Oncolliga, una formidable evolució en 25 anys d’història
La fundació dedicada a cuidar els malalts oncològics i els seus familiars té l’origen en la creació de la Lliga Contra el Càncer de Girona, l’any 1996
Avui té 2.500 socis i ofereix serveis de tota mena
-
La sortida de l’Oncotrail del 2019 a Palafrugell. ONCOLLIGA GIRONA. -
Un dels primers estands de la Lliga contra el càncer a la fira de Girona. A la dreta, asseguda, Carme Moya; dempeus, rere les flors, Lluïsa Ferrer. ONCOLLIGA GIRONA. -
El darrer sopar benèfic, celebrat el mes passat al palau firal de Girona. ONCOLLIGA GIRONA.
En el taller d’una botiga de merceria i disfresses de Girona es van fer les primeres reunions de la Lliga Contra el Càncer de Girona, de la qual naixeria Oncolliga . Aquest any n’ha fet 25 de la creació d’aquella associació primigènia, una efemèride que permet constatar com ha evolucionat l’entitat (i també el país). D’un grup limitat d’una dotzena de voluntaris pioners i unes captacions de donatius amb guardioles –“Es pot ben dir que vam començar amb un esclop i una espardenya”, explica la impulsora del projecte, Carme Moya, propietària d’aquell taller fundacional–, aquesta entitat sense ànim de lucre ha passat a tenir prop de 2.500 socis, 95 delegacions repartides per la demarcació i serveis i activitats que van des de proves esportives per recollir recursos fins a ajuda psicològica a pacients i familiars. L’any passat, per exemple, en els diversos serveis que s’ofereixen van fer-hi unes 5.000 atencions. Si de bon començament van treballar amb uns quants milers de pessetes, avui es mouen amb pressupostos superiors al milió d’euros, procedents sobretot de les activitats solidàries (el 80%), mentre que la resta ve dels socis, administracions i empreses.
Amb amics
Moya havia tingut un càncer de mama i es va adonar que, a banda del tractament mèdic, no existia cap xarxa de suport a les (i els) pacients. Animada pel seu propi metge, va rodejar-se d’amics (Montserrat Roura, Pere Rossell, Salvador Gàsquez, Conxita Moreno...) per començar a trucar a portes, aconseguir els primers recursos i adquirir, per exemple, els primers llits articulats. La mateixa Moya presidiria l’entitat durant set anys.
La va rellevar Lluïsa Ferrer, que ha ocupat el càrrec 20 anys, fins al setembre. Ferrer considera que ha estat un encert el fet que entre els directius i voluntaris hi hagi expacients oncològics, cosa que permet conèixer millor les necessitats dels afectats. També, la poca incidència de les subvencions d’organismes oficials en el pressupost, circumstància que –assegura– els dona llibertat de moviments.
Un catàleg extens
Com el primer dia, la missió d’Oncolliga és complementar la feina de les administracions en l’atenció als malalts de càncer i als seus familiars. Ara mateix fan préstec de material, atenció psicològica, préstec de perruques, estètica integral, fisioteràpia a domicili, drenatge limfàtic, gimnàstica i marxa nòrdica, neteja de la llar i assessorament legal. També ofereixen una llar residència, situada a prop del Trueta, pensada per a la gent que té un pacient de llarga durada a l’hospital. Consta de dos pisos amb un total de 12 places.
Solidaritat en diferents formats
“Si hi ha un punt d’inflexió en l’evolució d’Oncolliga és l’Oncotrail”, afirma Lluïsa Ferrer. Instaurada el 2013, aquesta cursa de relleus de llarga distància és un dels esdeveniments esportius de la demarcació més multitudinaris. El 2019, per exemple, hi van prendre part 2.200 corredors (van caldre uns 500 voluntaris) i es van recollir 321.000 euros. Ferrer, però, no es refereix tant a l’envergadura de la convocatòria com al fet que atreu gent jove. “Fins aleshores, aquest col·lectiu no el teníem, i ara sí.” Aquesta mostra gegantina de solidaritat és excepcional en els formats pro Oncolliga. Hi abunden, per exemple, marxes a peu o en bici més modestes, arrossades, concerts, rifes o el gran sopar anual, en que no hi falten representants de la majoria d’estaments socials, econòmics i polítics.
