La cooperativa que treu pisos als fons
Sostre Cívic, gràcies a la llei catalana 1/2015, ja ha rescatat del mercat especulatiu 70 habitatges que haurien anat a grans tenidors
L’entitat, creada l’any 2004, demana més subvencions i compromisos de l’administració
La Raquel, el Cristian i els seus tres fills, de 10 i 3 anys i 12 mesos, són una de les cinc famílies que des de fa una setmana viuen en un pis social a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, que la cooperativa Sostre Cívic ha aconseguit rescatar del mercat especulatiu immobiliari. “Ens hem tret un gran pes de sobre i ara tenim una estabilitat més a les nostres vides”, subratlla la Raquel, que paga 575 euros per un dúplex de tres habitacions.
Justament havien de deixar el pis on vivien i estaven “una mica desesperats”, per això estan tan contents i agraïts per la tasca que està fent Sostre Cívic, una cooperativa sense ànim de lucre que està adquirint pisos, com és el cas d’aquest de Sant Joan de Vilatorrada, que podien haver anat a parar a mans de fons d’inversió. “Fan una tasca impressionant i ajuden perquè molta gent no visqui amb la por constant”, reconeix la Raquel.
Si ho poden fer és perquè a Catalunya existeix una llei, la 1/2015, pionera a l’Estat, que obliga qualsevol banc que s’hagi quedat un habitatge per execució hipotecària o perquè la promotora hagi fet fallida a comunicar-ho a la Generalitat o als promotors socials abans de vendre l’immoble a un fons hipotecari.
Des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la cooperativa Sostre Cívic, que promou habitatge de propietat cooperativa i en cedeix a preu de cost, ha aconseguit 70 pisos per aquesta via, l’últim la setmana passada a Manresa. “Cada habitatge que s’adquireix surt del mercat. Mai més deixarà de regir-se a preu del mercat perquè el model cooperatiu és a preu de cost”, explica David Guàrdia, un dels coordinadors de Sostre Cívic. El que fa la cooperativa és comprar l’habitatge i “al final les persones que hi viuen paguen una quota, una mena de lloguer, equivalent al que costa el préstec hipotecari que demana l’entitat”. La gràcia del model, i així ho destaca Guàrdia, és que aquell habitatge “ja mai més pujarà de preu”.
Sostre Cívic és la cooperativa sense ànim de lucre més gran de l’Estat. Va néixer com a associació el 2004 i “després de molts anys de picar pedra” i d’aconseguir que el 2007 “es modifiqués la llei d’habitatge per incloure-hi el dret de cessió”, es va constituir en cooperativa el 2011. El primer projecte important va ser un edifici al carrer de la Princesa, a Barcelona. Va ser l’any 2014 i en aquell cas no va ser una compra sinó una cessió de l’Ajuntament de Barcelona d’un edifici per rehabilitar. Un cop rehabilitat, els inquilins van poder entrar-hi a viure l’any 2018, “i la veritat és que és un luxe poder viure al centre de Barcelona per 500 euros mensuals per a tota la vida”, assenyala Guàrdia, que està convençut que l’administració ha de veure clar que “és un model pioner que val la pena fomentar”.
La cooperativa busca fórmules diverses, conscient que hi ha poc sòl públic. I la col·laboració amb els ajuntaments també pot ser molt variada. El que tenen clar és que aspiren, com passa en països europeus com pot ser el cas de Dinamarca o Viena, a Àustria, a ser “un complement de l’aposta pública per aconseguir un parc social d’habitatge”, destaca Guàrdia.