El grup de recerca en biologia animal del departament de ciències ambientals de la UdG estudia com es regeneren els boscos cremats, com ara el de Vilopriu el 2010 o el de Ventalló d’aquest any, a partir de les poblacions de cigales. Aquest és un treball ambiciós que ha monitorat la població de cigales en vuit pinedes afectades per focs forestals, com les afectades pel gran incendi de l’Empordà del 2012 o el de Blanes, però també a Vilopriu, Colomers i Roses. Ara aquest treball també s’ha ampliat al foc de Ventalló.

Insectes com a test

La cigala és un insecte que passa gran part del seu cicle vital sota terra, alimentant-se de saba. Estem davant, doncs, d’indicadors que mostren l’estat de les arrels, segons els investigadors Pere Pons i Josep Maria Bas. Aquests també han estudiat com s’hauria de gestionar una pineda que ha estat afectada per un incendi. Proposen que la fusta cremada no es retiri immediatament, sinó que es deixi passar un cert temps. “Per evitar que amb l’entrada de maquinària hi hagi erosió i també per poder reflexionar sobre quina és la millor actuació que cal fer a les finques cremades”, concreta Bas.

De moment, els investigadors han vist que calen entre sis i set anys perquè les poblacions de cigales es recuperin. Per afavorir la regeneració dels boscos cremats, els investigadors proposen que com a mínim entre el 20 i 30% dels arbres i la fusta cremada es deixin a lloc.

Un dels interessos del grup de recerca en biologia animal és avaluar els efectes ecològics dels incendis forestals i de les cremes controlades, utilitzant el sistema ocells-vegetació com a model principal d’estudi. Els darrers anys, també s’ha centrat en les conseqüències de la tala dels boscos cremats sobre l’ecosistema. Un repte clau davant els grans reptes ambientals actuals: el canvi climàtic, incendis forestals, sobrepesca, espècies invasores i fragmentació de l’hàbitat.