Església al Dragon Khan

“Subscric fil per randa el que diu Lucía Caram”, assegura Carles Tejedor, president de l’Associació Amics del Bisbe Deig. I què diu Caram? Doncs que el bisbe Xavier Novell no està bé psicològicament. “Estem davant el desenllaç d’un desequilibri que ha anat in crescendo i, vull pensar, en la inconsciència d’una persona que no està en el seu seny”, va dir la monja al web Religion Digital en saber-se, aquest cap de setmana passat, que el motiu pel qual Xavier Novell va renunciar al bisbat va ser perquè se n’havia anat a viure amb una dona, divorciada, mare de dos fills adolescents, psicòloga i escriptora de novel·les eroticosatàniques (esgotades a les llibreries i que ja s’han de comprar per internet, per cert).

Caram manté aquesta versió, ho confirma a aquest diari, i recorda que des de dintre l’Església se l’ha intentat ajudar: “El cardenal Omella ha estat molt preocupat per la situació i li va oferir tota la seva ajuda, però no l’ha volguda”, assegura la monja, que especifica: “No dic que estigui psicològicament malament perquè se n’hagi anat amb una dona, eh!, i compte a no criminalitzar aquesta dona. Dic que no està bé perquè des de fa anys que va del blanc al negre i cada cop tenia posicions més ultraconservadores i preocupants.” De fet, amb les seves declaracions homòfobes, amb el cas d’oposar-se que unes nenes fessin la comunió perquè anaven amb una faldilla per sobre els genolls, o quan va voler obligar que els caps dels Escoltes fossin creients i anessin a missa, Novell s’havia posat tothom en contra. L’Ajuntament de Cervera el va arribar a declarar persona non grata i sovint era escridassat pel carrer; el col·lectiu LGTBI de Solsona l’havia denunciat, i molt abans de tot això ja es va posar en contra dels capellans de la diòcesi, la majoria grans i propers al Concili Vaticà II. Especialment dolorós va ser el seu enfrontament amb mossèn Jesús Huguet, un intel·lectual molt apreciat, o amb mossèn Jordi Orobitg (mentor de Novell), avui “arraconat” a Puig-reig, denuncia Tejedor.

Però el seu “nuviatge” ha estat com la cirereta que es posa damunt del pastís, sobretot perquè va en contra de tot el que ell predicava. Ara s’entén per què quan el bisbe de Vic, Romà Casanova, el van nomenar administrador apostòlic de la diòcesi que Novell deixava vacant va confessar que estava “perplex”. Ahir Casanova el va haver de substituir en la missa de festa major, i davant la preocupació dels fidels que temien que la diòcesi de Solsona pogués quedar absorbida per la de Vic, el prelat els va tranquil·litzar i els va assegurar que “aviat” tindran nou bisbe. L’Església viu amb dolor una situació que se li ha escapat de les mans per la senzilla raó que la història evoluciona sola i no hi pot fer res. Fonts eclesiàstiques, a més, confirmaven ahir que el dret canònic no preveu la dispensa del celibat i la secularització dels bisbes, als quals considera successors dels apòstols, per la qual cosa només el papa Francesc podria reduir a l’estat laical de forma excepcional el bisbe Novell, si aquest ho sol·licités, cosa que es desconeix si ho ha fet.

“A nosaltres ens sembla lícit, i no critiquem que hagi volgut deixar el sacerdoci per anar amb una dona, si és això el que vol”, diu Tejedor, dels Amics del Bisbe Deig. “El que ens ha molestat –afegeix– ha estat la manera com ha marxat i que el que fa ara és el discurs contrari al que tenia. I trobem gravíssimes coses que feia com a bisbe, com per exemple les teràpies per curar l’homosexualitat.” També denuncia aquest tractament “per curar homosexuals” sor Lucía Caram, que descriu aquestes teràpies per convertir els homosexuals com “morboses, escabroses i malaltisses, que van causar un gran dany als participants”.

Novell se n’ha anat amb un cop de porta, sense acomiadar-se, i sense ni contestar al mòbil. Com que la cúpula de l’Església manté silenci (tot esperant que baixi el suflé), el cas ha agafat aires de serial, i el xafardeig i les bromes, barrejades també amb el fet que Novell feia d’exorcista, s’han estès en bucle a les xarxes socials, a les ràdios, a les televisions i fins i tota a la premsa escrita. Alguns diuen que és el papa qui l’ha fet fora. La notícia no està confirmada, tot i que en cercles de l’Església s’especulava des del primer dia. Novell vol refer la seva vida lluny de l’Església i ha demanat feina com a enginyer agrònom. I a cada pas que fa, la història s’engrandeix.

Recorda el president de l’Associació Amics del Bisbe Deig, que el coneix bé, que Novell, quan era l’home ideal per encarregar-se del Bisbat de Solsona “era de tarannà progressista, estava a favor que la dona s’integrés en el món de l’Església i estava en contra del celibat” (molt afí amb el tarannà d’una diòcesi que van liderar Deig i Tresserra), però que va canviar radicalment en tornar de Roma. “Va marxar una persona i en va tornar una altra ”, diu Tejedor, que relata: “Novell és aquella persona que va d’una opció a una altra constantment, que no deixa repicar les campanes l’1 d’octubre i al cap d’un temps escriu a favor dels presos polítics, com si fos bipolar.” “Sincerament? –diu– Em preocupa i em sap greu la situació en què s’ha ficat. Des de la nostra associació si el podem ajudar l’ajudarem. Si es penedeix.” L’opció sembla difícil.