Trencant estereotips

L’interès que Marta Ber­tran sen­tia des de petita per les assig­na­tu­res de ciències l’ha aca­bat duent del petit poble piri­nenc de Prats i San­sor a Mey­rin, la ciu­tat suïssa on està ins­tal·lat el CERN, el labo­ra­tori euro­peu de física de partícules ele­men­tals, con­si­de­rat el labo­ra­tori d’inves­ti­gació bàsica més impor­tant del món. La tra­jectòria de Ber­tran, de 25 anys, és la d’una estu­di­ant excel·lent en un ter­reny amb poca presència feme­nina, i ha estat merei­xe­dora d’un dels guar­dons dels pre­mis Dona TIC, que la Gene­ra­li­tat va lliu­rar dime­cres pas­sat. La jove apro­fita l’ocasió per ani­mar les noies a esco­llir estu­dis tècnics i tren­car amb la dinàmica que ella s’ha tro­bat a les aules i els equips. “Al grau érem una o dues noies. Al màster soc l’única de la meva pro­moció, i en els llocs on he fet pràcti­ques pot­ser érem dues en un equip de deu o dotze per­so­nes. Quan fas aquesta car­rera, saps que et tro­baràs un ambi­ent molt mas­culí.”

L’interès per les matemàtiques i les ciències la va ani­mar a decan­tar-se per uns estu­dis tec­nològics, però no exclu­si­va­ment: “No em veia reflec­tida en una car­rera tècnica, i vaig estu­diar a la Salle perquè hi incor­po­ra­ven la gestió.” Es va sen­tir empa­rada en una uni­ver­si­tat petita on els pro­fes­sors la van ani­mar a estu­diar engi­nye­ria telemàtica, després d’un any d’assig­na­tu­res comu­nes en les diver­ses engi­nye­ries. Durant els estu­dis va tenir un entre­banc impor­tant. Com­pe­tia en un tor­neig d’hípica –es declara amant dels esports, i també dels idi­o­mes– quan el seu cavall va caure. Un mal cop la va dei­xar en coma durant uns dies i la seva lesió va neces­si­tar reha­bi­li­tació, durant uns mesos, a l’ins­ti­tut Gut­mann. La lesió no li ha dei­xat seqüeles i sí lliçons de vida. “Vaig apren­dre molt a la Gut­mann de la posi­ti­vi­tat de la gent”, recorda. La uni­ver­si­tat li va adap­tar els estu­dis amb la pos­si­bi­li­tat de fer els exàmens a final de curs. “Jo tenia clar que volia con­ti­nuar estu­di­ant. La Salle em va aju­dar, però no em va rega­lar res. Vaig aca­bar el curs amb molt bones notes.” Part dels estu­dis els va com­pa­gi­nar amb una feina al Bar­ce­lona Super­com­pu­ting Cen­ter.

Ber­tran va fer el salt de Bar­ce­lona a Esto­colm i Hèlsinki, ja que va con­ti­nuar amb un màster EIT en cloud i infra­es­truc­tu­res de xarxa amb menció en inno­vació que li va per­me­tre estu­diar un any a la uni­ver­si­tat sueca KTH i un altre a la fin­lan­desa d’Aalto, “totes dues molt bones, amb una edu­cació molt pràctica”. Encara està estu­di­ant, immersa en el tre­ball final de màster, i ho com­pa­gina des del febrer amb unes pràcti­ques al CERN, que va acon­se­guir després d’haver-hi enviat el seu currículum. Al CERN, Ber­tran tre­ba­lla en un expe­ri­ment del Large Hadron Golli­der, l’acce­le­ra­dor de partícules més gran del món. Forma part de l’equip de pro­gra­mari de l’expe­ri­ment ALICE, i s’encar­rega de la infra­es­truc­tura de com­pu­tació dis­tribuïda que fa l’anàlisi de les dades obtin­gu­des de l’expe­ri­ment físic. El seu tre­ball de final de màster tracta sobre com inte­grar super­com­pu­ta­dors en aquesta xarxa de com­pu­tació amb l’objec­tiu d’uti­lit­zar els seus recur­sos. Aca­barà el con­tracte al CERN al gener i es vol dedi­car a la recerca. “Em sem­bla molt emo­ci­o­nant”, diu.

Ber­tran con­si­dera que els estu­dis tècnics són exi­gents “però obren mol­tes opor­tu­ni­tats”, i anima les noies a des­co­brir les opor­tu­ni­tats que dona la tec­no­lo­gia. La Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC) ha fet públic un estudi aquesta mateixa set­mana, lide­rat per la inves­ti­ga­dora Mila­gros Sainz, sobre els motius pels quals les dones con­ti­nuen evi­tant matri­cu­lar-se en alguns àmbits STEM (ciències, tec­no­lo­gia, engi­nye­ries i matemàtiques), men­tre que apos­ten cada cop més per estu­dis asso­ci­ats a la salut i les cures. L’estudi con­clou que “els este­re­o­tips de gènere, sovint reforçats per la família, l’escola i els mit­jans de comu­ni­cació, con­ti­nuen mode­lant la visió dels àmbits STEM que tenen les noies, que con­ti­nuen con­si­de­rant que són pro­fes­si­ons emi­nent­ment mas­cu­li­nes i infra­va­lo­rant la seva capa­ci­tat per dedi­car-s’hi”. Un dels fac­tors que influ­ei­xen en el fet d’esco­llir o no aquests estu­dis és la pre­o­cu­pació per no poder acon­se­guir un equi­li­bri entre la vida per­so­nal i la labo­ral, o la por de no poder com­pa­ti­bi­lit­zar mater­ni­tat i car­rera sense ser pena­lit­za­des. També hi pesa la falta de refe­rents feme­nins. Alisa Petroff, pri­mera autora del tre­ball, alerta de “la falta de models de referència, com mares i científiques, i la falta de xar­xes de men­to­res”. Segons la Unesco, prop del 30% de les noies trien les STEM a secundària, però en l’àmbit de les tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació la repre­sen­tació feme­nina és només del 3%, i en les matemàtiques i l’estadística, un 5%, una situ­ació com­par­tida per tots els països desen­vo­lu­pats.

Ber­tran no creu que la seva car­rera sigui un impe­di­ment per ser mare, i està con­vençuda que cada cop més les empre­ses volen dones en la tec­no­lo­gia. “Hi ha dones que hi tre­ba­llen, però estan poc visi­bi­lit­za­des”, afirma. I creu que una de les mane­res d’ani­mar les nenes és la presència de refe­rents feme­nins. A ella, la seva família l’ha ani­mat sem­pre molt, però reco­neix que “la soci­e­tat té pre­ju­di­cis i este­re­o­tips, i ja de petits s’enca­se­llen homes i dones” en els dife­rents estu­dis.