Amb càntir cap a la font

Cada any per aquestes dates, unes seixanta mil persones s'acosten a Argentona (Maresme) per gaudir de l'esperada Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, una mostra a l'aire lliure que té el càntir, símbol del municipi, com a objecte protagonista. La mostra comença amb l'acabament de la festa major de Sant Domingo, que se celebra sempre pels volts del 4 d'agost, dia en què es fan els actes més tradicionals de la Festa del Càntir, com ara la benedicció de les aigües, la benedicció i venda del “càntir de l'any” i els jocs de força i enginy a l'entorn de l'aigua i el càntir. I és que una de les riqueses més importants d'Argentona són les seves aigües. De gran qualitat i puresa, són també conegudes per les seves propietats medicinals. Conscients de la seva importància, la vila ofereix diverses rutes per conèixer les fonts de la zona, un complement perfecte després d'admirar la terrissa d'arreu del món.

Concretament, existeixen tres rutes de les fonts, editades pel Grup de Fonts d'Argentona i amb el suport de l'Ajuntament, que es poden comprar en llibreries i al Museu del Càntir per 60 cèntims. Aquí proposem la segona ruta, que acaba a la deu més característica de la població, la font Picant, famosa per la naturalesa de la seva aigua mineral, que és gasificada.

Pujant per l'avinguda Ferraters i després d'un camí de sorra, es troba la font de les Oliveres, una bella construcció en forma de capella, treballada tota amb pedra vista. L'aigua és d'una antiga mina que enriquia el llac de la masia de Can Ferraters. Ara és un xic escassa, però suficient per treure la set del caminant. Un cop reposats, i tot vorejant el xaragall de la Cua Llarga, seguint un caminet entre ombres, reposa la font d'aquest nom, la primera construcció dels pioners del Grup de Fonts. Es diu que és una deu vergonyosa, ja que el seu emplaçament és recollit i l'aigua, quan n'hi ha, no fa gaire soroll. La font d'en Baló, tercera proposta de la ruta, deu el nom al pagès que menava aquest terreny. Si s'aixeca la vista enlaire es pot veure a pocs metres un esquei de pedra, que és el que queda d'una antiga pedrera, el nom de la qual està gravat en un destacat mosaic. Als seus peus, i després de baixar uns graons, arribem a la font, d'on destaquen també més mosaics. L'aigua és minsa ja que es tracta d'una de les fonts més enlairades –i un punt privilegiat per gaudir dels entorns.

Una altra deu molt coneguda per la qualitat de l'aigua és la font de la Puput. Abans d'arribar-hi i al final del carrer de la Soleia, cal mirar enrere si es vol tenir una bona vista d'Argentona. Després, passant enmig d'alzines i pel costat d'una figuera, s'arriba a la font. Finalment, es pot fer una parada a la font d'en Míliu abans d'acabar la ruta a la font Picant, de visita obligada. Per a generacions i generacions ha estat un ritu visitar Argentona per gaudir de les seves aigües, conegudes i apreciades i que durant molts anys es van embotellar, distribuir arreu i premiar. L'any 2008 es van fer obres de millora a la zona i a llarg termini es vol recuper l'aigua picant de la font.