Societat

Esplais al rescat

Les entitats del lleure educatiu han allotjat durant la pandèmia víctimes de violència de gènere, sensellar i infants amb els pares ingressats

Acompanyen les famílies més vulnerables amb suport psicològic i logístic i activitats educatives

Preveuen més demanda de casals i colònies i de beques per l’impacte econòmic de la crisi

La crisi ha fet que els que estaven al llindar de la pobresa ara hi estiguin del tot instal·lats

Tania Men­gual és una de tan­tes per­so­nes que han que­dat a l’atur durant aquesta pandèmia. El seu marit està també a l’atur i el seu fill, de cinc anys, és un del cen­te­nar d’infants que ha tro­bat en el Cen­tre Soci­o­e­du­ca­tiu del Raval una segona família. Men­gual des­taca l’acom­pa­nya­ment emo­ci­o­nal i edu­ca­tiu que rep el seu nen. “Aprèn més que a l’escola”, diu, sobre­tot pel que fa a hàbits i valors. L’acom­pa­nya­ment del per­so­nal d’aquest cen­tre de la fun­dació Pere Tarrés va ser clau durant els pit­jors dies del con­fi­na­ment, i ho con­ti­nua sent. Perquè fan alguna cosa més que aju­dar amb els deu­res i fer jocs. En un barri en què la pobresa és gran i el 99% de les famílies que ate­nen han que­dat a l’atur o estan en un ERTO, el per­so­nal d’aquest cen­tre ha fet i con­ti­nua fent suport psi­cològic i emo­ci­o­nal, asses­so­ria per fer ges­ti­ons telemàtiques i per orga­nit­zar l’eco­no­mia fami­liar, acti­vi­tats lúdiques vir­tu­als, reforç edu­ca­tiu a distància, donació d’ali­ments i mate­rial esco­lar i tra­ducció i inter­pre­tació de tot tipus de docu­ments.

¿Les enti­tats del lleure edu­ca­tiu estan fent una tasca en la pandèmia que supera, i de molt, les seves atri­bu­ci­ons? “No ens podíem que­dar sense fer res, tenim un com­promís amb les famílies. Sem­bla que som sim­ples moni­tors, però tre­ba­llem hàbits i valors a través del joc i dels deu­res”, explica Mireia Pla­nas, edu­ca­dora social del cen­tre. I aquesta feina es va mul­ti­pli­car expo­nen­ci­al­ment durant el con­fi­na­ment, amb jor­na­des de 13 hores diàries des de casa dedi­ca­des en bona part a cal­mar el neguit de les famílies. “Mol­tes vega­des la gent només neces­si­tava par­lar i que els digues­sis que tot ani­ria bé”, asse­nyala Pla­nas.

Anna Gómez, coor­di­na­dora del cen­tre, dibuixa la difícil rea­li­tat d’un entorn en què la crisi ha fet que els que esta­ven al llin­dar de la pobresa ara hi esti­guin del tot ins­tal·lats. “Al Raval s’espe­cula molt amb l’habi­tatge, s’estan pagant 1.000 euros per pisos de 40 metres qua­drats”, explica Men­gual, que hi afe­geix que ha vist casos de pisos ocu­pats a prop. “Tenim famílies de qua­tre per­so­nes que viuen amb una ajuda de 300 euros. Com poden pagar així un llo­guer? En dues set­ma­nes hem tin­gut dos des­no­na­ments”, posa com a exem­ple la coor­di­na­dora del cen­tre. Els conei­xen de prop perquè les famílies des­no­na­des tenen filles que van al cen­tre, on els toca tre­ba­llar en l’impacte emo­ci­o­nal. “Veiem les nenes molt intro­ver­ti­des, no expli­quen gaire”, asse­nyala Gómez. Un blo­queig emo­ci­o­nal que trac­ten en xarxa amb les esco­les i els pedi­a­tres i que no és exclu­siu dels que han vis­cut el bru­tal impacte de veure’s al car­rer, sinó que han vist en molts nens després del con­fi­na­ment.

Molts infants viuen situ­a­ci­ons com­pli­ca­des fruit de la pre­ca­ri­e­tat. “Tenim famílies que han de com­par­tir pis, cosa que fa que vis­quin els qua­tre mem­bres en una habi­tació. Que viuen en un pis inte­rior i no veien la llum del sol durant el con­fi­na­ment. Els infants han de fer els deu­res al llit i en l’aspecte men­tal n’han sor­tit tocadíssims”, expli­quen l’edu­ca­dora i la coor­di­na­dora. “Durant el con­fi­na­ment hem tin­gut una mare angoi­xada perquè el seu fill estava engan­xat al Fort­nite i ni feia deu­res ni men­java, i altres que se n’ana­ven a dor­mir a les tres o les cinc de la mati­nada per l’addicció al mòbil.” La por i l’apa­tia d’infants i ado­les­cents van ser sen­ti­ments domi­nants quan van poder sor­tir al car­rer que s’han con­ver­tit en resiliència durant aquest curs. A la fun­dació Pere Tarrés insis­tei­xen, com ho fan el con­junt de les enti­tats, en la importància dels casals i colònies d’estiu, on estan per­ce­bent més demanda de beques que de cos­tum.

