Societat

QUIM BRUGUÉ

CATEDRÀTIC DE DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA DE LA UDG

“Els fills podrien heretar la pobresa”

“Estem davant la cronificació de la pobresa i la d’aquells que no hi estan encara però que són vulnerables”

“Segurament perquè tothom es guanyi la vida haurem de garantir unes rendes bàsiques”

Recerca en ciències socials
Quim Brugué és llicenciat en ciències econòmiques per la UAB, diplomat en anàlisi de dades per a les ciències socials per la Universitat d’Essex i doctor en ciència política i de l’administració per la UAB. Ha fet estades com a investigador a les universitats d’Oxford i Cambridge, i va ser catedràtic en ciència política i de l’administració a la UAB. En l’actualitat és catedràtic del departament de pedagogia de la UdG dins l’àrea de coneixement de treball social i serveis socials i dirigeix el grup de recerca en ciències socials aplicades. Entre el 2003 i el 2008 va ser director general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
Conferència col·loqui ‘Les noves necessitats’. Dimecres dia 13 d’octubre a les 10.00 h a CaixaForum Girona. Reserva el teu lloc a enclaudefutur@elpuntavui.cat. Aforament limitat.

Quim Brugué par­ti­ci­parà en la con­ferència col·loqui Les noves neces­si­tats, el 13 d’octu­bre, en el marc del cicle En Clau de Futur, al Cai­xa­Fo­rum de Girona, una ini­ci­a­tiva d’El Punt Avui i la Fun­dació La Caixa. Aquest catedràtic del depar­ta­ment de peda­go­gia de la UdG, que diri­geix el grup de recerca en ciències soci­als apli­ca­des, és un bon conei­xe­dor de les rea­li­tats i dinàmiques soci­als.

En quina rea­li­tat social estem immer­sos?
Estem davant dos grans fenòmens: la cro­ni­fi­cació de la pobresa i la d’aquells que no hi estan encara però que són molt i molt vul­ne­ra­bles. Històrica­ment s’ha con­si­de­rat que la pobresa se supera amb esforç i suport, i no és així actu­al­ment. Aquest és un con­cepte que con­di­ci­ona tot el nos­tre sis­tema de ser­veis soci­als; és a dir, t’has d’apun­tar a un curs per rebre la pres­tació. Això no passa amb la salut. Si tens una malal­tia crònica, tu no en tens cap culpa, i, per tant, t’aten­drem el millor pos­si­ble durant tota la vida.
Un feno­men per­tor­ba­dor, la veri­tat.
Hi haurà gent que sen­zi­lla­ment no se’n sor­tirà i és així. A més, pensi en la gent que té feina però que no arri­barà mai a final de mes. Estem davant una cro­ni­fi­cació. Fins i tot hi ha gent que parla ja d’herència, en el sen­tit que els fills here­ta­ran la pobresa dels pares.
Fa la sen­sació que, pel que diu, avan­cem cap a una soci­e­tat de cas­tes.
I això acaba con­di­ci­o­nant el ser­vei que donem. No és el mateix el ser­vei que donem a un malalt crònic que el que rep un pobre crònic.
I les raons de la cro­ni­fi­cació, qui­nes són?
Els meca­nis­mes per sor­tir de la pobresa no fun­ci­o­nen. L’edu­cació en seria un i no ser­veix, i molt espe­ci­al­ment el tre­ball. La idea que el tre­ball et treu de la pobresa va des­a­pa­rei­xent. Però, a més, tenim una nova cate­go­ria, la dels tre­ba­lla­dors pobres; gent que tre­ba­lla, però que ho fa en unes con­di­ci­ons molt precàries i amb sous bai­xos i que con­ti­nuarà en la pobresa.
I la solució?
Segu­ra­ment perquè tot­hom es gua­nyi la vida hau­rem de garan­tir unes ren­des bàsiques que facin que tot­hom tin­gui els mínims coberts. Hi ha eco­no­mis­tes que ho han estu­diat i diuen que és supera­ble, amb el debat sobre la taula sobre si ha de ser uni­ver­sal o no.
Tu tre­ba­lles però el veí no.
I com veu, a més dels càlculs econòmics, hi ha una gran resistència social. Xoca amb la nos­tra cul­tura social. Hi ha una gran resistència cul­tu­ral en pen­sar que hi haurà gent que cobrarà sense tre­ba­llar.
I Girona, quina és la seva rea­li­tat?
Té la imatge d’unes comar­ques riques, cares i pròspe­res, però té les dues comar­ques amb la renda per capita més baixa de Cata­lu­nya.
Qui­nes són?
El Baix i l’Alt Empordà. Aquesta pobresa es con­cen­tra a la costa per l’esta­ci­o­na­li­tat, els tre­balls pre­ca­ris i un model econòmic que genera aquests efec­tes i que es com­bina amb uns tre­balls agrícoles. Tenim un nivell de desi­gual­tat molt gran en aquests ter­ri­to­ris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia