L’Anoia atrapa el visitant

L’Anoia és una comarca plena de con­tras­tos i mati­sos i una gran des­co­ne­guda. L’Alta Anoia, altiplà de boi­res espes­ses domi­nat pel verd intens a la pri­ma­vera i el groc dels cere­als madurs a l’estiu; la conca d’Òdena, una gran depressió en forma cir­cu­lar de camps fèrtils i bos­cos fron­do­sos, i, al sud, la Baixa Anoia, de clima medi­ter­rani i vere­mes inten­ses. Una terra de bellesa aguda on els petits pobles, el patri­moni històric, la gas­tro­no­mia i l’ama­bi­li­tat de les per­so­nes for­men una pro­posta que pot seduir a tot­hom. Podem començar pels cas­tells aixe­cats quan era terra de fron­tera i que amb més de mil anys d’història con­ti­nuen senyo­re­jant la Pobla de Clara­munt, Mont­bui, Piera –també es coneix com el cas­tell de Jaume I–, Jorba, Que­ralt o Orpí, entre mol­tes altres sales i cases for­tes que demos­tren no tan sols la saó històrica de la comarca sinó que aquesta era terra de con­questa asse­nya­lada tant per les creus gòtiques que mar­quen els límits de parròquies i pro­pi­e­tats com pels grans mones­tirs com el del pri­o­rat de Santa Maria o la basílica d’Igua­lada.

Diver­si­tat i emoció, això és el que també hi pot tro­bar el visi­tant. Com la que es res­pira a la Fou de Tous, on bos­cos humits i molta aigua apa­rei­xen enmig del secà. El pai­satge s’amo­ro­seix a Santa Càndia, a Cabrera d’Anoia o a Copons, on els gorgs –com el del Nafre– i els sal­tants acom­pa­nyen les cami­na­des i sem­pre podem vèncer la calor amb un bany en aigües netes i rega­la­des. Si els dis­sab­tes visi­tem Calaf hi tro­ba­rem el famós mer­cat glo­sat per Apel·les Mes­tres, però si hi anem entre set­mana podrem gau­dir de la mag­ni­ficència de la plaça Major, que fa la com­petència a la de la Lla­cuna i la d’Igua­lada, espais por­ti­cats i pro­pi­cis al dolce far niente.

Als que els agradi cami­nar, la comarca ofe­reix un seguit de rutes que van des del camí de les bata­lles de Prats de Rei o del Bruc a la que tra­vessa les ser­res de Mira­lles-Que­ralt i Ancosa-Mon­ta­gut, o la dels Camins de Paper cen­trada en Cape­lla­des, on es pot visi­tar el Museu Molí Pape­rer –encara fun­ci­ona–, els molins de la Costa o l’Abric Romaní, un dels grans jaci­ments arqueològics del Prin­ci­pat, o des­co­brir els Esga­ve­llats, un interes­sant paratge natu­ral a tocar de Vila­nova del Camí.