Socorrista: un professional essencial molt buscat

L’estiu passat, a les platges de la demarcació de Girona, els socorristes van fer milers d’intervencions, tot i haver-hi menys presència de banyistes a causa de les restriccions per la pandèmia. Només a Platja d’Aro, se’n van comptabilitzar 7.600; la majoria, de caire preventiu, però més de 500 van ser per atendre gent que presentava des de talls fins a picades de medusa, insolacions, cremades o fins i tot lipotímies. Queda clar, per tant, l’important paper que tenen els socorristes a les platges, i també a la resta de zones de bany. El sector es troba en un període d’incertesa i transformació. N’és un efecte molt visible la progressiva desaparició de la Creu Roja, que està sent substituïda per personal d’empreses privades.

El dèficit

Però si hi ha un problema de fons, arrossegat des de fa anys, és la falta d’efectius. A Catalunya, només es pot contractar un socorrista si està inscrit en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (Ropec), al qual no es pot accedir si no es té la titulació corresponent. No obstant això, arran d’una moratòria que va aplicar la Generalitat per falta de personal, es permet que els titulats de la resta de l’Estat exerceixin aquí sense constar en el Ropec.

Es calcula que a la demarcació de Girona, a l’estiu, fan falta uns 2.000 socorristes per a piscines i uns 350 a les platges, segons la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme. Si bé cada any es titulen uns 800 joves, sempre en falten. Factors com ara horaris exigents i salaris poc atractius serien al darrere de la renúncia dels titulats a exercir. És per això que cada temporada aterren a Catalunya molts socorristes estrangers, sobretot de l’Amèrica Llatina.

Sense Creu Roja

Fa tot just una dècada, la Creu Roja era present a gairebé totes les platges de la costa gironina. Ara, els seus socorristes són minoria, fins al punt que aquest estiu només treballen a Begur. Aquesta desaparició es deu a la competència d’empreses privades, que, a l’hora de concursar per obtenir l’adjudicació dels ajuntaments, ofereixen el servei a un preu amb el qual la popular ONG no pot competir, segons afirmen. “Vull entendre que competim en igualtat de condicions i que els seus empleats estan tan ben formats com els nostres”, assenyala Florenci Berta, de la Creu Roja de Palafrugell. “Sap greu, perquè érem uns històrics a la costa i perquè, vulguis o no, perjudica la nostra imatge, però és que no podem competir en termes de preu”, conclou.

Concursos

Roses és un dels municipis on el servei a la platja va a càrrec d’una empresa externa, guanyadora del concurs corresponent. Aquest any ho fa Pro Activa, que hi dedica entre 35 i 38 persones, equipades, entre altres recursos, amb una moto d’aigua i una llanxa, tal com es demanava en el plec de l’adjudicació. Com a gairebé tot arreu, els socorristes de Roses treballen de mitjan juny a mitjan setembre, un període que al regidor de Medi Ambient, Francesc Giner, li agradaria ampliar. “L’escenari ideal –i hi estem treballant– seria començar abans, perquè a principis de juny ja hi ha força gent”, explica.

Gestió municipal

Molt pocs municipis de la costa gestionen de manera directa el servei de socorrisme a la platja. Una d’aquestes excepcions és Blanes, on l’Ajuntament mobilitza 41 persones, bàsicament de la policia local i Protecció Civil. “Fa 13 anys que es va decidir canviar-ne la gestió [anteriorment s’encarregava a un equip extern], amb uns resultats tan òptims que no fan sinó avalar aquesta opció com la millor”, expliquen des del consistori. Prèviament, els homes i dones mobilitzats reben formació específica.

Piscines

A les piscines, la figura del socorrista també ha evolucionat molt. “De ser un complement ha passat a considerar-se una feina professional”, descriu David Serra, gerent del Club Natació Olotque amb uns 8.000 socis és de les entitats de més envergadura de la demarcació. A l’estiu, quan la piscina exterior està en servei, hi ha permanentment quatre socorristes: dos a la coberta, un a la de competició i un altre a l’esmentada de l’exterior. “Els considerem la màxima autoritat a les piscines i pretenem que sobretot facin una feina de prevenció”, assegura Serra. En aquesta instal·lació, els socorristes són empleats del club formats convenientment, però, sobretot, gent d’una empresa externa especialitzada.

També són d’una empresa externa els socorristes de la Caseta de Fusta, la zona de bany pública de l’estany de Banyoles, gestionada per l’Ajuntament del municipi.