El Tramcamp costarà 580 milions i tindrà 42 km de vies
L'estudi informatiu preveu construir 30 quilòmetres i adequar-ne 12 més, tots en ample europeu
El govern començarà pel corredor costaner i el Tarragona-Reus i iniciarà les obres la legislatura vinent
“Avui és un bon dia per a Tarragona: de les paraules passem als fets”, resumia ahir el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal. I és que després de “vuit o deu anys” de parlar de la idea, i d'haver traçat molts dibuixos “indicatius” sobre diversos plans d'àmbit territorial, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va treure ahir a exposició pública la primera proposta oficial, l'estudi informatiu detallat del futur sistema tramviari de l'àrea central i més poblada del Camp de Tarragona, que connectarà el triangle entre Cambrils, Reus i Tarragona.
Vies d'ample europeu
Totes les xifres de partida del Tramcamp són imponents. D'entrada, tindrà 42 quilòmetres de línia en ample internacional, ja que “és el que té el material mòbil adequat a tot Europa”, justificava Nadal, amb la qual cosa totes les vies s'hauran de fer noves, si bé 12 quilòmetres aprofitarien plataformes ferroviàries actuals. Els 30 quilòmetres nous seran tots de la Generalitat, i els que es reaprofitin són ara de titularitat estatal. El director general de Transport Terrestre, Manel Villalante, explicava ahir que, com ja ha passat en el cas de la façana marítima de Tarragona, es preveu signar convenis amb Foment perquè els trams desafectats siguin cedits a la Generalitat i, en el cas concret que no es fes el cinturó ferroviari per fora de Reus, es pogués compartir amb el tren –amb la construcció d'un tercer rail– el tram actual en ample ibèric entre Vila-seca i la capital del Baix Camp.
Concessió a llarg termini
La línia tindrà 30 parades distribuïdes en vuit municipis: Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou, Cambrils i la Canonja, a més de Constantí i Vinyols i els Arcs, on de fet agafa només d'esquitllentes part del terme. La inversió prevista és de 580 milions d'euros, tota a càrrec de la Generalitat. Nadal, això sí, avançava que segurament delegarà el dispendi en els operadors –per què no tarragonins?, reflexionava– que vulguin explotar la línia, que haurien d'avançar els diners a canvi d'una concessió a llarg termini, a “30 o 40 anys”, que permetria a la Generalitat tornar els diners “a terminis”.
Les mancances actuals
El tramvia ha de venir a solucionar les mancances en la xarxa ferroviària i el transport públic en general que presenta ara la regió, especialment pel que fa a la “mala situació”, admetia Nadal, ja no només de les estacions de Tarragona i Reus dins les respectives ciutats sinó de la del TAV a la Secuita –tot i que el Tramcamp tampoc hi arribarà– i la nova intermodal central del sud de l'aeroport. “El tramvia les haurà de recentralitzar”, il·lustrava el responsable, que explicava que la prioritat serà donar cobertura als desplaçaments amb més demanda a la regió, és a dir, als que van de Reus i el centre de la Costa Daurada (Salou i Cambrils) a Tarragona. Les previsions són de dotze milions de viatgers anuals en l'horitzó del 2026, amb una àrea que es calcula que tindrà mig milió d'habitants, molts més a l'estiu.
Les alternatives
PTOP ha estudiat fins a 180 km de vies en diverses alternatives al Camp –es va mirar fins a Valls, tot i que es va descartar per falta de demanda, i en espera d'una xarxa de rodalies tarragonina que connecti la capital de l'Alt Camp–, que en un primer triatge van passar a ser 83 més en detall, per acabar en els 42 de la proposta oficial inicial. D'aquests, 15 quilòmetres es proposen sobre una línia fèrria com les actuals, mentre els 27 restants –els que discorren per la costa i els que entren a les zones urbanes de Reus i Tarragona– tindrien una fesomia “amable”, com la del tramvia de la Diagonal de Barcelona, és a dir, seran com un carrer per al tramvia pròpiament, amb àrees urbanitzades enjardinades, gespa, llambordes, sistema de clavegueram propi i il·luminació.
Fases i prioritats
El projecte s'executarà segurament per fases, si bé Nadal no s'atrevia encara a aventurar ahir quin en serà l'ordre. En tot cas, admetia que s'haurà de jugar “amb dos grans elements a prioritzar”. Això és, els trams de més demanda, com el de Reus a Tarragona, amb els que presentin una més “ràpida disponibilitat del terreny i una necessitat immediata de projectes urbanístics per part dels ajuntaments”, com el de Cambrils a Salou, on s'ocuparan terrenys que el 2012 en teoria deixarà lliures la desafecció de la via actual per l'estrena del corredor mediterrani per l'interior.
LA XIFRA
En servei “a mitjan dècada”
El document estarà ara 60 dies en exposició pública –ahir es va publicar al DOGC– perquè particulars i institucions puguin presentar-hi al·legacions, que el govern estudiarà per introduir-les si les estima en l'aprovació definitiva. En tot cas, el procés ja “és imparable”, deia Nadal, ja que un cop definit el disseny final, el govern farà automàticament les reserves de sòl per al tramvia. Llavors caldrà redactar el projecte executiu i cremar els preceptius tràmits administratius d'estudi ambiental, licitació i adjudicació. Nadal evitava donar calendaris, i es limitava a dir que “en els propers quatre anys hauria d'estar en obres”. Villalante no concretava gaire més: “Es posarà en marxa per fases, a partir de mitjan dècada”.
