Cadaqués insta a treure una piscina visada el 2009
L’obra de l’hotel Rec del Palau, amb ordre d’enderrocament del TSJC al 2016, es va fer com a bassa d’hidrants
Els veïns se’n queixen i l’hotel culpa el consistori
L’Ajuntament de Cadaqués va retirar, el 2011, la llicència per construir “un dipòsit per a subministrament a una xarxa hidrant” a la finca de l’hotel Rec de Palau, que havia demanat permís el 2009. Aparentment, però, l’establiment hi havia fet una piscina a doble nivell amb cascada d’aigua. La propietat de l’hotel va dur l’ordre municipal d’enderrocament al contenciós, però els jutjats de Girona, el 2013, i posteriorment el Tribunal Superior de Justícia (TSJC), el 2016, la van confirmar, tot desestimant les pretensions dels particulars i mantenint l’ordre de desmantellar la piscina i una altra edificació irregular. Tot i això, una dècada després del primer requeriment municipal i passats cinc anys de la darrera sentència, a l’interior de la finca encara no s’ha enderrocat res. I el consistori, al mes de juliol, va instar, altre cop, la propietària a desmantellar les construccions, amb l’advertiment que, si no, ho faran de manera subsidiària.
L’actual alcaldessa, Pia Seriñana, admet el requeriment, però prefereix no entrar en detalls d’un tema que du el departament jurídic. Per la seva banda, la propietària, Àngels Gutiérrez, defensa que la piscina pot funcionar, “efectivament com a bassa antiincendis, amb un sistema de bombament i preses d’aigua” a disposició dels Bombers. Però tampoc nega la major: que, mentre no hi ha focs, la bassa serveix de piscina per als hostes, fet que enutja els veïns.
Nou litigi obert
Gutiérrez anuncia que els seus advocats han reprès accions de defensa. “Un cop esgotades, si s’ha d’enderrocar, ho farem”, admetia, però assenyalant funcionaris municipals, que, segons sosté, els van recomanar, en aquell moment, tramitar l’obra, en sòl no urbanitzable, com a bassa contra incendis. A més, es queixa que “s’ha apuntat com a il·legals també altres construccions que no ho són”, i diu que es tracta d’edificacions per amagar bombes i equips tècnics.
La propietària afirma que, a banda de les sentències d’enderrocament, la justícia va desestimar les accions penals empreses contra l’establiment, i entre altres arguments per a la defensa, esgrimeix que van pagar les taxes d’obres exigides pel consistori, i que fins ara no les hi han retornades. “Ara mateix continuem als llimbs legals”, rebla Gutiérrez.