Les res­pon­sa­bles del cen­tre soci­o­e­du­ca­tiu defen­sen que tre­ba­llen en pri­mera fila per aten­dre els més vul­ne­ra­bles, i dema­nen a l’admi­nis­tració més suport econòmic –“més empa­tia amb les enti­tats, que els tra­iem molta feina”–, més agi­li­tat en la burocràcia i ordi­na­dors per als alum­nes que ho neces­si­ten, ja que els pro­me­sos per la Gene­ra­li­tat per reduir la bretxa digi­tal no han arri­bat encara a tot­hom. Per pal·liar aquesta bretxa la Fun­dació Pere Tarrés ha pogut faci­li­tar, en con­junt, 811 table­tes, 39 pan­ta­lles i 450 tar­ge­tes de con­nexió a les famílies. Durant el 2020 van becar les acti­vi­tats de lleure de 8.848 infants en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat. 249 edu­ca­do­res i 224 volun­ta­ris dels cen­tres soci­o­e­du­ca­tius van con­ti­nuar acom­pa­nyant les famílies i els infants durant el con­fi­na­ment, de manera telemàtica o telefònica pri­mer, i pre­sen­ci­al­ment quan va ser pos­si­ble.

Alberg per a l’emergència

Fun­des­plai, que tre­ba­lla en el món del lleure edu­ca­tiu des de fa 50 anys, dis­posa d’unes ins­tal·laci­ons que han estat espe­ci­al­ment valu­o­ses per aju­dar en la pri­mera fase d’emergència social i que no ha dub­tat a posar al ser­vei dels que ho han neces­si­tat: l’alberg juve­nil del Prat de Llo­bre­gat. L’alberg situat a la seu cen­tral de Fun­des­plai té 74 habi­ta­ci­ons i 319 pla­ces, i fa anys que reserva unes pla­ces per allot­jar famílies deri­va­des dels ser­veis soci­als del Prat. “D’un dia per l’altre va que­dar buit”, explica Froilán Sal­gado, adjunt a direcció de pro­gra­mes i gestió. No hi havia turis­tes ni grups que fes­sin tro­ba­des, i Fun­des­plai va sig­nar un acord per alber­gar per­so­nes sense llar i vícti­mes de la violència de gènere durant el con­fi­na­ment. Van ser 96 adults i 23 menors d’edat, que s’hi esta­ven amb les seves mares. “Vam haver de repen­sar tot l’espai”, diu Froilán. Tots roma­nien a les habi­ta­ci­ons, amb lavabo i balcó, i de mica en mica van poder fer ús dels espais comuns per torns. Tres edu­ca­dors i una psicòloga ate­nien les neces­si­tats específiques de dos col·lec­tius tan diver­sos, que es repar­tien en plan­tes dife­rents, així com per­so­nal de cuina i neteja. El 45% eren de naci­o­na­li­tat espa­nyola i la resta, estran­gers, i van estar-hi entre dos i qua­tre mesos. “Em va emo­ci­o­nar la reacció dels tre­ba­lla­dors, que van veure la neces­si­tat de donar cober­tura a aques­tes per­so­nes”, recorda Sal­gado. Dues sales es van omplir de roba i mate­rial pro­vi­nents de dona­ci­ons per als infants perquè “esti­gues­sin com a casa”. Les per­so­nes sense sos­tre, reti­cents molt sovint a tan­car-se en un alberg, “van enten­dre la situ­ació excep­ci­o­nal i van estar tran­quil·les”, asse­nyala el res­pon­sa­ble de Fun­des­plai.

Una altra de les actu­a­ci­ons d’emergència va ser a reque­ri­ment de la direcció gene­ral d’Atenció a la Infància i l’Ado­lescència (DGAIA). “Ens van dema­nar que atenguéssim nens de forma pun­tual a l’alberg de la Gene­ra­li­tat de Cabrera de Mar perquè tenien el pare i la mare a l’hos­pi­tal per Covid.” La urgència era tan extrema que els infants arri­ba­ven sense roba de recanvi i la Gene­ra­li­tat els va haver de dotar d’una mot­xi­lla bàsica. Van aten­dre vuit nens d’entre 4 i 12 anys, alguns durant tres set­ma­nes i altres durant dos mesos. “Va ser un con­fi­na­ment dur, perquè els nens eren con­tacte directe de posi­tius i els edu­ca­dors que con­vi­vien amb ells havien d’anar amb doble mas­ca­reta i EPI”, explica. Ningú es va con­ta­giar.

Acom­pa­nya­ment i àpats dia­ris

El suport de Fun­des­plai a l’emergència social va incloure suport a menors estran­gers no acom­pa­nyats, als quals van asse­gu­rar 103 pla­ces i ali­men­tació, i també a 45 que tot just feien 18 anys, que van tenir ali­men­tació durant 230 dies –altres enti­tats s’ocu­pa­ven d’aten­dre’ls–. I els infants i joves no han estat l’únic col·lec­tiu atès per Fun­des­plai en pandèmia: han garan­tit tres àpats al dia a 340 per­so­nes grans, a qui han acom­pa­nyat a través de 7.500 tru­ca­des; han ges­ti­o­nat 81 ERTO d’enti­tats del ter­cer sec­tor i van incre­men­tar l’estiu pas­sat les beques a casals i colònies en un 56%, entre altres actu­a­ci­ons.

Ha pas­sat el moment de gran emergència, tot i que algu­nes actu­a­ci­ons con­ti­nuen. Sal­gado creu que Fun­des­plai ha man­tin­gut la missió d’estar al cos­tat de les per­so­nes: “Hem reo­ri­en­tat el nos­tre dia a dia per fer-ho i ens vam posar al cos­tat de l’admi­nis­tració per com­ple­men­tar el que calia en el moment d’emergència.” La mirada està posada ara en l’orga­nit­zació d’acti­vi­tats d’estiu, en què pre­ve­uen una gran demanda de pla­ces i de beques per l’impacte de la crisi.“Per­ce­bem mol­tes ganes i neces­si­tat d’estiu, el moment és molt espe­cial”, con­clou Sal­gado.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.