Eivissa patrimonial
Per descobrir Eivissa més enllà de llarguíssimes nits d'estiu, festa i platja
La seva ubicació estratègica a la Mediterrània i segles d'història han interactuat de tal manera que la Unesco va declarar Eivissa Patrimoni de la Humanitat l'any 1999. Aquell reconeixement valorava l'excepcionalitat patrimonial de la ciutat, especialment els conjunts de Dalt Vila, les murades renaixentistes, la necròpolis púnica des Puig des Molins i el jaciment fenici de sa Caleta, a més de la rica biodiversitat de l'illa.
Aquest és un convit a deixar tòpics de banda i descobrir una ciutat amb un riquíssim patrimoni, que aposta per donar a conèixer la seva cultura mil·lenària.
De navegants i mercaders
Tot i que a l'illa s'han localitzat jaciments de l'edat de bronze, el primer i gran assentament correspon als fenicis, al lloc conegut com sa Caleta.
Aquest poblat està situat en una mola a tocar de la mar i es calcula que va ser habitat des del segle VIII aC. Les restes que s'hi han trobat permeten imaginar una comunitat atrafegada, que coïa pa als forns comunals, elaborava ceràmica, pescava amb hams de bronze, teixia, molia farina i altres productes, obtenia sal, explotava metalls com ara la galena i comerciava amb tot plegat. Actualment es pot visitar una part d'aquest assentament, conegut com el barri sud.
Hom creu que els fenicis van abandonar aquest assentament cap al 590 aC i es van instal·lar definitivament al puig de la Vila: Ibosim seria el germen de l'actual Eivissa. Es tractava d'una ciutat important, que al segle V hauria pogut tenir al voltant de 4.000 habitants. El lloc disposava de tallers, temples i port, i la seva activitat comercial devia ser frenètica.
D'aquella època es pot visitar la necròpolis púnica des Puig des Molins. Els fenicis situaven els seus cementiris, l'espai per als morts, separats de les seves ciutats, l'espai dels vius, però no gaire lluny. Actualment es considera la necròpolis més extensa i més ben conservada de tot el món. Es calcula que només de tombes d'època púnica n'hi ha unes 3.000.
El museu mostra peces de ceràmica de l'època, a més d'altres objectes.
El pas dels segles transformaran Ibosim, primer en una ciutat romana i després en part del territori d'al-Àndalus, fins a la conquesta impulsada per Jaume I. S'occidentalitza la ciutat i es construeixen els primers temples, com el de Santa Maria, on avui es pot visitar la catedral. Al segle XVI, la primitiva muralla és insuficient i Felip II encarrega a Giovanni Battista Calvi la construcció d'una nova defensa: les muralles renaixentistes de set baluards que encara envolten Dalt Vila.
El recinte té cinc portes d'accés, alguna de monumental com ara el Portal de Ses Taules, que dóna accés al pati d'armes, a la plaça de la Vila i a carrers i carrerons d'obligada visita, per gaudir de precioses vistes des dels baluards o per descobrir edificis singulars com l'ajuntament, la catedral –bastida entre els segles XIV i XVIII–, el Museu Arqueològic, el castell, el Museu d'Art Contemporani, el Palau Episcopal, les capelles... I a més de patrimoni, Dalt Vila és plena de bars, restaurants i botigues, que converteixen el passeig en una delícia.
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
Patrimoni mundial, també sota l'aigua
A més del conjunt monumental, la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat les praderies de posidònia oceànica del fons marí de l'illa. Aquesta planta, que només creix a la mar Mediterrània, té un paper fonamental en l'ecosistema marí, ja que aporta grans quantitats d'oxigen i matèria orgànica, i protegeix les platges de l'erosió. A més, les praderies de posidònia són l'hàbitat de nombroses espècies. A Eivissa, les principals concentracions d'aquesta planta es troben a ses Salines, al sud de l'illa.
Eivissa Medieval
Per celebrar el reconeixement de Patrimoni Mundial de la Humanitat, cada mes de maig l'Ajuntament organitza la festa Eivissa Medieval. D'altra banda, durant l'agost, els baluards, el claustre de l'ajuntament o la catedral es converteixen en escenari de les Festes de la Terra i de l'Eivissa Jazz Festival. El primer esdeveniment proposa concerts com ara el d'Amics de les Arts, berenades i castells de focs artificials. Javier Vargas i la banda Tok Tok Tok actuaran al festival de jazz.