La ratafia, l’ànima d’una festa dolça, amb molt esperit de vida

I els joves van dir prou! Tenien entre 20 i 25 anys, havien viscut els dies de la Transició i estaven molt farts de l’antic règim, representat per les famílies de tota la vida, que controlava el batec de Santa Coloma, i que quan arribava la festa major, els socis del Cercle, el “Círcol” per als habituals, fidels a una tradició anacrònica que es va allargar gairebé noranta anys (1898-1983) segons la qual determinada diversió no era per als pobres, organitzessin el batejat com un selecte ball de societat a la sala Dingo. La seva era una pel·lícula dolenta, potser no s’havien assabentat que els temps canviaven, potser mai havien escoltat en Bob Dylan, però després de la celebració del carnestoltes, el Sant Jordi i la festa major de Castanyet –un veïnat dominat aleshores pel que la bona societat coneixia com a progressia i hippisme– les cartes estaven jugades i l’Ajuntament no va tenir altra sortida que escoltar el grup de joves per muntar una festa paral·lela en què no tan sols es va reivindicar el ball i la diversió, sinó que es va fer un pas més en fer combregar el gaudi amb la vida. I l’instrument va ser un licor proper, modest, fill de la tradició, la natura i el misteri, en què el saber popular es confabulava amb el sol i la serena, conegut com a ratafia i present a la majoria de les cases de pagès els dies de grans celebracions.

Va néixer com una proposta humil però alhora trencadora, i l’èxit va ser tan gran i immediat que només tres anys després del primer concurs els organitzadors i les institucions van considerar que la celebració ja tenia entitat pròpia i no tan sols la van canviar de data sinó que la van omplir de propostes, concursos i actes populars.

Com va escriure Pep Casas al pròleg del llibre 25 anys de la festa de la Ratafia, escrit per Marc Alsina, “varen bastir una primera celebració divertida, a la qual es va donar continuïtat sense que en aquell moment es pretengués transcendir més enllà de l’àmbit local”, i 40 anys després, aquella aposta lúdica i juvenil ha trencat condicionants i fronteres i avui és un potent motor comercial i publicitari.

Santa Coloma de Farners s’ha rebatejat com la capital de la ratafia i ha esdevingut un referent nacional i estatal en la comercialització i difusió d’un licor que s’ha convertit en ambaixador d’una manera d’entendre la vida i ha aconseguit fer-se un forat en el menú, ja que són molts els cuiners que l’utilitzen per confeccionar nous plats.

De l’11 al 14 d’aquest mes, la capital de la Selva rep amb els braços oberts a qui s’hi vulgui acostar. Malgrat la situació de postpandèmia, com ha escrit l’alcalde, Joan Martí, en el programa de la festa, en aquesta edició del 2021 ens proposen “una nova experiència sensorial i col·lectiva per compartir amb colomencs i visitants”.