Església al Dragon Khan

“Subs­cric fil per randa el que diu Lucía Caram”, asse­gura Car­les Teje­dor, pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Amics del Bisbe Deig. I què diu Caram? Doncs que el bisbe Xavier Novell no està bé psi­cològica­ment. “Estem davant el desen­llaç d’un dese­qui­li­bri que ha anat in cres­cendo i, vull pen­sar, en la inconsciència d’una per­sona que no està en el seu seny”, va dir la monja al web Reli­gion Digi­tal en saber-se, aquest cap de set­mana pas­sat, que el motiu pel qual Xavier Novell va renun­ciar al bis­bat va ser perquè se n’havia anat a viure amb una dona, divor­ci­ada, mare de dos fills ado­les­cents, psicòloga i escrip­tora de novel·les ero­ti­co­satàniques (esgo­ta­des a les lli­bre­ries i que ja s’han de com­prar per inter­net, per cert).

Caram manté aquesta versió, ho con­firma a aquest diari, i recorda que des de din­tre l’Església se l’ha inten­tat aju­dar: “El car­de­nal Ome­lla ha estat molt pre­o­cu­pat per la situ­ació i li va ofe­rir tota la seva ajuda, però no l’ha vol­guda”, asse­gura la monja, que espe­ci­fica: “No dic que esti­gui psi­cològica­ment mala­ment perquè se n’hagi anat amb una dona, eh!, i compte a no cri­mi­na­lit­zar aquesta dona. Dic que no està bé perquè des de fa anys que va del blanc al negre i cada cop tenia posi­ci­ons més ultra­con­ser­va­do­res i pre­o­cu­pants.” De fet, amb les seves decla­ra­ci­ons homòfobes, amb el cas d’opo­sar-se que unes nenes fes­sin la comunió perquè ana­ven amb una fal­di­lla per sobre els genolls, o quan va voler obli­gar que els caps dels Escol­tes fos­sin cre­ients i anes­sin a missa, Novell s’havia posat tot­hom en con­tra. L’Ajun­ta­ment de Cer­vera el va arri­bar a decla­rar per­sona non grata i sovint era escri­das­sat pel car­rer; el col·lec­tiu LGTBI de Sol­sona l’havia denun­ciat, i molt abans de tot això ja es va posar en con­tra dels cape­llans de la diòcesi, la majo­ria grans i pro­pers al Con­cili Vaticà II. Espe­ci­al­ment dolorós va ser el seu enfron­ta­ment amb mossèn Jesús Huguet, un intel·lec­tual molt apre­ciat, o amb mossèn Jordi Oro­bitg (men­tor de Novell), avui “arra­co­nat” a Puig-reig, denun­cia Teje­dor.

Però el seu “nuvi­atge” ha estat com la cire­reta que es posa damunt del pastís, sobre­tot perquè va en con­tra de tot el que ell pre­di­cava. Ara s’entén per què quan el bisbe de Vic, Romà Casa­nova, el van nome­nar admi­nis­tra­dor apostòlic de la diòcesi que Novell dei­xava vacant va con­fes­sar que estava “per­plex”. Ahir Casa­nova el va haver de subs­ti­tuir en la missa de festa major, i davant la pre­o­cu­pació dels fidels que temien que la diòcesi de Sol­sona pogués que­dar absor­bida per la de Vic, el pre­lat els va tran­quil·lit­zar i els va asse­gu­rar que “aviat” tin­dran nou bisbe. L’Església viu amb dolor una situ­ació que se li ha esca­pat de les mans per la sen­zi­lla raó que la història evo­lu­ci­ona sola i no hi pot fer res. Fonts eclesiàsti­ques, a més, con­fir­ma­ven ahir que el dret canònic no pre­veu la dis­pensa del celi­bat i la secu­la­rit­zació dels bis­bes, als quals con­si­dera suc­ces­sors dels apòstols, per la qual cosa només el papa Fran­cesc podria reduir a l’estat lai­cal de forma excep­ci­o­nal el bisbe Novell, si aquest ho sol·licités, cosa que es des­co­neix si ho ha fet.

“A nosal­tres ens sem­bla lícit, i no cri­ti­quem que hagi vol­gut dei­xar el sacer­doci per anar amb una dona, si és això el que vol”, diu Teje­dor, dels Amics del Bisbe Deig. “El que ens ha moles­tat –afe­geix– ha estat la manera com ha mar­xat i que el que fa ara és el dis­curs con­trari al que tenia. I tro­bem gravíssi­mes coses que feia com a bisbe, com per exem­ple les teràpies per curar l’homo­se­xu­a­li­tat.” També denun­cia aquest trac­ta­ment “per curar homo­se­xu­als” sor Lucía Caram, que des­criu aques­tes teràpies per con­ver­tir els homo­se­xu­als com “mor­bo­ses, esca­bro­ses i malal­tis­ses, que van cau­sar un gran dany als par­ti­ci­pants”.

Novell se n’ha anat amb un cop de porta, sense aco­mi­a­dar-se, i sense ni con­tes­tar al mòbil. Com que la cúpula de l’Església manté silenci (tot espe­rant que baixi el suflé), el cas ha aga­fat aires de serial, i el xafar­deig i les bro­mes, bar­re­ja­des també amb el fet que Novell feia d’exor­cista, s’han estès en bucle a les xar­xes soci­als, a les ràdios, a les tele­vi­si­ons i fins i tota a la premsa escrita. Alguns diuen que és el papa qui l’ha fet fora. La notícia no està con­fir­mada, tot i que en cer­cles de l’Església s’espe­cu­lava des del pri­mer dia. Novell vol refer la seva vida lluny de l’Església i ha dema­nat feina com a engi­nyer agrònom. I a cada pas que fa, la història s’engran­deix.

Recorda el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Amics del Bisbe Deig, que el coneix bé, que Novell, quan era l’home ideal per encar­re­gar-se del Bis­bat de Sol­sona “era de tarannà pro­gres­sista, estava a favor que la dona s’integrés en el món de l’Església i estava en con­tra del celi­bat” (molt afí amb el tarannà d’una diòcesi que van lide­rar Deig i Tres­serra), però que va can­viar radi­cal­ment en tor­nar de Roma. “Va mar­xar una per­sona i en va tor­nar una altra ”, diu Teje­dor, que relata: “Novell és aque­lla per­sona que va d’una opció a una altra cons­tant­ment, que no deixa repi­car les cam­pa­nes l’1 d’octu­bre i al cap d’un temps escriu a favor dels pre­sos polítics, com si fos bipo­lar.” “Sin­ce­ra­ment? –diu– Em pre­o­cupa i em sap greu la situ­ació en què s’ha ficat. Des de la nos­tra asso­ci­ació si el podem aju­dar l’aju­da­rem. Si es pene­deix.” L’opció sem­bla difícil.