar les tres criatures. “Ell feia el sopar perquè jo entrava al torn de tarda i fins a quarts d’onze de la nit no era a casa”, explica rememorant el passat tèxtil de la fàbrica de Can Bassols, on treballava mig poble i ella feia anar els telers. “Ha estat una dona molt treballadora i forta”, explica una de les filles, que la cuida des que va morir el pare el 2016, als 104 anys. “Sempre havia dit que no volia anar a una residència i, mentre es pugui, no hi anirà”, explica la Carme, que es diu igual que la mare i que als 66 anys, un cop jubilada, té més temps per cuidar-la. “Ella va fent al seu ritme i té el cap clar”, diu la filla, que la segueix de prop perquè es vesteixi i es prepari ella l’esmorzar. “No li vull trencar la rutina i només l’ajudo per dutxar-se i preparar el dinar”, hi afegeix, un dia a dia que deixa temps per sortir al carrer a fer un passeig de vint minuts. A l’hivern el recorregut s’escurça pel fred, tot i que la Carme “no es constipa”, però des de fa uns dies diu que es “cansa massa” i que se li fa llarg. A la tarda, dedica un parell d’hores a seguir les telenovel·les des del sofà.

Al metge, no hi va gaire perquè insisteix que no li fa mal res. Només visita el podòleg i fa els controls del glaucoma per mirar de no perdre la bona visió i continuar gaudint de les seves aficions: la lectura i la costura. Les filles s’encarreguen de portar-li els llibres de la biblioteca, que devora, i el Pronto, amb què ja en té prou per seguir les “xafarderies” dels famosos. A la màquina de cosir, també hi passa estones per arreglar roba i pantalons que encara li porten. “De petites ens feia els vestits i les disfresses a totes”, recorden els de casa.

Una salut envejable que molts voldríem imitar amb unes analítiques en què no surt “sucre ni colesterol, i no cal fer cap règim especial”. L’única temptació per a la Carme són els dolços i per això vigila amb el que menja. “És molt llaminera, però ho sap compensar i fa bondat quan passa de la ratlla”, explica la filla, que no descarta que l’alimentació hagi tingut alguna cosa a veure amb la longevitat dels seus pares. “Abans es menjava més verdura, vianda i tall, i ara tenim més aliments processats i potser hi té alguna cosa a veure”, diu.

Anar sumant anys també vol dir perdre amistats. La Carme, però, diu que ha estat sempre molt “dels seus” i poder viure tants anys li ha permès veure créixer la família i explicar que ja té dos besnets. “Sempre pregunta per tothom i ens té controlats a tots”, alerta la Carme, que cada dia la té al costat per fer la videotrucada i poder saludar la neta i un dels besnets que viuen a Mallorca. “Sí que hi ha estones que es capfica en les seves coses i et pregunta el dia quan ja ho havia preguntat perquè està més desorientada”, però són petits moments que no amoïnen la Carme tenint en compte la seva edat avançada.

El darrer any de pandèmia i confinament ha estat especialment dur. “Cada dia llegeix el diari i està al corrent del virus i les morts que encara hi ha”, reconeix la filla, que confia que amb les vacunes s’acabi aquest malson i comencin a respirar més tranquils. “De la grip no es volia vacunar, però amb la Covid vam decidir que no ens la podíem jugar i no ha tingut cap símptoma”, explica la Carme, que, juntament amb les seves germanes, de 75 i 77 anys, també s’ha vacunat. Durant els confinaments, patien per les trobades familiars. “Patíem per si era l’últim any que ho celebraríem”, assegura la filla, que explica que es van reunir per Nadal i a finals d’octubre per bufar les 101 espelmes de la mare.

Pel centenari, l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, i la regidora de Cicles de Vida, Èrica Bustos, li van lliurar el pin d’argent que s’entrega de fa anys als avis i àvies que arriben als 100 anys. Amb la pandèmia, no han tingut cap més veí centenari, però els ajuntaments que els homenatgen ho han celebrat virtualment per no posar en risc un dels col·lectius més vulnerables al virus. La Carme, ara vacunada, espera sumar anys..., no sap quants més.