De raiers i altres oficis

Cada estiu, per a mig agost, l'Asso­ci­ació de Raiers de la Ribera del Segre orga­nitza la bai­xada de dos rais entre els Clops de Fígols i el Pont d'Espia, a Coll de Nargó. És la seva manera d'home­nat­jar els raiers, un ofici arris­cat i molt dur, des­a­pa­re­gut als anys trenta del segle XX, que con­sis­tia a bai­xar fusta pel riu, fins a les ter­res del sud. La fusta es trans­por­tava lli­gant les bigues entre si, for­mant una pla­ta­forma ano­me­nada rai, sobre la qual viat­ja­ven els raiers.

La millora del trans­port per car­re­tera i la cons­trucció de grans embas­sa­ments van pro­vo­car la des­a­pa­rició d'aquest ofici, al qual els homes de Coll de Nargó s'havien dedi­cat durant dese­nes d'anys. Amb l'objec­tiu de recu­pe­rar la memòria d'aquest antic ofici, l'any 1982 es van fer bai­xar dos rais per un tram del riu, una tra­dició que s'ha man­tin­gut fins ara, amb peri­o­di­ci­tat anual. La festa, que se cele­bra habi­tu­al­ment el ter­cer diu­menge d'agost, tot i que aquest any es farà el dis­sabte dia 14, con­sis­teix en la bai­xada de rais, una ofrena flo­ral al monu­ment de la Dona del Raier, tallers de rais per a la mai­nada i una boti­far­rada popu­lar. Els dies abans es fa el mun­tatge dels rais a la plaça de l'Ajun­ta­ment. És el moment en què es pot veure com es lli­guen els troncs amb les redor­tes de llucs d'ave­lla­ner, com s'empla­cen els timons i com es tra­ven els dife­rents trams.

La festa i el Museu del Raier de Coll de Nargó, situat a l'antiga església de la Verge del Roser, són els únics ves­ti­gis d'aquest vell ofici que que­den a l'Alt Urgell.

El Museu del Raier és també un bon punt de par­tida per endin­sar-nos en el patri­moni etnogràfic de l'Alt Urgell tot recor­rent l'ano­me­nada Ruta dels ofi­cis d'ahir. L'objec­tiu d'aquesta ruta és recu­pe­rar la memòria al vol­tant de diver­ses ocu­pa­ci­ons tra­di­ci­o­nals carac­terísti­ques del ter­ri­tori. Així, a l'antiga fari­nera de Mont­fer­rer, cons­truïda l'any 1911, podrem des­co­brir com abans de la intro­ducció de la vaca de llet la major part dels con­reus de les ter­res de l'Alt Urgell esta­ven dedi­ca­des al cereal. També podrem saber alguna cosa més sobre els ins­tru­ments amb què els vells acor­di­o­nis­tes van fer ballar diver­ses gene­ra­ci­ons de piri­nencs, al Museu de l'Acordió d'Arsèguel. Aquest petit poblet, cone­gut pre­ci­sa­ment per la famosa Tro­bada d'Acor­di­o­nis­tes del Piri­neu, està situat dalt d'un turó, amb el Cadí al fons. Bai­xant a la vall, al cos­tat del Segre i el pont que ser­veix per tra­ves­sar-lo, hi ha un petit nucli amb algu­nes cases cone­gut com el Pont d'Arsèguel, on a prin­ci­pis del segle XX es va edi­fi­car una fàbrica de lla­nes que ha fun­ci­o­nat a ple ren­di­ment fins fa poc temps. Actu­al­ment, és un espai obert al públic on s'explica el procés de pro­ducció arte­sana dels tei­xits de llana. Si ens acos­tem fins a Pont de Bar, des­co­bri­rem que la cul­tura del vi va tenir un fort arre­la­ment al Piri­neu fins a la plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX. A Oli­ana veu­rem un dels pous de gel més ben con­ser­vats del Piri­neu català i a Tui­xent apren­drem sobre una ocu­pació molt específica de la vall de la Vansa, la de les tre­men­ti­nai­res.