Comerç, ombres i llums

El comerç comença a recuperar-se després del sotrac de la Covid, que va fer, per exemple, que a Barcelona es tanquessin un 7% dels establiments, segons confirma la Fundació Barcelona Comerç. La xifra de tancaments va ser molt més elevada al barri Gòtic, l’eix comercial més important de Catalunya, on van tancar el 35% de les botigues, diu Barna Centre. Al carrer Ferran, al carrer Portaferrissa o al Portal de l’Àngel, abans dels més transitats de la ciutat, i en el cas del Portal de l’Àngel, el tercer carrer amb el lloguer més car de l’Estat i el catorzè amb el lloguer més car d’Europa, hi continua havent moltes persianes abaixades. Deu establiments van arribar a tancar en aquest any i mig de pandèmia només al carrer Portaferrissa, entre altres les galeries El Camello.

Una de cada tres empreses catalanes encara es declara afectada per la crisi de la Covid-19 aquest tercer trimestre, segons L’enquesta de clima empresarial publicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Si bé aquest percentatge és 10,5 punts inferior al del trimestre anterior –un 42,7% afirmaven que continuaven afectades per la crisi–, hi ha sectors en què l’impacte continua sent notable. És el cas de l’hostaleria i el comerç, en què el 61,2% i el 32,2% dels negocis, respectivament, asseguren que encara arrosseguen els efectes de la pandèmia. Però els brots verds són una realitat i en el cas de Barcelona i de localitats de la costa, per exemple, això és paral·lel al creixement del turisme.

“A tots els eixos de Barcelona tenen menys clientela que la que tenien abans de la pandèmia, entre un 10 i un 20% menys”, confirma Salva Vendrell, president de la Fundació Barcelona Comerç, que, no obstant això, assenyala que “el feedback” que els arriba dels clients és “de més alegria de fa unes setmanes i, sobretot, de fa uns mesos” i, per tant, manté que comencen a detectar “aquella il·lusió per fer un Nadal normal en el qual probablement tots podrem fer el que fèiem fa dos anys i amb una despesa similar”. “En els barris la crisi no s’ha notat tant com al centre perquè durant la pandèmia s’ha reivindicat molt el comerç de proximitat”, diu Vendrell.

No ha estat així al centre històric de les ciutats, com al barri Gòtic, l’eix comercial més important del país, on el comerç no només va tancar per culpa de la pandèmia i la davallada del turisme sinó també “perquè el teixit veïnal ha baixat molt”, denuncia Teresa Llordés, presidenta de Barna Centre, l’associació de comerciants del barri Gòtic. Manté que s’han tancat molts locals de comerç de proximitat i que ara “des del mes de setembre i, sobretot, aquest octubre se n’estan obrint de nous”, però “malauradament molts són botigues exclusivament dedicades al turisme” low-cost.

“Al carrer Comtal, on hi havia unes botigues de roba de fa molts anys i que no han pogut aguantar, ara de cop han aixecat la persiana cinc botigues de samarretes barates, maletes de basar, etc. Botigues de productes de molt baixa qualitat dedicades a un turista molt específic que no atrauen la població local, i, per tant, es consolida més el buidatge del barri i l’expulsió dels veïns i el comerç propi”, denuncia Llordés. Entre les botigues a punt d’obrir al Portal de l’Àngel hi ha Lefties, d’Inditex, de roba barata.

Entre les botigues que han tancat al Gòtic, moltes ho han fet perquè s’han apujat molt els preus dels lloguers i se n’han anat a altres zones, i altres, perquè han avançat les jubilacions. “Aquest és el veritable drama del barri Gòtic, que tot el que es diu i es comenta del barri està vinculat al turisme i s’ha oblidat –sobretot les institucions– que aquí hi havia botigues de tota la vida i que hi viu i hi vivia gent”, diu Teresa Llordés.

De les botigues emblemàtiques que han acabat caient aquest darrer any i mig, una de les últimes a tancar, fa un mes i mig, ha estat Fills de M. Sala, una bijuteria que feia cinc generacions que estava al carrer del Call. “És molt dolorós que botigues amb una personalitat de 400 anys, que venen a turistes i a la gent d’aquí, que són per a tothom, tanquin i en el seu local s’hi posin botigues que no aporten res de souvenirs”, diu Llordés, que en aquest punt recorda que de fa anys “estem demanant a les administracions un pla que reactivi la vinculació del barri amb la ciutat de Barcelona i que s’aprofitin els tancaments per atraure una oferta comercial més variada, que tingués atractiu per al públic local”. “Demanem a les administracions una estratègia per configurar tant el teixit comercials com el veïnat perquè no hi ha un pla d’abordatge sobre el centre de la ciutat, que no oblidem que és la capital de Catalunya i s’ha deixat a la seva sort”, diu la presidenta de Barna Centre.