Quim Torra, Ruben Wagensberg i Lluís Llach donen suport al manifest per aturar la candidatura dels Jocs d’Hivern
El document, impulsat des de la plataforma Stop JJOO, també compta amb l’adhesió de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel
El manifest “Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d’hivern!” segueix recollint adhesions en contra de la candidatura per dur a terme els Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030 i, entre d’altres, compta amb el suport de l’expresident de la Generalitat Quim Torra; l’activista pels drets humans i diputat al Parlament, Ruben Wagensberg; el músic i cantant Lluís Llach i l’exdiputada de la CUP exiliada Anna Gabriel, tal com han difós des de la plataforma Stop JJOO en un comunicat. Segons Torra, cal que el Govern “comenci a canviar les prioritats” i es replantegi “les apostes cap al turisme de masses, l’oci de gran format o les operacions desajustades a la voluntat popular” i, ha afegit, “no imposar una candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern”.
☀️ BON DIA | @QuimTorraiPla, @AnnaGaSabate, @wagensberg i @lluis_llach, entre molts altres, ja han firmat el #ManifestStopJJOO.
— Plataforma #StopJJOO (@stopjjoo) December 1, 2021
🤔 I tu? Suma't a https://t.co/hvVBkb2rbF i aturem aquest despropòsit especulatiu per a engreixar les butxaques dels quatre de sempre. https://t.co/p5AtUGVTAs
Per la seva banda, Gabriel ha remarcat: “Cal aturar els JJOO d’Hivern. Al Pirineu, a Mallorca o Alacant és necessari un canvi de model socioeconòmic. Estan convertint els Països Catalans en un complex turístic i ja sabem que això per a les treballadores suposa més precarietat, més desigualtat i més destrucció del nostre entorn”. Mentre, Wagensberg ha posat de manifest que aquest tipus d’esdeveniments “són del tot incompatibles amb un model socioeconòmic just i sostenible amb el medi”.
El manifest es va presentar 10 de novembre amb el suport inicial d’una quarantena de personalitats del Pirineu, entre les quals els esportistes Kílian Jornet, Núria Vilarrubla i Araceli Segarra, el filòsof Xavi Antich, els músics Alidé Sans i Sergi Carbonell (Txarango), l’editor Jordi Creus o l’economista Lourdes Beneria.
