Èxit de la prova per controlar els senglars ‘urbans’

El crei­xe­ment de les pobla­ci­ons de sen­glars repre­senta un perill a les zones urba­nes i periur­ba­nes. Les batu­des de caça per mirar de reduir el nom­bre d’exem­plars no han estat sufi­ci­ents i en els dar­rers anys s’han anat incre­men­tant i cada cop s’acos­ten més a espais urbans, on s’ali­men­ten de dei­xa­lles, es fan més forts i creix el seu poten­cial repro­duc­tiu. És per això que la Dipu­tació de Bar­ce­lona ha impul­sat un pro­jecte pilot pio­ner lide­rat per la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) per con­tro­lar la fer­ti­li­tat de sen­glars amb un trac­ta­ment immu­no­con­tra­cep­tiu. El pro­jecte s’ha desen­vo­lu­pat des de finals del 2017 a les àrees de Ter­rassa, Mata­de­pera i Vaca­ris­ses amb límits amb el parc de Sant Llo­renç del Munt i la serra de l’Obac, i a Sant Cugat del Vallès, a tocar amb el parc de Coll­se­rola, en col·labo­ració amb els qua­tre ajun­ta­ments. Durant aquest temps s’ha admi­nis­trat una vacuna anti­con­cep­tiva a un total de 192 sen­glars i s’han pogut fer 154 recap­tu­res, que han permès fer el segui­ment de 56 ani­mals vacu­nats –34 feme­lles i 22 mas­cles–, a més de 18 ani­mals con­trol i 30 indi­vi­dus exclu­si­va­ment per a estu­dis sani­ta­ris. El per­cen­tatge d’ani­mals recap­tu­rats ha estat del 29,2%. Manel López Béjar, inves­ti­ga­dor del depar­ta­ment de sani­tat i ana­to­mia ani­mals de la Facul­tat de Vete­rinària de la UAB i coor­di­na­dor del pro­jecte, asse­gura que el trac­ta­ment és molt efec­tiu sobre­tot en exem­plars joves, i que quan ja són adults podria ser necessària més d’una dosi per man­te­nir l’efecte de la vacuna.

L’any vinent s’ini­ciarà una segona fase de l’estudi, de tres anys de durada, per com­pro­var l’efec­ti­vi­tat del trac­ta­ment per inhi­bir la repro­ducció quan s’admi­nis­tra en ani­mals joves d’entre qua­tre i sis mesos d’edat, i arri­bar a deter­mi­nar si aquesta este­ri­li­tat és rever­si­ble o per­sis­tent. També si aquest efecte com­porta can­vis de com­por­ta­ment i de crei­xe­ment en els indi­vi­dus trac­tats. El coor­di­na­dor del pro­jecte pre­cisa que la immu­no­con­tra­cepció pot ser una eina útil però que s’ha d’acom­pa­nyar d’altres mesu­res per evi­tar el crei­xe­ment de la població de seglars, com ara difi­cul­tar-los l’accés a men­jar i aigua en zones urba­nes.