“L’escalfament global comporta una vulneració de drets humans en un futur pròxim”
“Estem contents de fer la feina entre bastidors; no ho fem per l’atenció mediàtica”
Roger Cox, home odiat per les petrolieres i venerat pels ecologistes. Aquest advocat holandès s’ha guanyat un lloc a l’estrellat dels juristes mediambientals per haver-se enfrontat als poderosos en la lluita contra l’escalfament del planeta.
Primer va obligar l’estat holandès a complir els compromisos climàtics liderant la reeixida demanda de l’ONG Urgenda. Ara, Cox ha doblegat un gegant de la indústria petroliera com és la Royal Dutch Shell, que haurà de reduir un 45% les emissions abans del 2030 per ordre judicial.
Per què és un precedent?
És el primer veredicte al món que responsabilitza una gran multinacional pel que contamina i que l’obliga a reduir les emissions gairebé a la meitat en els pròxims nou anys. La sentència envia un fort avís a la resta de companyies de combustibles fòssils.
Què han de témer aquestes companyies?
Que se’ls exigeixi responsabilitats pel seu model de negoci.
Com els pot afectar?
Ara els inversors s’ho pensaran dues vegades abans d’invertir bilions de dòlars en petroli, gas o carbó veient el que li ha passat a Shell. Això també generarà pressió als accionistes, als directius i, fins i tot, als comptables.
Ha vençut una multinacional i fa pocs anys també un govern. Tots dos casos als Països Baixos. Es podran replicar a altres estats?
És molt fàcil fer un copia-i-enganxa. Ja hem vist demandes contra Alemanya, Austràlia, Irlanda, França i Nova Zelanda arran del cas d’Urgenda. El veredicte contra Shell també tindrà un gran efecte dominó, però ja té un impacte internacional perquè la companyia ara haurà de reduir les emissions de totes les subsidiàries: 1.100 companyies a 80 països d’arreu del món.
Quin és l’argument legal per forçar autoritats i empreses a resoldre la crisi climàtica?
El dret mediambiental pretén mantenir intacte l’statu quo i és difícil fer-lo servir per accelerar la transició energètica. Així que vaig buscar altres maneres i vaig trobar una via legal per impulsar la revolució verda.
Quina?
Els drets humans. L’escalfament global que estem provocant tindrà unes conseqüències tan dràstiques que serà un perill per a la humanitat. Per tant, els governs i les grans corporacions tenen el deure de protegir el medi ambient per tal que, en el futur, la gent pugui gaudir dels seus drets humans com és, per exemple, el dret a la vida.
La contaminació és una amenaça per als drets humans?
L’escalfament global comporta una vulneració de drets humans en un futur pròxim. Els jutges tenen l’obligació constitucional d’evitar que això passi.
Són més valents que els polítics?
Les lleis donen una base per intervenir allà on els polítics no estan actuant ara mateix. Els tribunals han de tenir un rol en la lluita contra el canvi climàtic per garantir que es respecten els drets humans. Ja sabem que el món s’escalfarà encara que demà aturem les emissions. Els tribunals han de mirar al futur.
Han de pensar en les noves generacions?
Tots aquests casos que estan sorgint van sobre la gent jove i les pròximes generacions. Els jutges saben que serà especialment dur per a elles fer front a aquest problema si nosaltres no actuem ara. Això va dels nostres fills i nets.
Què el va portar a ser un advocat climàtic?
El documental d’Al Gore Una veritat incòmoda. Abans del 2006 no era conscient de la gravetat del problema. Vaig crear una fundació per sensibilitzar sobre el canvi climàtic i cridar l’atenció dels governs, però, com que no canviava res, vaig començar a pensar en com la llei es podria utilitzar com a arma per accelerar la lluita contra l’escalfament global.
Quin és el pròxim repte?
Hi ha altres grans corporacions contaminants. Els directius empresarials també es podrien enfrontar a demandes per la seva responsabilitat individual si no actuen per aturar el deteriorament del medi ambient. Hi ha molts més camins a recórrer en el camp legal.
Què ha significat per vostè personalment aquesta lluita judicial?
Sang, suor i llàgrimes. He pagat un preu personal per treballar en aquests casos, i la meva família. Nits sense dormir, vacances cancel·lades... He hagut de treballar de valent.
És injust que advocats o ONG que batallen per canvis concrets rebin menys atenció que activistes com Greta Thunberg?
No. Celebro el reconeixement que tenen activistes com Greta Thunberg perquè el que fan és sensibilitzar l’opinió pública i empoderar els joves. Els advocats estem contents de fer la feina entre bastidors; no ho fem per l’atenció mediàtica.