Bon dia per a les til·les a l’Empordà

Silenci ahir a la primera planta de l’IES la Bisbal, a la Bisbal d’Empordà. Els alumnes centrats, capcots, estaven d’exàmens, i no pas uns qualssevol. Aquest de la Bisbal és un dels onze centres de batxillerat –caldria afegir-hi les facultats del campus Montilivi de la UdG, a Girona–, on ahir es van començar a examinar els 3.644 alumnes gironins que confien superar les proves d’accés a la universitat (PAU) per fer un grau superior. Una jornada complexa de gestionar a tot arreu en aquests temps estranys de pandèmia. A l’IES la Bisbal, a banda dels 191 alumnes de les PAU, més de 700 alumnes d’ESO i cicles formatius continuen aquests dies les seves classes en espera de finalitzar el curs acadèmic. I com en les passades, aquestes no són unes proves normals. Maria Gispert, directora del tribunal a la Bisbal, destaca la col·laboració dels professors: “Ens han deixat tota una planta sencera i, a més, s’ha hagut de retirar tot aquell material de les aules que fes referència a les proves que fan els alumnes.”

Més tard, durant el descans, en una de les voreres, un grup de joves parlen i consulten els apunts. Al seu costat, la Marta Vilà, professora d’anglès, els ha acompanyat des de Palafrugell per fer “una mica de suport moral”. La Marta, que, com tants professors i professores, ha estat a la primera línia d’aquest curs també diferent, valora positivament aquest model de dispersió territorial que s’ha fet: “Els alumnes estan més a prop de casa, són pocs a l’aula on fan les proves i s’ha organitzat tot molt bé”, explica, i hi afegeix: “Seria un model que estaria bé que es quedés per als alumnes, però és cert que es necessiten molts i molts recursos.”

Al seu voltant, Carlota Ramírez, Laura Madrid, Marina Fernández i Marina García parlen i repassen, assegudes a terra, en una zona amb ombra. La Carlota, que vol estudiar administració d’empreses, ha posat colzes cada dia i destaca els nervis que passa. La Laura, que explica que s’ha organitzat per dies, admet que li ha estat difícil combinar estudi amb lleure. Totes destaquen els nervis, i com diu la Carlota: “Aquests són dies per prendre til·les!”

Cada alumna té una història, segur, i segur que són sorprenents, com la d’en Marc Pagès, també de Palafrugell. Per en Marc, arribar fins a aquestes proves han estat una autèntica muntanya russa. El 25 d’abril, jugant a futbol, es va trencar l’escafoide, un os del canell, i el van haver d’enguixar: “Al principi estava molt preocupat perquè no sabia com ho faria.” L’altre dia li van posar un guix que porta una cremallera perquè pogués treure-se’l i fer l’examen: “La lletra no és gaire bona, la veritat, però no hi puc fer més.” Ha fet l’examen amb els estudiants amb TDAH i altres especificitats. L’Albert, que l’acompanya, es mostra satisfet de com s’ha organitzat tot: “Al principi estava una mica nerviós, perquè el teu futur en depèn i a la vegada et guien. Però quan he començat a fer l’examen m’he sentit segur i m’he anat acomodant.”