Alexandra Costa i Torrent

Filla d’un fer­ro­vi­ari de Colera, jun­ta­ment amb el seu marit, Miquel Gayolà, va ser una de les pri­me­res mili­tants del Par­tit Obrer d’Uni­fi­cació Mar­xista (POUM), que s’auto­de­fi­nia com a mar­xista revo­lu­ci­o­nari i opo­sat a l’esta­li­nisme i que, si bé va tenir un paper impor­tant a l’inici de la Guerra Civil, poste­ri­or­ment va ser acu­sat de trotskista i con­tra­re­vo­lu­ci­o­nari i per­se­guit pels agents de Mos­cou. Tes­ti­moni directe de l’aixe­ca­ment mili­tar, el 19 de juliol a Girona, Ale­xan­dra Costa recor­dava que aquell dis­sabte la família volia anar a Colera a la platja, però, la nit abans, el seu marit la va avi­sar que no es podien moure perquè els mili­tars s’havien aixe­cat a l’Àfrica i era millor que no mar­xes­sin de Girona. Miquel Gayolà va ser un dels pro­ta­go­nis­tes que va aju­dar a parar el cop. Més tard va ser nome­nat comis­sari i fis­cal popu­lar. Quan van per­dre la guerra, van haver de mar­xar a l’exili. L’Ale­xan­dra va aju­dar la Resistència fran­cesa i van anar a viure a Lori­ent, a la Bre­ta­nya, fins que, el 1981, van tor­nar.